Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Roser Casamayor i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lo viejo y lo nuevo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Los inútiles: lo viejo y lo nuevo és una peça per a públic adult que segueix la recerca formal i narrativa que duem a terme des de l’inici de la Trilogia del fll fa quatre anys. És la primera proposta de la sèrie de peces Los inútiles que la companyia vol plantejar en els següents anys, centrades en la visió de la figura de l’“inútil” al llarg de la història. En el cas de Lo viejo y lo nuevo, la peça sintetitza tot allò après en la trilogia: el treball sobre el performer amateur, la recreació de mons escènics i la narració visual. La companyia Ça Marche vol emprendre un camí cap a un dispositiu escènic que exploti al màxim aquestes “narratives silencioses” que sorgeixen de la conjunció de la potència viva de les imatges escèniques i d’una forta dramatúrgia textual, en el deixant de les seves inquietuds recurrents.

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Article: La creativitat del joc Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Allí donde no estamos

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Allí donde no estamos, de la compañía Monte Isla, es un barco abandonado en un desierto: el esqueleto de la existencia humana, una postal futurista, la arqueología del mañana, una utopía estática, el Mar de Aral en Uzbekistan, un horizonte próximo… Una experiencia colectiva de nuestra ausencia.

“Un barco abandonado en el desierto en el contexto de un mundo postapocalíptico, un paisaje donde podemos ver restos de lo que antaño fue la vida humana. Una postal futurista donde conviven los esqueletos del pasado y la vida de los fenómenos naturales, siendo los únicos testimonios que pueden dialogar con el espectador. Tanto los objetos como los espacios son resignificados en una nueva situación: una ficción sobre un futuro lejano, sobrio y solitario. Esta es una experiencia colectiva de nuestra ausencia.”

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen:  Judit Martínez i Maria Pujol (Novaveu)

Article: Una experiència sensorial amb Monte Isla Què en diu la crítica? Més informació i entrades