Cares conegudes

Postfunció: Començar a La Villarroel

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la David Verdaguer, Mar Ulldemolins, Pau Carrió i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

La festa que la Laura ha fet per estrenar el seu pis s’ha acabat, però queda un últim convidat, el Dani. No es coneixen. Els dos tenen prop de 40 anys. Ella, té una feina d’alta direcció que li agrada i no té família propera. Ell, té una feina d’administratiu que detesta, i està divorciat. Dues persones intel·ligents i divertides, a punt de decidir, l’una davant de l’altra. Semblen a kilòmetres lluny. Els dos estan sols. Podrien anar-se’n al llit aquesta nit i no tornar-se a veure. O ni tan sols això. O potser tot està a punt de començar?

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Pep Vila

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb X. Albertí, J. M. Miró i P. Arquillué

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Apunta-t’hi gratuïtament!

Sobre l’espectacle

Amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc Josep Maria Miró es va convertir el 2020 en el primer autor que guanyava en tres ocasions el prestigiós Premi Born. Amb aquest monòleg inaugura la Trilogia de l’epifania. Una única veu -la de Pere Arquillué- per compartir amb el públic els secrets d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Una veu per tot un retaule de personatges i perspectives d’un únic fet. Aquesta funció, dirigida per Xavier Albertí, també és un d’aquests projectes on Arquillué cerca reptes artístics personals, com el Primer amor de Beckett que també es va veure el 2013 al festival. Un gran autor, un gran director i un gran actor per un text que deixa empremta.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Andreu Gomila

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

TeatreZoom: Canto jo i la muntanya balla

Apunta-t’hi gratuïtament!

Trobada online gratuïta amb l’equip de la proposta. 

Sobre l’espectacle

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera:  Iolanda G. Madariaga

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

TeatreZoom amb Guillem Albà i Joan Arqué

Apunta-t’hi!

Trobada online gratuïta amb Guillem Albà i Joan Arqué, directors de l’adaptació de la novel·la d’Irene Solà.

Sobre l’espectacle

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera:  Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

 

Recupera-ho

Postfunció amb Alberto San Juan

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Després de guanyar el Premi Goya 2021 al millor actor de repartiment i el Premi Gaudí 2021 al millor actor secundari per la seva feina a la pel·lícula Sentimental, Alberto San Juan torna al Fresc Festival amb Amar, una selecció de la feina que porta fent amb el guitarrista i compositor Fernando Egozcue des de fa gairebé una dècada. Un grapat de paraules i músiques que invoquen l’alegria d’existir i que, en la seva defensa, assenyalen les forces que s’oposen a aquesta alegria. Un viatge heterodox de la mà de Lorca, Santa Teresa, Benedetti, Concha Piquer, Albert Pla, Machado, Gloria Fuertes i altres molt diverses composicions, alienes i pròpies.

Alberto San Juan va ser membre fundador de la companyia Animalario, el 1995, i va treballar amb aquest grup fins a la seva dissolució, el 2012. Membre fundador de la cooperativa Teatro del Barrio el 2013, exerceix la direcció artística d’aquest projecte fins el 2018. A dia d’avui, segueix sent soci cooperativista i col·laborador habitual de TDB. Ha treballat com a actor en una vintena de pel·lícules i una vintena d’obres de teatre. En escena, a més de treballar com interpret, ha escrit i dirigit mitja dotzena de peces (Autorretrato de un joven capitalista español, El Rey, Masacre o Mundo obrero, entre d’altres).

Fernando Egozcue és un compositor i guitarrista argentí establert a Madrid des de 1992. Compon per a petites i grans formacions orquestrals, música per a teatre, cinema i dansa. Té 15 discos editats amb la seva música. Compositor, arranjador i guitarrista de el grup Ensamble Nuevo Tango entre 1998 i 2009. Ha treballat al costat del violinista Ara Malikian des de fa 20 anys i també amb el cantaor José Mercé, la cantant Pasión Vega i el tenor José Manuel Zapata; i amb el guitarrista flamenc José Luis Munt i Jorge Pardo. Ha composat el musical Midnight Tango produït per la cadena BBC. El compositor argentí Astor Piazzolla li va regalar la seva obra 500 Motivaciones, que estrena a Buenos Aires, al costat de el grup Nous Aires.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Alguns dies d’ahir

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una família veu capgirada la seva quotidianitat amb els fets polítics que s’esdevenen a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre de l’any 2017. La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers.

Al voltant de la taula, tots ells aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produït tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polític.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Assaig general de La casa de los espíritus

Conversa sobre l’imaginari d’Isabel Allende amb la intervenció de Carme Portaceli i assistència a l’assaig general. Activitat exclusiva per als usuaris del cicle Barcelona Districte Cultural. 

Sobre l’espectacle 

Les idees de perdó, reconciliació i amor amaren una novel·la mundialment coneguda, convertida ara en muntatge escènic. El signa una directora que, de la mà d’un seguit de personatges femenins, s’endinsa en el realisme màgic.

La novel·la d’Isabel Allende es va publicar l’any 1982 i en aquell moment pocs s’esperaven que fos un èxit tan aclaparador. Lectors i lectores de mig planeta han seguit amb delit les aventures i desventures de quatre generacions de la família Trueba, protagonistes d’una trama que repassa, de manera paral·lela, els moviments socials i polítics que van acompanyar la història del Xile postcolonial i que acaben dramàticament amb un cop d’estat i la implantació d’una dictadura ferotge. Una neta que troba els diaris de la seva àvia i comença a escriure la història de la família és el desllorigador de la trama, protagonitzada per diverses dones. Totes tenen noms relacionats amb la llum: des de Nívea fins a Clara, passant per Blanca i Alba. Aquesta última és l’encarregada d’estirar del fil de la història. Ho farà, com apunta Carme Portaceli, posant l’accent en la reconciliació, aplicada tant a un país com a la família protagonista. Perdó i amor van de bracet en aquesta reconciliació, i tot té lloc en una ambientació de somni, una mostra de realisme màgic que, tot i això, no s’estalvia les referències a la vida política per recordar-nos que, sovint, influeix en les nostres vides i les condiciona encara que no hi tinguem res a veure.

Entitats col·laboradores: Barcelona Districte Cultural i Festival Grec
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

Va anar així…

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Recomana (@recomana_cat)

Assaig obert amb T de Teatre (Delicades)

Conversa amb la companyia i assistència a un assaig obert. Activitat exclusiva per als usuaris del cicle Barcelona Districte Cultural. 

Sobre l’espectacle 

Amb motiu del seu trenta aniversari, la companyia torna a portar a escena una història d’històries, de vegades no tan fràgils ni delicades. Són fragments en aparença sense relació, però que configuren un univers on somriure i emocionar-se.

Potser han transcorregut més de deu anys des del moment de l’estrena al Grec 2010, però aquest és un muntatge sense data de caducitat que encara avui conserva intacta la capacitat de commoure sense deixar de divertir. Va ser la primera col·laboració entre el dramaturg pamplonès Alfredo Sanzol, avui director del Centro Dramático Nacional, i les T de Teatre. No és gens estrany que entressin en contacte, ja que l’autor estava especialment interessat a dur a escena ficcions curtes, de la mateixa manera que havien fet les actrius catalanes en els seus primers muntatges, com ara Petits contes misògins (1991) i Homes! (1994). Prenent com a base aquella mateixa estructura calidoscòpica, Sanzol va escriure una comèdia plena de poesia, gairebé una vintena d’històries que naixien dels records d’una infantesa, la de l’autor, viscuda entre àvies i tietes. Moltes d’aquestes històries s’ambienten durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Dos amics que busquen una excusa per passejar plegats, una pintora que vol vendre un quadre desesperadament, dues noies que acomiaden el germà que se’n va a la guerra, un soldat que envia un company a fotografiar la seva xicota despullada…

Entitats col·laboradores: Barcelona Districte Cultural i Festival Grec
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

Va anar així…

Postfunció: Puertas abiertas – Abel Folk

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Espectacle protagonitzat per Cayetana Guillén Cuervo i Ayoub El Hilali i dirigit per Abel Folk.

París està immersa en el caos. Diverses bombes han esclatat i han provocat desenes de morts. La ciutat està encerclada. Els carrers tallats. El transport públic no funciona. Enfront al col·lapse, veïns del centre de la ciutat conviden a les seves cases els qui han quedat atrapats. Julie també ofereix el seu apartament. Quan obre la porta es troba amb un jove que l’enfronta als seus prejudicis. Què passa quan la por s’obre pas en les nostres vides? Des de l’exterior arriben els laments d’una ciutat ferida. A l’interior se succeeixen els silencis, les confessions, la tendresa inesperada i, també, les mentides. Massa mentides

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades