Conversa

Del llibre a l’escena. Com transportar la màgia de Canto jo i la muntanya balla a l’escenari.

Muntem una trobada amb el director Joan Arqué, la crítica literària de Núvol Rita Rakosnic i el crític escènic Andreu Gomila. Compartim les claus per transportar a la sorra de la Biblioteca de Catalunya, aquest llibre que ja ha venut més de 40.000 exemplars només en català (i que està traduït a un quinzena d’idiomes a hores d’ara).

Caldrà invitació per accedir-hi. Es farà sessió per Streaming a través de l’instagram de la llibreria Laie.

Sobre l’espectacle

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Conversa