Postfunció: Agència Matrimonial

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle Agència Matrimonial ‘7 d’Amor’

7 d’Amor és una proposta teatral que va néixer al Teatre Llantiol a finals del 2013 i el maig del 2014 va saltar al Teatreneu, de la Vila de Gràcia de Barcelona, on des d’aleshores  es representa 3 cops per setmana, havent aconseguit ja més de 8.000 espectadors.

Un grup de dones busca parella en un speed dating. En total són set, set dones increïbles i espectaculars: una venedora de pollastres, una ex yonki, una monja acabada de sortir del convent, una dona de la vida política, una senyora de la neteja, una prostituta de baixa laboral i una venedora de llibres esotèrics. Totes elles amb un únic objectiu: sortir acompanyades, avui, del teatre.

L’actriu sabadellenca Maria Eugènia Casanova ens proposa una obra amb un caire cómic, caricaturesc, i d’improvisació, en la qual explica la trobada d’aquestes set dones en una agència matrimonial, buscant la seva parella ideal. Totes elles respondran a una serie de preguntes i, finalment, una persona del públic triarà la dona que més li hagi agradat.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Crisol Tuà

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Les bones intencions

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Les bones intencions

A la Paula i a en Pere les coses no els han sortit com esperaven. La Paula, mare soltera, sense recursos econòmics, ha trobat en el tràfic de pastilles la manera de sobreviure. En Pere, un empresari amb cert èxit, només sap relacionar-se de manera nociva amb les seves parelles. Una nit freda de febrer, es coneixen en un descampat per fer un intercanvi de substàncies i allà tenen una visió: muntaran una empresa junts. Una empresa per organitzar festes personalitzades. Festes temàtiques.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Xavi Pardo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció novaveu: Derecho a pataleta

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Derecho a pataleta. La missió més trepidant de les Espies de veritat

Les Espies de veritat han rebut la missió més important de la seva carrera. Les coses han canviat: els ocellets ja no riuen, les flors ja no fan olor de primavera. Elles faran tot el possible per salvar el món, però el món no es vol salvar.

La Lola i la Berta han decidit que el millor que poden fer és comprar una piscina de plàstic massa gran i posar-la a algun lloc on no la poden posar. Han decidit triar la seva pròpia aventura: estirar-se a la piscina i beure mojitos. Han preferit que siguin les Espies de veritat les que facin la feina bruta. Que salvin elles el món, que és el que els toca.

Ho aconseguiran?

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Nil Martín i Carla Coll (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Una teràpia integral

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

En Toni Roca fa més de deu anys que imparteix un curs intensiu de quatre setmanes per aprendre a fer pa. Hi ha poques places i bufetades per apuntar-s’hi. Els alumnes que s’hi inscriuen volen aprendre a fer-ne pa, però el mètode parteix d’una simple i estranya premissa: “Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix.” Així de simple.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: M’agrada molt el que fas

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Santi i Cris, estan en camí per passar el cap de setmana a la casa dels seus amics el Joan i la Carla que s´han anat a viure al camp. Durant el trajecte es dediquen al seu esport favorit: parlar malament dels altres. Tampoc no tenen cap pietat amb els seus amfitrions. Però hi ha un petit detall; el telèfon mòbil del Santi, mal bloquejat, fa una retrucada a la casa del Joan i la Carla que “en directe” escoltant tot el que els seus millors amics pensen d’ells. Xocats i animats a venjar-se, decideixen divertir-se una mica amb ells abans d’aplicar- los la “pena de mort”.

Més de 20 d’anys en cartell a París on l´han vist més d´un milió cuit-cents mil espectadors: un divertiment plaga’t de riures.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Gràcia amb la cia. Pomodoro

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Gràcia

Un terrat del barri de Gràcia. Una tarda de primavera. La Maria té 23 anys i una bicicleta vermella. Viu al segon pis de l’edifici. Ha pujat al terrat plorant i enfadada. El Roberto té 38 anys i un gat al·lèrgic al fum. Viu a l’àtic. Fa poc que l’Antonio l’ha abandonat. Ha pujat al terrat taral·lejant òpera.

