Postfunció amb Xavier Gumà i Verònica Hernández Royo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Tradició i contemporaneïtat

Els coreògrafs Xavier Gumà i Verònica Hernández Royo, presenten les peces breus Lucía, Saüc i Sanguinària. Els seus projectes naixen d’un qüestionament sobre la tradició i el llegat cultural, no només a nivell conceptual, sinó també de forma.

LUCÍA, Verònica Hernández Royo (18 min)
Lucía se submergeix en la mitologia de la màrtir i en reinterpreta la seua figura a través de la dansa i el shibari. Lucía encarna el procés de santificació que experimenta la màrtir en el seu pas de dona a santa. Les ballarines de Cia. La Dama protagonitzen tot un ritual que evoluciona de la puresa a l’erotisme, el rebuig, la tortura, tot passant per la revelació, la temor, l’acceptació i culminant en la glorificació del cos de la dona.

SAÜC, Xavier Gumà (30 min)

Un viatge iniciàtic, un descens a la cova. En el fons de l’avenc, potser trobaràs veritat, potser més preguntes, menys saber. Un retorn a l’origen, una arrel que penetra la terra i la travessa, que es nodreix d’ancestres i animals.

Des del vidre fins al ferro, t’has de fondre, t’has de rompre com el gerro i com el vas. I mai més podràs refer-te, seràs sempre un cos trencat. Tres cops d’aire i mel de flors, cremeu en set focs violents feu-vos or líquid i cristall, que la flor de saüc torni els teus pecats en foc daurat.

SANGUINÀRIA, Verònica Hernández Royo (12 min)

Sanguinària és una peça de dansa que neix de la llegenda l’Ordre de l’Atxa de les dones de Tortosa. Basculant entre fantasia i realitat, la tradició existeix ben arrelada i constitueix un motiu d’orgull des de l’origen de les tortosines, en una època en què ni tan sols era imaginable parlar de feminisme. Les quatre ballarines de Cia. La Dama posen cos a estes dones que transiten els intersticis entre el món de les vives i les mortes, com un exèrcit armat a ritme de pasodoble. L’espai sonor és un crit de guerra que revisita l’actual himne de la ciutat, partint del pasodoble i duent-lo cap als sons urbans que marquen el pas d’estes soldats en una marxa militar que fa traspassar les parets de la llar i resituar estos espectres a l’avantguarda del combat.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Júlia Vernet