Despertalab

Postfunció Novaveu Despertalab 23: cia. Amaga

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me (WIP)

“I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me neix de l’escriptura d’un assaig teòric-estètic d’un membre del col·lectiu on s’estudien les voluntats i les capacitats sensitives de diferents fenòmens d’Internet. A partir d’aquests escrits, iniciem una exploració al voltant de la nostra presència en els paisatges digitals. En un viatge pixel·lat a l’interior d’aquests ecosistemes, es determinen un seguit de punts característics dels medis virtuals sobre els que iniciar una investigació a partir del fet escènic, plàstic i sonor. Així, engeguem un estudi vers l’habituació, el desplaçament, el temps i la saturació.

La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.- El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.- La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.- La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-  La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse. Fa por. Fa por? Fa por.

En l’amplitud de pensaments, significats i comprensions que ens evoca la digitalitat, per a la mostra de la Sala Atrium hem centrat sobretot el nostre treball al voltant del glitch, el bug i el ragdoll en els videojocs. Com l’error digital descodifica la seva narrativa cap a noves interpretacions i estètiques ha estat un punt de partida per tal de traslladar-ho en un espai no virtual i veure què hi succeeix quan aquest és travessat per la confusió.

La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.-
El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.-
La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.-
La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-
La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse.
Fa por. Fa por? Fa por.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Nil Martín i Maria Pujol  (Novaveu)

Què en diu la crítica?  Més informació i entrades

Postfunció Despertalab 22: Lokas Juanas

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Beso: El Habitar de la Loka

Beso: El habitar de la Loka és una proposta de dansa contemporània que reflexiona sobre els afectes que desenvolupem amb altres i amb nosaltres mateixos; indagant en el fenomen del Petó, com un acte de trobada, d’humanització i dignificació, en què es comparteixen desitjos, plaer, dolor, i es ressalta el sentit del cos i la seva interacció social.

En el qüestionament sobre els petons, sorgeix la Loka, un personatge insòlit, solitari i desobedient, que juga simbòlicament amb no complir els patrons socials, develant el seu món de fantasies, somni, records borrosos o alterats, i una realitat que voleu construir a través dels seus desitjos. La Loka es pregunta sobre la naturalesa dels petons, i sobre els petons que ha fet, que li han donat, que ha venut… que li han robat.

Quina és la memòria dels petons? On s’allotgen? A quina part del cos s’allotgen?La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Despertalab 22: Trashèdia AP-7

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

La companyia Trashèdia AP-7 va ser seleccionada per la Beca DespertaLab 2022 de la Sala Atrium i la Nau Ivanow amb el projecte Rentadora, gira mundial. Després de 5 setmanes de residència a la Nau Ivanow, del 2 al 12 de juny de 2022 faran una mostra del procés de creació de l’obra a la Nau Ivanow.

Sobre l’espectacle: Rentadora, gira mundial

La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Descripció projecte

Rentadora, gira mundial fa que el públic es plantegi una relació amb la màquina més enllà de la funcionalitat. El públic observarà la màquina domèstica des d’una altra perspectiva i a través d’una centrifugació expressiva que modificarà per sempre la seva manera de veure i entendre l’electrodomèstic. La peça possibilita un espai on el públic podrà veure l’acceleració contemporània, recreada a través dels materials que el nostre sistema vomita cap als marges. La rentadora té com a objectiu final obrir les portes d’una utopia futura on màquina, cos i ecosistema existeixin, per fi, en simbiosi.

Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Àlex Locubiche (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lo viejo y lo nuevo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Los inútiles: lo viejo y lo nuevo és una peça per a públic adult que segueix la recerca formal i narrativa que duem a terme des de l’inici de la Trilogia del fll fa quatre anys. És la primera proposta de la sèrie de peces Los inútiles que la companyia vol plantejar en els següents anys, centrades en la visió de la figura de l’“inútil” al llarg de la història. En el cas de Lo viejo y lo nuevo, la peça sintetitza tot allò après en la trilogia: el treball sobre el performer amateur, la recreació de mons escènics i la narració visual. La companyia Ça Marche vol emprendre un camí cap a un dispositiu escènic que exploti al màxim aquestes “narratives silencioses” que sorgeixen de la conjunció de la potència viva de les imatges escèniques i d’una forta dramatúrgia textual, en el deixant de les seves inquietuds recurrents.

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Article: La creativitat del joc Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Allí donde no estamos

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Allí donde no estamos, de la compañía Monte Isla, es un barco abandonado en un desierto: el esqueleto de la existencia humana, una postal futurista, la arqueología del mañana, una utopía estática, el Mar de Aral en Uzbekistan, un horizonte próximo… Una experiencia colectiva de nuestra ausencia.

“Un barco abandonado en el desierto en el contexto de un mundo postapocalíptico, un paisaje donde podemos ver restos de lo que antaño fue la vida humana. Una postal futurista donde conviven los esqueletos del pasado y la vida de los fenómenos naturales, siendo los únicos testimonios que pueden dialogar con el espectador. Tanto los objetos como los espacios son resignificados en una nueva situación: una ficción sobre un futuro lejano, sobrio y solitario. Esta es una experiencia colectiva de nuestra ausencia.”

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen:  Judit Martínez i Maria Pujol (Novaveu)

Article: Una experiència sensorial amb Monte Isla Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Bitch (DespertaLAB20)

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

La Fundación Mis Bragas, una de les companyies seleccionades per la Beca DespertaLab 2020, presenta la seva obra BITCH.

És normal que la regla faci mal? Se t’acut algun altre procés fisiològic que transcorri amb dolor? Si els homes menstruessin el calendari i la vida laboral s’adaptarien al seu cicle? Per què als anuncis de compreses la sang és blava?

Un concert físic en què desgranar els relats d’un cos. Un cos que sagna, que pateix, que col·lapsa, que canta, que demana. Acompanyades de les anomenades bruixes, que van ser torturades i cremades a la foguera, vam intentar entendre això de “ser dona”. Recollim les restes d’altres dones i els seus relats, com en un cinema on projectar-nos en un temps que ha girat els seus eixos i s’ha transformat en vertical. Amuntegant tot en un sol punt que és aquest instant en què ens trobem. Tu i jo.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marta Duran i Martí Rossell (Novaveu)

Article: Cantar a les bruixes de la intimitat Què en diu la crítica? Més informació i entrades