Postfunció amb la cia. Mabel Olea

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Japan

Guardonada amb el Premi SAT! 2020 en el marc del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, la coreògrafa Mabel Olea presenta la peça Japan, que ha desplegat en format coreogràfic de 50 minuts partint del format breu que es va poder veure durant el certamen.

Japan és una carta d’Amor a la “torpeza”, una oda que eleva i posa en relació aquests dos conceptes a partir d’uns cossos que intenten, incansablement, enamorar-se. A partir d’un recorregut que marcarà l’eix vertebral de la peça, els personatges transiten per les diferents etapes vitals: infantesa – joventut – vellesa, per tal de traslladar-nos i convidar-nos a fer amb elles un viatge de realitats atzaroses i sensibles, construint infinites històries d’amor i, conseqüentment, desamor.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Javier Arozena & Élida Dort

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Double Bill

Double Bill és el díptic format per les peces Der Held i U, dos treballs de Javier Arozena Cía. en col·laboració amb l’artista Élida Dorta.

Der Held proposa habitar territoris de l’imaginari personal, paisatges entregats oferint la llibertat d’habitar-los a través d’un cos dansant.  “L’heroi” (Der Held) és l’encarnació del personatge en el qual una comunitat diposita tots els seus somnis, desitjos, fites, frustracions. Posant la mirada en el romanticisme alemany, desenvolupa conceptes clau com el viatge, el camí, la contemplació. L’intent, l’impossibilitat, el fracàs. La solitud, la fragilitat, la lleugeresa, la vulnerabilitat, allò finit. La transcendència.

U és la trobada entre Javier Arozena i Élida Dorta. Dos corporalitats que donen lloc a un espai intersticial on resideix la tensió entre aquestes dues unitats. U presenta un paisatge que es mou entre dos cossos superposats, un a darrere de l’altre; un sent l’altre, però sent un. La intuïció entre dos, l’acció equilibrada del donar i el rebre, l’escolta atenta. L’acció que desenllaça en la col·lisió dels extrems fins que es produeix el contacte, l’abraçada, el descans de la unió, on un i una s’uneixen, on es revela “U”.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades