clàssic

Postfunció: Lazarillo de Tormes, El Brujo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Lazarillo de Tormes

Deixeu-me dir-vos alguna cosa: no abandonaré mai el Lazarillo. Cada vegada que el represento gaudeixo especialment. Mai he deixat de connectar amb el públic d’una manera especial. La satisfacció del goig no es pot fingir i jo gaudeixo de debò amb aquesta obra.

El Lazarillo i jo hem rebut molt més del que hem donat. La compensació afectiva i emocional és molt gran i l’alleujament i la tranquil·litat, més encara. Aquesta criatura de ficció va néixer amb un destí molt especial i per això segueix aquí.

Com des del primer dia, sento un enorme privilegi en poder lliurar la meva veu i el meu cos a aquesta joia de la literatura. Aquest ens imaginari podria canviar el món real perquè fa de la gana i la necessitat un art, la recicla en saviesa. Davant del dolor tenim dos camins: la queixa o l’art. I amb ironia, una part de l’estat del neci camina per l’aprenentatge i arriba a la saviesa. El Lazarillo tracta de la marginació, la gana i la vivència dura de la infància. Els paral·lelismes entre el món de l’infant que acompanya el cec i la situació de tants nens del tercer món que moren d’inanició són òbvies. La història es repeteix una vegada i una altra.

Com gairebé sempre, aquesta situació és la conseqüència d’un món de desequilibris a el que els béns estan descompensats. I neix de la manca de consciència davant del valor de la vida. L’obra afronta un problema universal: avui també l’apetència actual es mou al voltant de l’ambició i el poder. És com una metàfora que tothom entén, és un món, un pou de vida i significats que et condueixen. Neix en una època d’enormes desequilibris entre el món oficial de la Cort i el real, de gana. I abans igual que ara no es pot ser feliç en un món desgraciat, perquè les vides maltractades tenen a veure amb la teva. Almenys jo no puc.

Per tot això, perquè Fernán Gómez va saber capturar l’ànima d’aquest murri, perquè m’apassiona recitar les seves aventures pels teatres; aquí hi ha aquest meravellós relat, primordial per a mi, com ho és servir la necessitat del públic a cada moment. Una necessitat que pot ser de diversió, d’esclariment, de relaxació, d’un silenci o d’un crit. Ves a saber.

Rafael Álvarez, El Brujo

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Iolanda G. Madariaga

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Feliç, perquè t’estimo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Feliç, perquè t’estimo, un espectacle creat per la companyia Il·lús teatre i coproduït amb UiU Promotors, a partir dels Sonets de William Shakespeare. Un festival dels sentits i per als sentits. Un viatge poètic i musical a través dels sentiments i emocions més pures i pròpies que defineixen la condició humana. Una hora de poesia i música en directe, amb una selecció dels sonets que Shakespeare va anar escrivint des de finals del segle XVI fins a principis del XVII i àries de Claudio Monteverdi i Henry Purcell.

Entitat col·laboradora: Sabadell Cultura
Modera: Marc Sabater

Més informació i entrades

Postfunció: L’alegria que passa

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Dagoll Dagom presenta el que serà l’últim espectacle de creació de la seva trajectòria. Després d’haver treballat amb textos d’Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda o Pere Calders entre d’altres, la companyia torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre.

L’alegria que passa de Santiago Rusiñol va ser estrenada al Teatre Romea l’any 1898 i fou un referent per a moltes companyies del territori, esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Bye bye, Hort dels cirerers

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Bye bye, Hort dels cirerers

Liubov Andreievna, després de cinc anys de residir a París on ha anat a refugiar-se deixant enrere la vida de la finca familiar, es veu obligada a tornar a Rússia. La seva filla Ania de 17 anys la va a buscar. La família la reclama perquè es faci càrrec del moment difícil que tots estan passant: la propietat està a punt de sortir a subhasta. Com que ningú de la família pot fer front als interessos acumulats ni a  la hipoteca, Lopakhin, fill dels antics serfs, esdevingut ric, compra la propietat.

 La nova versió deixa de banda les trames secundàries per poder apropar-se més nítidament a l’essència de la mirada de l’autor: la fragilitat dels éssers humans quan han d’enfrontar-se amb les turbulències dels seus temps, l’adeu obligat al casal on se sosté la intimitat ancestral, i el vertigen davant un mon nou, inintel·ligible, que segresta les ancianes maneres de conviure i obliga a confrontar-se amb el buit. El detall minuciós sobre aquests temes expressen la impotència de Liubov Andreievna i els seus, que acaba amb la tala de l’Hort.

 Avui dia, apropar-se a l’eloqüent metàfora premonitòria ens dona perspectiva i distància. La desaparició de l’Hort pot servir de mirall a la nostra pròpia incertesa respecte dels temps que s’acosten. Com Liubov, fugim, no sabem què fer per salvar-nos. No tenim cap imatge real que projecti un futur humanista d’assossec i esperança.

Com preparar-nos pels temps que s’apropen? L’escala emocional en la que vivim ens permetrà adaptar-nos al mon de la intel·ligència artificial que sembla que dominarà el futur? Divorciats de la naturalesa, podrem deixar d’enyorar la blancor dels arbres fruiters? Trofímov confiava en un nou ordre, que li permetia dir “Tot Rússia és el nostre jardí”. Els Europeus també hauríem desitjat, al llarg del segle XX, que tot Europa esdevingués el nostre jardí. Però ja, dins del final del primer quart del segle XXI, hem interioritzat que somniar en jardins és part del passat. Europa, com idea, representa, a hores d’ara, més aviat una càrrega que se’ns menja. Astorats per la rapidesa dels canvis assistim paralitzats a una descomposició manifesta del mon dels avantpassats. No sabem què fer per salvar-nos. Des de que Txèkhov va sintetitzar la seva intuïció sobre el futur de Rússia amb la metàfora de la destrucció d’un jardí tan emblemàtic, hem anat assistint a una descomposició manifesta.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Assedegats

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i el crític Marc Sabater.

Sobre l’espectacle

Thirst és una obra lírica, colpidora i càusticament divertida.  Està ambientada a la cuina de la residència d’estiu de la  família Tyrone. Té com a teló de fons El llarg viatge del dia  cap a la nit, el monumental drama d’Eugene O’Neill sobre  un dia i una nit d’estiu de l’any 1912, en la vida de quatre  membres de la família Tyrone.

Els personatges de Noone  —dues criades immigrants i un xofer— lluiten amb la  negació, la responsabilitat personal i el fracàs, mentre  busquen l’amor, la pertinença i el sentit de què vol dir  realment anomenar «casa nostra» algun lloc concret on  habitem.

El dramaturg es planteja les dues obres —la seva i la  d’O’Neill— mantenint una ‘conversa’ entre elles, però els  espectadors no han d’estar familiaritzats amb el drama  d’O’Neill per comprendre l’obra. Assedegats és totalment  autònoma.  És la gran història inèdita dels irlandesos a Amèrica. Desenes  de milers de noies com la Bridget i la Cathleen provenen  del camp d’Irlanda, deixen les seves famílies per servir  sopars a les cases d’estiu de famílies riques com els Tyrone  o treballen en fàbriques.  No es poden quedar a casa seva, no tenen res. No volen  viure amb els seus pares i acabar com ells. Els agradaria  tenir una oportunitat i no tenen més remei que guanyar-se  la vida com sigui. No hi ha alternativa.

Entitat col·laboradora: Sabadell Cultura
Modera: Marc Sabater

Més informació i entrades

Postfunció: Terra Baixa (El Llop)

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i el crític Marc Sabater.

Sobre l’espectacle

Després de 250 càstings, més de 1.500 candidats i 33 seleccionats, arriba als teatres la companyia formada pels deu intèrprets que van passar totes les proves de l’innovador programa de televisió de TV3, homenatge al teatre amateur i al clàssic català d’Àngel Guimerà. Àngel Llàcer va dirigir i conduir durant vuit capítols El llop i ara també dirigeix aquesta adaptació escènica de Terra baixa. El públic que va seguir tot el procés de creació des del principi d’una producció teatral té ara l’oportunitat de gaudir en directe del resultat final.

Entitat col·laboradora: Sabadell Cultura
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La filla del mar

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb els artistes Marc Sambola, Clara Solé, Toni Viñals, Mariona Castillo, Marc Vilavella, Gràcia Fernández i amb el crític Marc Sabater.

Sobre l’espectacle

L’Àgata, una jove rescatada del mar quan era nena, ha crescut en un petit poble de la costa, rebutjada constantment per tothom a causa dels seus desconeguts orígens. Una animalota, una pària, una forastera. Però l’Àgata troba la pau en allò que justament li va robar la seva família en aquell naufragi, el mar. Amb la innocència d’algú que només pensa en l’horitzó, la pesca i la seva “germana” Mariona, l’arribada al poble de Pere Màrtir farà que l’Àgata es vegi involucrada en un complex triangle amorós que, tot i néixer com un engany, la portarà a viure un amor romàntic, extrem, purament instintiu i boig, que desencadenarà tràgiques conseqüències.

La filla del mar, d’Àngel Guimerà és una de les peces més memorables de la literatura dramàtica catalana. Una història d’una vigència absoluta que ens parla de la discriminació i la resistència de les comunitats a incorporar la diferència i que permet qüestionar-nos el paper dels instints en el comportament humà.
La companyia LA BARNI TEATRE la porta de nou als escenaris en forma de teatre musical amb la voluntat d’acostar un dels grans clàssics del teatre català, carregat de força poètica i grans passions, al públic dels nostres dies.

Entitat col·laboradora: Sabadell Cultura
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Chorus de Gaston Core

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

A Les suplicants, Èsquil presenta un cor de dones que fuig dels fills d’Egipte, que les volen obligar a casar-se. Així, arriben a Argos, on el seu rei es debat entre el deure d’oferir asil a qui ho requereix i una guerra segura amb els egipcis. Temorós de les conseqüències polítiques, decreta que sigui el poble qui decideixi la sort de les suplicants.

A través dels recursos coreogràfics i musicals de la dansa Kathak, Gaston Core ens presenta aquestes 12 dones com un conjunt d’individualitats unides per una condició o conflicte comú, suplicant-nos, advertint-nos o, potser, emmirallant-nos.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Prefunció: La vida es sueño – Cheek by Jowl

Abans de la funció, us proposem un col·loqui amb una persona experta en arts escèniques per contextualitzar la peça.

Sobre l’espectacle

Cheek by Jowl fa més de 40 anys que transforma els clàssics en espectacles vius, que apel·len directament el públic, que sempre s’hi reconeix malgrat que s’hagin escrit quatre segles abans. Una companyia amb esperit internacional. Declan Donellan i Nick Ormerod han creat projectes paral·lels a Rússia i França, amb el mateix èxit. Una xarxa artística que el 2018 es va ampliar amb el Piccolo de Milà i ara amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico. I ho fan amb La vida es sueño, obra mestra de Calderón de la Barca, projecte impulsat per la Compañía La Zona. El text que competeix amb Hamlet pel monòleg més icònic del teatre universal. Com diu el mateix Donellan: “El teatre no pot morir fins que no s’hagi somiat el darrer somni”

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Jordi Vilaró

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Hamlet.01

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Hamlet 0.1, de Sergi Belbel

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom.

I ho fa ben bé com un comediant d’stand-up comedy (en aquest cas caldria dir d’stand-up tragedy), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la… qüestió.

A la manera d’un funambulista eixelebrat, amb sentit de l’humor i també de l’amor —pel teatre, bàsicament—  Cambray interpreta aquest Hamlet que repassa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, la totalitat del primer (de moment) acte de la peça de Shakespeare, a través d’una anàlisi peculiar (una mica sui generis) de tots els personatges d’aquesta primera part, de totes les seves rèpliques i de les seves respectives accions.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades