Postfunció: Ningú morirà després de mi

Aquesta obra no narra la mort del meu pare. Però sí la pren. Em pren a mí travessant el camí de la mort d’un home a qui vaig estimar fins a racons del dolor i l’amor que jo mateixa no comprenc. Què sap ningú, papà. Ningú morirà després de mi és una obra d’arts vives resultat de la col·laboració entre un arquitecte i una coreògrafa en la que es dona vida a un món altre, en el que reflexionem a l’entorn de la perplexitat i la nostra relació amb l’estrany. Acostant elements que no acostumem a veure junts, despleguem un paisatge de convivències i afectes, en el que cossos i objectes tornen a aprendre a relacionar-se entre ells.