Feedback amb Joina i Chuso Ordi

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Joina (música)

JOINA Canyet (Biure, 1996) és una artista empordanesa difícil d’emmotllar en un sol gènere musical. Al Feedback presentarà ÒRBITA 9.18, el seu nou àlbum. Un disc que orbita al voltant de trobar “la pròpia casa”. Aquesta proposta alternativa rep influències del hip – hop, R&B, neo soul juntament amb el pop d’autor i l’electrònica. El passat clàssic de l’artista també hi és present juntament amb el llenguatge pianístic. També interpretarà temes del seu treball anterior, COMPANYES.

 – Chuso Ordi (vídeo)

La proposta de treball de Chuso Ordi consisteix en la realització d’una pel·lícula experimental en 16 mm. La pel·lícula estarà feta amb dibuixos en moviment, incidint, modificant i manipulant fotograma a fotograma 300 metres de pel·lícula de polièster transparent: un treball cinematogràfic analògic sense càmera.

Festa de Seismes 2022 a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats. Sant Andreu. Barcelona. Foto: Eva Parey
Sobre la proposta

L’artista Chuso Ordi amb el seu projecte audiovisual “Autopista Yphsis” comparteix la seva perplexitat davant una realitat que percep desordenada i absurda. “Yphsis” és un anagrama del grec “Physis” (natura), desordenant aquestes lletres Ordi ens parla d’un cosmos alterat. “Autopista Yphsis” és una pel·lícula experimental d’animació de 20 minuts que utilitza la tècnica del “printed cinema” on l’artista enganxa i manipula tires adhesives a la pel·lícula de 16mm creant un món de ficció que té ressonàncies amb el nostre. El protagonista és una figura que recorda una larva. Una forma estranyament humanitzada que condueix un cotxe al llarg d’una autopista solitària. En aquesta “road movie” existencial hi trobem escultures en forma de “X”, la incertesa sobre el sentit del trajecte. A la ciutat hi ha més larves que estan estirades al terra , anestesiades, amb uns punts blancs a la pell , símptoma d’un estat patològic, potser allunyat de la condició plenament humana. Si ens sembla estrany veure una larva humanitzada ho és molt més que deshumanitzem persones.

Al seu darrer àlbum “Orbita 9.18” l’artista empordanesa Joina mostra també un viatge intern que sorgeix a partir de la necessitat de trobar un lloc al que puguem anomenar casa. Joina va composar l’àlbum en un moment de trànsit, un cop acabats els estudis a l’ESMUC , amb la preocupació metafòrica, però també literal i compartida amb la seva generació, de trobar el seu espai vital. Les cançons estan agrupades en tres episodi: Al primer episodi (nonhome) Joina es pregunta on pertanyo? i parla del buit de no trobar refugi. El segon episodi (pastorale) és un viatge al passat idealitzat i el tercer (out of time) és una mirada al futur, on apareix la pressa, i la por a afrontar un món que va molt ràpid i ens deixa “fora de temps” . Chuso Ordi i Joina són dos artistes que han tingut la sensació de sentir-se fora de temps i de lloc.La seva obra ens revela que, sovint , els disfuncionals no són els individus sinó que és el món qui està desplaçat i fora de lloc.

Crisol Tuà

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Crisol Tuà

Pre i postfunció amb La Veronal

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Sonoma

Un espectacle que parteix de la necessitat de l’ésser humà de tornar a l’origen, al cos, quan aquest està al límit de la seva existència i crida per sobreviure, superant d’aquesta manera l’embolcall virtual de la realitat.

