Postfunció: Quanta, quanta guerra…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del grup Novaveu.

Sobre l’espectacle

Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I a casa tot és feixuc i fa pudor de resclosit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire fresc. Adrià Guinart decideix fugir de casa seva per anar a la guerra. La guerra és atracció per allò desconegut, és conèixer món, és descobrir l’amor i el sexe, però també la responsabilitat, l’ambició o la maldat, parcel·les d’un món adult que li provoquen rebuig.

Sou joves o ho heu estat? Segur que teniu present. Quanta, quanta guerra t’esclata a dins quan, de tot el que hi ha a fora, mig món et crida i l’altre mig el vols deixar enrere. Quanta, quanta guerra… parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. Meravelloses paraules escrites fa quaranta anys per Mercè Rodoreda, dites per un jove d’avui.

Dos joves intèrprets que traslladen la història de l’Adrià Guinart a través del text, el moviment, els titelles, les ombres, els objectes i l’espai sonor en directe. Biel Rossell i Biel Serena despleguen una gran quantitat de recursos físics i simbòlics que, sota la direcció de Pep Farrés, sedueixen el públic, immers en la guerra interior del jove protagonista.

Aquest és un espectacle seleccionat per Novaveu dins el marc del projecte Visionaris que forma part del Programa Comunitari del Teatre Tantarantana com a Fàbrica de creació.

Entitat col·laboradora: Teatre Tantarantana
Moderen: Àlex Locubiche i Elena Alcalde (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció: El llac dels cignes

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, El llac dels cignes de la International Ballet Company de Moldàvia

Què contribueix en el món de la dansa clàssica que El Llac dels Cignes sigui el ballet més preuat de tots els temps? Per més que la seva història evoqui una amplia varietat d’emocions humanes, cal destacar la música de Tchaikovsky, un dels compositors de música de ballet més aclamats, per les seves riques melodies que evoquen a ser escoltades i ballades.

La companyia es composa pels premiats i aclamats solistes moldaves Cristina i Alexei Terentiev, i també està integrada per solistes de Moldàvia i Itàlia entre d’altres països. El treball i esforç dedicats durant molt de temps ha fet que aquest projecte culmini en una companyia on una depurada tècnica i una excel·lent interpretació dramàtica donen vida a les coreografies i partitures més conegudes del ballet clàssic.

És l’obra magistral de ballet clàssic de Tchaikovsky, on es narra la història dels enamorats, el Príncep Sigfrid i la bella princesa Odette. Ella està embruixada per un malvat bruixot que la converteix en una dona – cigne. Serà la força de l’amor que senten els joves el que els alliberarà de tot el malefici.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Marc Sabater

Més informació i entrades

Postfunció: Els ocells

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Els ocells, de La Calòrica

Els ocells d’Aristòfanes va estrenar-se l’any 414 a.C. La comèdia explica la historia de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització. La democràcia atenenca no ha complert encara cinquanta anys i Aristòfanes ja denuncia aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals.

2500 anys després d’aquella estrena, La Calòrica revisita Els ocells per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l’esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

En aquest espectacle La Calòrica extreu el màxim potencial còmic dels seus components per crear una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l’humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l’espectador per classificar-la.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Factoria Grec: El Burlador de Sevilla

Et convidem a conèixer la peça amb una persona experta en arts escèniques.

Veure un espectacle pot ser una experiència molt més completa si prèviament en coneixes el context en què s’ha gestat i el tarannà de la companyia. Et proposem una sessió prèvia a l’obra en què coneixeràs tots els secrets de l’espectacle i del seu director. Si t’apuntes a l’activitat, rebràs un codi amb un descompte per quedar-te a la funció de després.

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia. 

Sobre l’espectacle: El burlador de Sevilla
En quines cotilles morals es veuria constret avui un llibertí com Don Juan? S’ho pregunta el director d’un muntatge que posa en escena, amb música inclosa, una nova versió del clàssic en el qual es basa un dels grans mites europeus.

Molière, Goldoni, Da Ponte… Són només alguns dramaturgs i autors de llibrets d’òpera que van quedar fascinats per la figura de Don Juan, una de les grans aportacions de l’imaginari castellà a la cultura europea, amb permís de Don Quixot. La seva història, diuen, es basa en la d’un personatge real que hauria viscut a la Sevilla del segle XVII, però el primer qui va posar negre sobre blanc la seva història, o una ficció basada en els fets que hauria protagonitzat, va ser, segons diuen, Tirso de Molina, dos segles abans que José Zorrilla escrivís el seu cèlebre Don Juan Tenorio. Hi ha dubtes, però, sobre l’autoria real d’El burlador de Sevilla, una peça publicada cap al 1630 amb finalitats moralitzants i que ens presenta un llibertí que, malgrat cometre els seus pecats de manera conscient, creu en Déu i confia en el penediment final i la clemència divina per aconseguir la salvació. Popular des de fa segles com a protagonista d’obres d’art, peces de teatre, sàtires i relats humorístics, ens enfronta als dilemes ètics, morals i fins i tot jurídics que presenta la sexualitat humana. I la figura que representa no passa de moda, sinó que s’adapta, per obra i gràcia dels diversos dramaturgs que l’han dut a escena segons el moment, adaptant-la a les diverses sensibilitats de cada època. Quins serien avui els poders morals que perseguirien el nostre llibertí? Quins límits trobaria en les seves aventures?

Sobre el director: Xavier Albertí

Director, però també actor, gestor i un compositor amb grans coneixements musicals que va dirigir el Grec Festival de Barcelona del 1996 al 1999, i va ser director del Teatre Nacional de Catalunya entre el 2013 i el 2021. Entre moltíssimes produccions més, al Grec 2001 va dirigir una peça basada en textos de Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé, Más extraños que el paraíso; l’any 2003 va interpretar (des de darrere del piano) el monòleg de Jules Laforgue Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial; i el Grec 2016 va dirigir la versió delirant de La tempestat creada per Jordi Oriol amb el títol de L’empestat. Són només tres de les molt diverses creacions escèniques de Xavier Albertí, però són bones mostres de la poètica que aplica als seus treballs i que tant es basen en la paraula i la imatge com (i ho tornarem a veure en aquest muntatge) en la música.

Modera: Ramon Oliver

Apunta-t’hi gratuïtament Més informació de l’espectacle

 

Postfunció: La filla del mar

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb els artistes Marc Sambola, Clara Solé, Toni Viñals, Mariona Castillo, Marc Vilavella, Gràcia Fernández i amb el crític Marc Sabater.

Sobre l’espectacle

L’Àgata, una jove rescatada del mar quan era nena, ha crescut en un petit poble de la costa, rebutjada constantment per tothom a causa dels seus desconeguts orígens. Una animalota, una pària, una forastera. Però l’Àgata troba la pau en allò que justament li va robar la seva família en aquell naufragi, el mar. Amb la innocència d’algú que només pensa en l’horitzó, la pesca i la seva “germana” Mariona, l’arribada al poble de Pere Màrtir farà que l’Àgata es vegi involucrada en un complex triangle amorós que, tot i néixer com un engany, la portarà a viure un amor romàntic, extrem, purament instintiu i boig, que desencadenarà tràgiques conseqüències.

La filla del mar, d’Àngel Guimerà és una de les peces més memorables de la literatura dramàtica catalana. Una història d’una vigència absoluta que ens parla de la discriminació i la resistència de les comunitats a incorporar la diferència i que permet qüestionar-nos el paper dels instints en el comportament humà.
La companyia LA BARNI TEATRE la porta de nou als escenaris en forma de teatre musical amb la voluntat d’acostar un dels grans clàssics del teatre català, carregat de força poètica i grans passions, al públic dels nostres dies.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Les metamorfosis

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Pablo Ley presenta una adaptació lliure del poema narratiu clàssic d’Ovidi, Les Metamorfosis. Una investigació escènica sobre el fluir del món i de la imaginació, articulada a través d’un llenguatge escènic híbrid que integra quatre elements: el text, versionat d’Ovidi; la interpretació, en la qual s’explora la capacitat de l’actriu de transitar constantment (fluidament) d’un personatge a un altre; la música, que acompanya l’acció i pren sovint el protagonisme per a construir un univers emocional, i la llum, que esdevé un element viu a l’escenari. Les metamorfosis són, fonamentalment, un viatge sensorial a través de la paraula que explica un conte mitològic que s’inicia en el caos.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Gabriel Sevilla

Què en diu la crítica? Més informació i entrades