Postfunció: Les Autres al SAT!

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Les Autres

Les Autres narra la història de quatre persones que viuen en un món estranyament aïllat. Un infern fet de plàstic, absolutament desproveït d’altres éssers humans. Aconseguiran els seus habitants alliberar-se d’aquesta existència monòtona i lúgubre? Voldran fer-ho? Per controlar el seu destí, per combatre l’avorriment, ballen. Dia rere dia, ballen. Amb precisió, amb fervor, amb passió. Potser, només potser, acabaran cometent el més rebel de tots els actes: deixar-se fascinar per la vida.

D’origen eslovac, Anton Lachky es forma a Bèlgica, on funda la seva pròpia companyia el 2012. Les seves originals creacions, amb les que ha girat per Europa i Estats Units, han obtingut un gran èxit de públic i de la crítica. El 2017 presenta “Cartoon”, el seu primer espectacle per a públic jove, reconeguda amb el premi del Ministeri de Cultura Alda Gréoli. El 2021 presenta “Les Autres”, el seu segon espectacle per a públic jove.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Cowards d’Àngel Duran

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Cowards

COWARDS (covards), qüestiona els mandats de la masculinitat contemporania i com els homes se senten interpel·lats per altres homes per confirmar públicament la seva virilitat i la seva identitat. Fa referència a la càrrega sociocultural adquirida per tal d’amagar la veritable identitat darrera conductes preestablertes. Aquesta proposta exposa la dialèctica, generalment tòxica, i el captiveri del comportament contemporani.

Aquesta peça busca qüestionar tant els models contemporanis, així com la nostra visió en front als altres i que ens connecta paradoxalment amb els instints més primitius de supervivència.

Fa referència a la covardia com a deshonra, com l’incapacitat dels homes de no poder expressar els seus dubtes ni les seves pors, per evitar confirmar la seva fragilitat. És la negació dels sentiments, que són un terreny adscrit a allò femení, per no refutar aquesta virilitat, exceptuant la ràbia o la ira, que ha de ser demostrada a través de l’exercici de la violència i que és l’únic sentiment vàlid, l’únic aplaudit, aclamat i admirat, per a la masculinitat tradicional.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Clàudia Mirambell i Man Drake x Tomeu Vergès

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Programa doble amb dos espectacles gratuïts: FAKE YOU de Clàudia Mirambell i Que du bonheur (?) de Man Drake x Tomeu Vergès

Una declaració d’amor a la còpia imperfecta, en què els gestos es repeteixen i es resignifiquen eternament generant un ritual shanzhai, i al ritme d’un metrònom, una dona es desplaça repetint i transformant els seus gestos quotidians.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb María Moreno

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Soleá o../o../.o/o./o.

La bailaora María Moreno porta al Teatre Zorrilla, en el marc del Festival Dansa Metropolitana, l’obra amb què ha enlluernat la XXII Biennal de Flamenco de Sevilla, un espectacle estructurat sobre un sol ball, la soleá.

Seguint la seva investigació de noves atmosferes dins el flamenc, María fa un pas més en la seva recerca vital i artística per explorar els límits d’aquest pal, i es replanteja el seu propi germen definitori en un viatge pel flamenc amb els particulars argonautes que l’acompanyen.

El seu moviment corporal no és més que el reflex de la seva inqüestionable llibertat artística, marcada pel valor que dedica a la tradició flamenca des d’uns codis actualitzats i contemporanis.

Així, després d’una primera explosió de la matèria comprimida —big bang— veurem com les partícules elementals que la conformen van apareixent fins a formar una única soleá que entronca amb l’origen dels temps i es projecta cap al futur.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Ivan Alcázar

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La mecànica de l’infortuni

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: La mecànica de l’infortuni

El desig de Clémentine Télesfort i Lisard Tranis amb La mecànica de l’infortuni és crear una peça de dansa teatre on el disseny de l’espai escènic sigui part integrant de la relació que es genera entre la coreografia i l’escriptura del moviment. Per això fan servir elements lumínics, sonors i escenogràfics com una font d’inspiració.

Per mitjà de la dramatúrgia, aquests dos artistes volen ressaltar una incomoditat que meni a una posada en moviment, a una recerca de recursos creativa. Així, proposen un mirall on reflectir les vulnerabilitats comunes tot traçant un camí cap a l’empatia.

“Creure en l’infortuni però no obstant trobar-hi la ironia i l’humor. Buscar en la foscor. De situacions adverses inventar una alternativa. Tot depèn del punt de vista”.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Ivan Alcázar

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Tradere de Laia Santanach

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Tradere

Tradere és una proposta de dansa contemporània i música electrònica en viu, que investiga al voltant de certes pràctiques tradicionals occidentals que impliquen el cos; un cos que s’exposa i que sacrifica la seva integritat física, posant-la en límit i en risc, per tradició, creença i estima i per crear comunitat dins una festivitat.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Black Sun – Maria Jurado

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

La solitud de la malenconia és com un forat negre: la pots imaginar, fabular i témer, però ningú se sent amb prou valentia per acostar-s’hi, per por de precipitar-s’hi sense remei. La malenconia és un estat, submergit i ocult, que marca el nostre temps. És una forma de lucidesa que es manté als marges i en la perifèria del món.

María Jurado proposa un viatge per la història cultural de la malenconia i la depressió, creant un espai que no presenta cap solució, sinó que ofereix una oportunitat d’obrir ferides i cicatrius, posar-les sobre la taula i començar a qüestionar-les.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Somos – Cia. Lookatthingsdifferent

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

El duo format per Carla Cervantes i Sandra Egido, porta a escena Somos, un diàleg amb el moviment corporal com a llenguatge que transmet un missatge íntim.

La peça encarna i simbolitza un viatge de connexions i converses internes, un espai present i pausat, que permet apreciar la bellesa del desordre, de l’art en moviment, de la unió i del conjunt, de l’escolta interna i del vincle.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Beneath – Thomas Noone Dance

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Thomas Noone Dance presenta Beneath, una proposta altament plàstica i física, inspirada en la observació de les limitacions que la societat imposa en l’ús de l’espai. La peça es composa d’una sèrie de trios, cada un amb una textura visual i emocional diferent, que es desenvolupen en un espai dominat per una escultura de llum triangular. “Beneath” (per sota) fa referència al complex sistema de normes i interpretacions que governen l’acció, a allò subjacent a cada gest, a l’animal obscur que habita en cada un de nosaltres.

Lidera aquesta creació Thomas Noone, un coreògraf autor d’unes obres amb un estil propi, gestual, físic i atlètic, que va crear la seva pròpia companyia l’any 2001 amb la qual és resident des del 2005 al SAT! Sant Andreu Teatre. Habitual dels grans escenaris de la ciutat i coreògraf convidat de companyies nacionals i internacionals, l’any 2011 va obtenir el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de dansa.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades