Postfunció amb Ricard Ferré i Arnau Puig

El bon policia és una afilada comèdia de Santiago Rusiñol que en la seva estrena l’any 1905 va provocar un gran enrenou de crítica i no va deixar indiferent al públic de l’època.
115 anys després, la història de supervivència de dos amics en un temps (també) de crisi, l’amor i un seguit d’embolics hilarants tornaran a posar en evidència els prejudicis socials i l’arbitrarietat de la justícia.
En un un joc que trenca totes les convencions, només dos actors interpreten tots els personatges de l’auca convidant a l’espectador a riure plegats del món que ens ha tocat viure.
Una humorada còmica per  lluir “el cuerpo”!

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

 

Entrevista

TeatreZoom amb La Calòrica

Segueix la conversa en directe al canal de Novaveu

 

Parlem amb la companyia que omple totes les sales en què actua, sigui el Tantarantana, la Beckett o el TNC. Esbojarrats, crítics i especialistes a retratar les misèries humana a cop de comèdia. Visca la Calòrica!

A De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que presenten el dia 5 a Terrassa, parlen de canvi climàtic.  I és que alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embussen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és -ja ho diuen- el primer pas per a solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?

Entitat col·laboradora: Terrassa Arts Escèniques
Moderen: Roser Casamayor i Martí Rossell (Novaveu)

Ho podreu seguir en directe des del canal de Youtube de Novaveu.

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

L’entrevista

 

Assaig obert amb T de Teatre (Delicades)

Conversa amb la companyia i assistència a un assaig obert. Activitat exclusiva per als usuaris del cicle Barcelona Districte Cultural. 

Sobre l’espectacle 

Amb motiu del seu trenta aniversari, la companyia torna a portar a escena una història d’històries, de vegades no tan fràgils ni delicades. Són fragments en aparença sense relació, però que configuren un univers on somriure i emocionar-se.

Potser han transcorregut més de deu anys des del moment de l’estrena al Grec 2010, però aquest és un muntatge sense data de caducitat que encara avui conserva intacta la capacitat de commoure sense deixar de divertir. Va ser la primera col·laboració entre el dramaturg pamplonès Alfredo Sanzol, avui director del Centro Dramático Nacional, i les T de Teatre. No és gens estrany que entressin en contacte, ja que l’autor estava especialment interessat a dur a escena ficcions curtes, de la mateixa manera que havien fet les actrius catalanes en els seus primers muntatges, com ara Petits contes misògins (1991) i Homes! (1994). Prenent com a base aquella mateixa estructura calidoscòpica, Sanzol va escriure una comèdia plena de poesia, gairebé una vintena d’històries que naixien dels records d’una infantesa, la de l’autor, viscuda entre àvies i tietes. Moltes d’aquestes històries s’ambienten durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Dos amics que busquen una excusa per passejar plegats, una pintora que vol vendre un quadre desesperadament, dues noies que acomiaden el germà que se’n va a la guerra, un soldat que envia un company a fotografiar la seva xicota despullada…

Entitats col·laboradores: Barcelona Districte Cultural i Festival Grec
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

Va anar així…

Postfunció: Classe, de Pau Carrió

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Pau Carrió estrena una comèdia sobre les maneres d’afrontar les dificultats de la vida.

El fill de la Donna i el Brian té 9 anys. El seu mestre diu que li costa aprendre, que li podria anar bé un psicòleg. Però al Brian i a la Donna -que s’acaben de separar- no els ha agradat mai l’escola, ni els professors. Una triple confrontació divertida i punyent observada meticulosament.

Pau Carrió, guanyador de premis com el Quim Masó i el Crítica Serra d’Or, dirigeix aquesta comèdia sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, allà on sigui.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Xavi Pardo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Entrevista

Postfunció: Boira a les orelles

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

L’Enric neix l’any 1984 a Barcelona. No és fins als 5 anys que es confirma que té sordesa profunda. Els seus pares, músics, aposten per la llengua parlada, enlloc de la llengua de signes. A partir d’aquí comença el seu aprenentatge a través de la logopèdia, l’escola, la música i el mateix entorn familiar. Estudia la carrera d’arquitectura i el fet de pertànyer a la companyia Els Pirates Teatre defineix el seu camí cap a l’escenografia. A través d’aquesta experiència viscuda en primera persona, Els Pirates presenten un nou espectacle de creació col·lectiva, que parla de l’acceptació, la convivència, els prejudicis i el desconeixement profund que tenim de les diversitats funcionals.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Iolanda G. Madariaga

