Factoria Grec: El Burlador de Sevilla

Et convidem a conèixer la peça amb una persona experta en arts escèniques.

Veure un espectacle pot ser una experiència molt més completa si prèviament en coneixes el context en què s’ha gestat i el tarannà de la companyia. Et proposem una sessió prèvia a l’obra en què coneixeràs tots els secrets de l’espectacle i del seu director. Si t’apuntes a l’activitat, rebràs un codi amb un descompte per quedar-te a la funció de després.

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia. 

Sobre l’espectacle: El burlador de Sevilla
En quines cotilles morals es veuria constret avui un llibertí com Don Juan? S’ho pregunta el director d’un muntatge que posa en escena, amb música inclosa, una nova versió del clàssic en el qual es basa un dels grans mites europeus.

Molière, Goldoni, Da Ponte… Són només alguns dramaturgs i autors de llibrets d’òpera que van quedar fascinats per la figura de Don Juan, una de les grans aportacions de l’imaginari castellà a la cultura europea, amb permís de Don Quixot. La seva història, diuen, es basa en la d’un personatge real que hauria viscut a la Sevilla del segle XVII, però el primer qui va posar negre sobre blanc la seva història, o una ficció basada en els fets que hauria protagonitzat, va ser, segons diuen, Tirso de Molina, dos segles abans que José Zorrilla escrivís el seu cèlebre Don Juan Tenorio. Hi ha dubtes, però, sobre l’autoria real d’El burlador de Sevilla, una peça publicada cap al 1630 amb finalitats moralitzants i que ens presenta un llibertí que, malgrat cometre els seus pecats de manera conscient, creu en Déu i confia en el penediment final i la clemència divina per aconseguir la salvació. Popular des de fa segles com a protagonista d’obres d’art, peces de teatre, sàtires i relats humorístics, ens enfronta als dilemes ètics, morals i fins i tot jurídics que presenta la sexualitat humana. I la figura que representa no passa de moda, sinó que s’adapta, per obra i gràcia dels diversos dramaturgs que l’han dut a escena segons el moment, adaptant-la a les diverses sensibilitats de cada època. Quins serien avui els poders morals que perseguirien el nostre llibertí? Quins límits trobaria en les seves aventures?

Sobre el director: Xavier Albertí

Director, però també actor, gestor i un compositor amb grans coneixements musicals que va dirigir el Grec Festival de Barcelona del 1996 al 1999, i va ser director del Teatre Nacional de Catalunya entre el 2013 i el 2021. Entre moltíssimes produccions més, al Grec 2001 va dirigir una peça basada en textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, Más extraños que el paraíso; l’any 2003 va interpretar (des de darrere del piano) el monòleg de Jules Laforgue Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial; i el Grec 2016 va dirigir la versió delirant de La tempestat creada per Jordi Oriol amb el títol de L’empestat. Són només tres de les molt diverses creacions escèniques de Xavier Albertí, però són bones mostres de la poètica que aplica als seus treballs i que tant es basen en la paraula i la imatge com (i ho tornarem a veure en aquest muntatge) en la música.

Modera: Properament

Apunta-t’hi gratuïtament Més informació de l’espectacle

 

Data

Diumenge 03 jul. 2022

Hora

20:30

More Info

Apunta-t'hi!

Tipus d'esdeveniment

Presencial

Ubicació

Teatre Grec
Barcelona
Entitat col·laboradora

Crític/a

Properament
Apunta-t'hi!