Sonoma és una paraula que no existeix al diccionari. No obstant, conté les partícules del grec soma (“cos”) o del llatí sonum (“so”): Cos de so i so del cos. Avui vivim la Història molt de pressa, tan ràpid, a un ritme tan accelerat que amb prou feines la podem seguir. De fet, ja ningú no sap ben bé què està passant. Es podria dir que bàsicament caiem endavant, i durant aquesta caiguda accelerada -com en una muntanya russa- cridem. Sona seria aquest so del cos mentre cau, la ràbia de l’ésser humà per seguir creient que estem vius, que seguim desperts. crit de l’home sotmès a aquest ritme, límit de la seva existència, del qual surt l’udol primitiu del cos, el pols de la humanitat per sobreviure i sentir-se viva. Sonoma és la certesa que allò virtual i allò digital ja només poden ser superats per una volta a l’origen.

L’espectacle neix de la necessitat de tornar a l’origen, al cos, a la carn. I des de la carn i la matèria orgànica perdre’s en un viatge entre el somni i la ficció on allò humà es troba amb allò extraordinari. Per fer estranyes les coses més quotidianes, renunciant a construir significats, deixant que els signes germinin i proliferin sols; comunicant-se amb les capes més irracionals de qualsevol humà, allà on allò unit demana a crits separar-se, i allò separat busca sempre tornar a unir-se.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Factoria Grec amb Lali Ayguadé

Et convidem a colar-te a una sala d’assaig, veure un fragment de l’espectacle i descobrir amb la companyia tots els secrets que s’amaguen entre bambolines.

Has entrat mai en una sala d’assaig? Saps com es prepara un espectacle? Quines indicacions dona la direcció? Quantes vegades repeteixen una mateixa escena? En aquesta activitat podràs descobrir de primera mà la resposta a totes aquestes preguntes. I si tens algun dubte, el podràs preguntar a la companyia i als i les professionals de la crítica que dinamitzaran la sessió. Una oportunitat única per descobrir tot allò que s’amaga rere l’escenari.

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia. 

Sobre l’espectacle: Runa, de Lali Ayguadé

Tornant a la fisicalitat, la coreògrafa reivindica l’existència tangible davant la lleugeresa intranscendent del món actual i ens convida a sentir el pes dels cossos i a recordar el que som en essència: éssers vius.

Contes d’un altre món, d’una altra època. En aquest paisatge caòtic, dos éssers humans investiguen entre restes d’enderrocs, mirant de reimaginar, de sentir de nou allò que una vegada van ser, i intuint el que ha estat el passat de la humanitat. Són éssers humans innocents que, ara, converteixen aquesta runa en aliada, en jocs per entendre i evolucionar. Runa fa palesa la bellesa d’aquest passat fràgil, del qual no queda gaire res, per tal d’acollir una nova vida, un nou respir per al futur que ha de venir. Mitjançant el moviment abstracte i del cos en les seves dimensions diverses i en relació amb el pes, aquests personatges ens retornen a l’essència del que som: éssers vius. És un fet que la nostra societat actual oblida sovint, en considerar que aquest concepte és massa bàsic i tangible.

Sobre la coreògrafa: Lali Ayguadé

La ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé es va formar a l’escola Performing Arts Research and Training Studios (P.A.R.T.S.) d’Anne Teresa de Keersmaeker a Brussel·les; ha ballat amb l’Akram Khan Company, i ha col·laborat amb coreògrafs i artistes com Roberto Olivan, Hofesh Shechter i Marcos Morau, i també amb la companyia de circ contemporani Baró d’evel. La seva feina, segons explica ella mateixa, “es basa en l’exploració de l’abstracció de la dansa o del moviment, posant-lo en una situació concreta que el converteix en una cosa més conceptual”. Va ser una de les protagonistes del curt Timecode, premiat al Festival de Cannes, als Goya i als Gaudí i candidat a l’Oscar al millor curt el 2016. Al Grec Festival de Barcelona, l’hem vista ballant amb l’artista francomarroquí Guilhem Chatir (Here; Grec 2019) i interpretant la coreografia Underneath (Grec en obert; 2020). Entre altres, també ha creat la trilogia formada per les coreografies Kokoro (2015), iU an Mi (1017) i Hidden (2020), premi a la millor coreografia als premis Butaca 2021.

Modera: Sara Esteller

Apunta-t’hi gratuïtament Més informació de l’espectacle