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Els Brugarol de Ramon Madaula

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

A cals Brugarol -família de l’alta burgesia catalana- la filla, l’Anna, activista social i feminista, decideix canviar-se el primer cognom pel de la mare. “-No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit.”. Per l’Antoni Brugarol és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca. Per això,
recorrerà a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna es faci enrere.

Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia familiar amb grans dosis d’humor àcid i intel·ligent que enfronta cara a cara les contradiccions dels seus protagonistes. Dues generacions i dues maneres d’entendre el món en una societat on tots voldríem creure’ns un model de coherència absoluta.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Christian Machío

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Kentucky ha muerto

Una peça de Carla Torres, Clara Manyós, La Peleona i un munt de gallines.

En un món de gallines, un ou solitari i rebel decideix no néixer. Cansat de la forma de vida imposada per una cadena de producció sense sentit, decideix fer ús del seu potencial de no fer, optant per no néixer. Després d’un primer moment de confusió, i com si es tractés d’una onada de sabotatges, la resta d’ous se sumen a la protesta amb l’esperança que potser la seva insòlita acció aconsegueixi que les gallines s’adonin que viuen en una societat malalta que ha de canviar si no vol desaparèixer.
Amb l’abisme de l’extinció davant dels seus becs, les gallines miraran de convèncer els insubmisos ous de la necessitat de néixer. Un difícil diàleg amb nosaltres mateixos on posicionar-se no serà feina fàcil.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Ricard Ferré i Arnau Puig

El bon policia és una afilada comèdia de Santiago Rusiñol que en la seva estrena l’any 1905 va provocar un gran enrenou de crítica i no va deixar indiferent al públic de l’època.
115 anys després, la història de supervivència de dos amics en un temps (també) de crisi, l’amor i un seguit d’embolics hilarants tornaran a posar en evidència els prejudicis socials i l’arbitrarietat de la justícia.
En un un joc que trenca totes les convencions, només dos actors interpreten tots els personatges de l’auca convidant a l’espectador a riure plegats del món que ens ha tocat viure.
Una humorada còmica per  lluir “el cuerpo”!

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

 

Entrevista

Postfunció amb Felipe Cabezas i Albert Requena

MONEY, un espectacle trepidant i canalla d’aires tarantinescos que entrellaça diverses històries entorn dels diners i les seves misèries.

Traïció, ambició, bogeria i mort es barregen en un còctel de ritme cinematogràfic que recorda les gamberrades de Guy Ritchie, Tarantino o Scorsese, amb un tractament escènic dinàmic i plàstic que beu del teatre físic, la comèdia clàssica i el cinema d’acció.

2 actors a escena, 10 personatges, 1 feix de bitllets, 1 pistola, 1 mica de verí i 60 minuts de pur cardio.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Christian Machío

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

 

Entrevista

TeatreZoom: Classe, de Pau Carrió

Dos dies abans de presentar l’espectacle al Teatre de Salt, us proposem una conversa per Zoom amb Pol López, Carlota Olcina, Pau Roca, Pau Carrió i un/a professional de la crítica per explorar els secrets que s’amaguen en la creació de l’espectacle.

Reserva l’entrada gratuïta per a la conversa TeatreZoom

Sobre l’espectacle

Pau Carrió estrena una comèdia sobre les maneres d’afrontar les dificultats de la vida.

El fill de la Donna i el Brian té 9 anys. El seu mestre diu que li costa aprendre, que li podria anar bé un psicòleg. Però al Brian i a la Donna -que s’acaben de separar- no els ha agradat mai l’escola, ni els professors. Una triple confrontació divertida i punyent observada meticulosament.

Pau Carrió, guanyador de premis com el Quim Masó i el Crítica Serra d’Or, dirigeix aquesta comèdia sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, allà on sigui.

Entitat col·laboradora: Teatre de Salt
Modera: Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

 

Entrevista