Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Roser Casamayor i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Assaig obert amb Sixto Paz (Salvació…)

Assistència a una funció completa de l’espectacle i conversa posterior amb la companyia i Toni Casares (director de la Sala Beckett). Activitat exclusiva per als usuaris del cicle Barcelona Districte Cultural. 

Sobre l’espectacle: 

Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva

Agafeu les ulleres de llegir, perquè us faran falta per assistir a les representacions d’aquest muntatge: la història d’una família que inventa una realitat. Obriu el llibre i passeu la pàgina.

Com es pot arribar al públic de la manera més directa i innovadora? Molts directors i directores teatrals es fan aquesta pregunta; d’aquí que vagin buscant sempre textos i propostes que els permetin experimentar i implicar el públic en una nova experiència escènica. Sixto Paz n’ha trobat un, de text: la història d’una família que busca respostes després d’un cataclisme. El pare ha escrit un llibre que ho prediu tot: des del lloc on es formarà un forat negre fins a les paraules que direm en els pròxims minuts. Potser està perdut, però conserva la capacitat de manipular els seus seguidors. Els ha convocat tots i totes en un espai on seuran i manifestaran la seva fe en una cosa que, de fet, ningú no sap si existeix. Teniu fe en ell i en el que diu? En aquest muntatge, on el públic té un paper determinant, cada espectador i espectadora trobarà a la butaca una còpia impresa d’aquest llibre profètic i, durant la funció, públic i actors en passaran les pàgines plegats.

Entitats col·laboradores: Barcelona Districte Cultural i Festival Grec
Modera: Alba Cuenca Sánchez

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

Va anar així…

Postfunció: Lo viejo y lo nuevo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Los inútiles: lo viejo y lo nuevo és una peça per a públic adult que segueix la recerca formal i narrativa que duem a terme des de l’inici de la Trilogia del fll fa quatre anys. És la primera proposta de la sèrie de peces Los inútiles que la companyia vol plantejar en els següents anys, centrades en la visió de la figura de l’“inútil” al llarg de la història. En el cas de Lo viejo y lo nuevo, la peça sintetitza tot allò après en la trilogia: el treball sobre el performer amateur, la recreació de mons escènics i la narració visual. La companyia Ça Marche vol emprendre un camí cap a un dispositiu escènic que exploti al màxim aquestes “narratives silencioses” que sorgeixen de la conjunció de la potència viva de les imatges escèniques i d’una forta dramatúrgia textual, en el deixant de les seves inquietuds recurrents.

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Article: La creativitat del joc Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Allí donde no estamos

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Allí donde no estamos, de la compañía Monte Isla, es un barco abandonado en un desierto: el esqueleto de la existencia humana, una postal futurista, la arqueología del mañana, una utopía estática, el Mar de Aral en Uzbekistan, un horizonte próximo… Una experiencia colectiva de nuestra ausencia.

“Un barco abandonado en el desierto en el contexto de un mundo postapocalíptico, un paisaje donde podemos ver restos de lo que antaño fue la vida humana. Una postal futurista donde conviven los esqueletos del pasado y la vida de los fenómenos naturales, siendo los únicos testimonios que pueden dialogar con el espectador. Tanto los objetos como los espacios son resignificados en una nueva situación: una ficción sobre un futuro lejano, sobrio y solitario. Esta es una experiencia colectiva de nuestra ausencia.”

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen:  Judit Martínez i Maria Pujol (Novaveu)

Article: Una experiència sensorial amb Monte Isla Què en diu la crítica? Més informació i entrades