La Maria i el Roberto mai s’havien vist abans, però la seva trobada fortuïta interferirà en els seus plans respectius. El Roberto vol estendre la roba i fer un porro tranquil, després d’un dia dur. La Maria, escriure algunes cartes de comiat i saltar al buit. Envoltant tots dos personatges i les seves històries familiars mai resoltes, hi ha el barri de Gràcia, testimoni de la trobada. Una obra sobre la soledat, la família, la mort i l’esperança. «Nosaltres som la memòria dels qui no hi són».

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Modera: Núria Ramis

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Baby Boom amb Egos Teatre

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Baby Boom

A mitjans dels anys cinquanta, una explosió demogràfica sense precedents va tenir lloc als Estats Units. Quinze anys més tard, com tot, l’ona expansiva va arribar a casa nostra. Els experts han intentat aclarir els motius d’aquella procreació desenfrenada; la millora del nivell de vida, victòries futbolístiques, apagades de llum, preservatius de mala qualitat… Semblen causes raonables! Però… i si l’autèntic origen dels embarassos estigués fora de l’abast de la nostra comprensió? Unes cintes de super 8 trobades recentment podrian donar llum a l’enigma.

Preparint-se per conèixer la crua realitat dels seus propis orígens. Perquè tots vostès són fills, néts o besnéts d’aquell… BABY BOOM!

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Petróleo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

La companyia argentina Piel de Lava ofereix una comèdia sobre la feblesa de la construcció del gènere, en aquest cas quatre personatges masculins interpretats per quatre actrius. En un jaciment petrolier a la Patagònia, quatre homes conviuen en un tràiler mentre, a només uns metres d’allí, extreuen petroli d’un pou gairebé buit. Allà dalt, el temps lliure es cobreix de pols, de mites foscos de la zona, de desafiaments físics. A baix, la pedra es fractura per a extreure l’última gota, el poc que queda.

En la seva cinquena obra, la companyia argentina Piel de Lava investiga la possibilitat d’habitar personatges masculins, en diàleg constant amb la capacitat de generar ficció a partir d’uns certs procediments grupals i, també, com una manera d’indagar sobre la construcció del gènere i els estereotips. Nascuda el 2003, Piel de Lava ha assolit amb el seu sistema de creació col·lectiva un ferm renom a l’escena d’arreu del món, i també al cinema.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Andreu Gomila

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Kalumba

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

L’Esteve, l’Arlet, la Naia, i en Carles tenen una amistat estreta des del 2003, quan eren dues parelles que van compartir un any d’Erasmus inolvidable a Copenhaguen. Des de llavors cadascú ha anat fent el seu camí, les relacions sentimentals entre ells s’han desfet i cadascú ha pres decisions vitals diverses, de totes maneres, un cop a l’any fan un sopar per posar-se el dia i recordar qui van ser quan vivien plegats. Així doncs, quan l’Esteve els truca per veure’s urgentment, els altres hi van amb curiositat per escoltar què els hi vol explicar: una decisió radical que canviarà dràsticament la seva vida i de retruc, la de tots quatre, que es veuran obligats a decidir si volen arriscar-se per trobar la pau amb si mateixos, o prefereixen quedar-se amb la rutina d’una vida que no els omple.

Entitat col·laboradora: Teatre Gaudí Barcelona
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Els ocells

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Els ocells, de La Calòrica

Els ocells d’Aristòfanes va estrenar-se l’any 414 a.C. La comèdia explica la historia de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització. La democràcia atenenca no ha complert encara cinquanta anys i Aristòfanes ja denuncia aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals.

2500 anys després d’aquella estrena, La Calòrica revisita Els ocells per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l’esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

En aquest espectacle La Calòrica extreu el màxim potencial còmic dels seus components per crear una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l’humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l’espectador per classificar-la.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades