Postfunció: Assedegats

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i el crític Marc Sabater.

Sobre l’espectacle

Thirst és una obra lírica, colpidora i càusticament divertida.  Està ambientada a la cuina de la residència d’estiu de la  família Tyrone. Té com a teló de fons El llarg viatge del dia  cap a la nit, el monumental drama d’Eugene O’Neill sobre  un dia i una nit d’estiu de l’any 1912, en la vida de quatre  membres de la família Tyrone.

Els personatges de Noone  —dues criades immigrants i un xofer— lluiten amb la  negació, la responsabilitat personal i el fracàs, mentre  busquen l’amor, la pertinença i el sentit de què vol dir  realment anomenar «casa nostra» algun lloc concret on  habitem.

El dramaturg es planteja les dues obres —la seva i la  d’O’Neill— mantenint una ‘conversa’ entre elles, però els  espectadors no han d’estar familiaritzats amb el drama  d’O’Neill per comprendre l’obra. Assedegats és totalment  autònoma.  És la gran història inèdita dels irlandesos a Amèrica. Desenes  de milers de noies com la Bridget i la Cathleen provenen  del camp d’Irlanda, deixen les seves famílies per servir  sopars a les cases d’estiu de famílies riques com els Tyrone  o treballen en fàbriques.  No es poden quedar a casa seva, no tenen res. No volen  viure amb els seus pares i acabar com ells. Els agradaria  tenir una oportunitat i no tenen més remei que guanyar-se  la vida com sigui. No hi ha alternativa.

Entitat col·laboradora: Sabadell Cultura
Modera: Marc Sabater

Més informació i entrades

Postfunció: El gegant del pi

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, El gegant del pi, de Pau Vinyals

En Pau és un home de 33 anys, l’edat de Crist. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana
Santa, un salt a la piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista.

El gegant del Pi és un monòleg escrit per un actor, Pau Vinyals, i en aquest cas interpretat pel mateix autor. És un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten una família, un poble. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del Pi és una autoficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar.

Què ha fet la meva família per defensar les seves propietats? De què seríem capaços per defensar casa nostra? Què faríem per salvar un fill? La tribu pot servir per ajudar-nos mútuament o per agafar les armes i lluitar contra l’altre. Ens fa por i temem que ens prenguin el que creiem que és nostre, el que ens pertoca. Poques vegades ens preocupem realment per si estem ofegant l’altre. Ens fa massa por morir, veure morir els nostres i en aquest acte de salvació trepitgem el que ens fa nosa. Aquesta peça parla del feixisme que irremeiablement portem dins.

“El meu avi va morir quan jo tenia 10 anys. El recordava meravellós i ple d’amor, com un home que sabia escoltar i estimar. Un dia, la meva mare, com qui no vol la cosa, em va explicar que als 28 anys, durant la Guerra Civil, havia decidit lluitar al bàndol franquista. En aquell moment, encara ben petit, em va semblar anecdòtic, que no tenia res a veure amb mi. Amb el temps, però, aquest fet m’ha generat una distància dolorosa amb el seu record. És de fet, aquesta confessió la catalitzadora del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis.”

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La dona del tercer segona

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

A l’escala hi ha una reunió. La dona del tercer segona no sol assistir a aquestes reunions però avui creu que hi ha de ser; per això ha hagut de plegar abans del súper on treballa. Ha d’explicar una cosa important a les veïnes i veïns. Ha de demanar un favor incòmode, difícil de concedir. Un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental.

La dona del tercer segona és un monòleg.  Després de les alegries que ens va donar La Lleugeresa i altres cançons, proposem espectacle en què tornem a confiar en bona part de l’equip que el va fer possible. I en aquest cas, és l’Àurea Márquez qui protagonitza la història d’una dona de cinquanta anys, carnissera de professió, que viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat de veïns. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna.

La dona del tercer segona ens fa preguntes, preguntes potser sense resposta, i ens explica una història que ens atrapa i no ens deixa.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Elisa Díez

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Factoria Grec: Fàtima

Et convidem a conèixer la peça amb una persona experta en arts escèniques.

Veure un espectacle pot ser una experiència molt més completa si prèviament en coneixes el context en què s’ha gestat i el tarannà de la companyia. Et proposem assistir a una prèvia amb un crític especialista en què coneixeràs tots els secrets de l’espectacle i del seu director. Podràs assistir a la conversa amb el Jordi Bordes i acte seguit veure’n una funció abans que ningú!

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia, places molt limitades! 

Sobre l’espectacle: Fàtima

Els paisatges terribles als quals pot conduir una passa fora del camí, els miracles, la vanitat, la innocència o la solitud són alguns dels temes que tracta la nova proposta dramatúrgica d’un autor plenament contemporani i sempre sorprenent.

Què hi ha dins del nostre cervell? Quins misteris amaga que no som capaços de penetrar? Com funciona el cervell d’algú altre i quines normes morals o ideològiques en regeixen el funcionament? S’ho va preguntar el dramaturg Jordi Prat i Coll en posar-se a escriure una peça teatral sobre una noia que inicia un camí sense retorn, un personatge tan capaç de viure una certa idea de miracle com d’endinsar-se en els inferns del nostre temps sense sortir de Ciutat Vella. Perquè els carrers del Raval són escenari d’una reflexió sobre la innocència i sobre la vanitat del nostre món en què no falta la poesia ni un caràcter oníric que amara la representació. Un gat, una gavina, una dona que es mira una pel·lícula o que ho intenta, un traficant, un home amb un caminar peculiar: tots són personatges d’un text construït amb frases breus, com disparades contra uns espectadors i espectadores que s’enfronten a una realitat crua i violenta que ens parla de la naturalesa fràgil i incomprensible de l’ésser humà.

Sobre l’autor i director: Jordi Prat i Coll

Dramaturg, director i pedagog. Entre les seves obres destaca la recent M’hauríeu de pagar, un aplaudidíssium text construït a partir de les tres veus d’uns personatges tan malalts de solitud com la mateixa protagonista de l’obra que veurem enguany. Com a director d’escena ha realitzat muntatges com La Rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra; Els Jocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol (premi Ciutat de Barcelona de teatre, premi Max a la millor adaptació i Premi de la Crítica a la millor direcció) o El público, de Federico García Lorca, entre altres, però que també ha escrit textos teatrals com Carrer Hospital amb Sant JeroniObra vistaDe quan somiava o l’esmentada M’hauríeu de pagar, entre altres. L’autor i director, amb més de vint anys de trajectòria als escenaris, fa també de traductor, una tasca que l’ha dut a endinsar-se en el món literari d’autors com Copi, Caryl Churchill, Ayub Khan-Din, Sarah Kane o debbie tucker green, entre altres.

Modera: Jordi Bordes

Apunta-t’hi gratuïtament Més informació de l’espectacle

Assaig general de La casa de los espíritus

Conversa sobre l’imaginari d’Isabel Allende amb la intervenció de Carme Portaceli i assistència a l’assaig general. Activitat exclusiva per als usuaris del cicle Barcelona Districte Cultural. 

Sobre l’espectacle 

Les idees de perdó, reconciliació i amor amaren una novel·la mundialment coneguda, convertida ara en muntatge escènic. El signa una directora que, de la mà d’un seguit de personatges femenins, s’endinsa en el realisme màgic.

La novel·la d’Isabel Allende es va publicar l’any 1982 i en aquell moment pocs s’esperaven que fos un èxit tan aclaparador. Lectors i lectores de mig planeta han seguit amb delit les aventures i desventures de quatre generacions de la família Trueba, protagonistes d’una trama que repassa, de manera paral·lela, els moviments socials i polítics que van acompanyar la història del Xile postcolonial i que acaben dramàticament amb un cop d’estat i la implantació d’una dictadura ferotge. Una neta que troba els diaris de la seva àvia i comença a escriure la història de la família és el desllorigador de la trama, protagonitzada per diverses dones. Totes tenen noms relacionats amb la llum: des de Nívea fins a Clara, passant per Blanca i Alba. Aquesta última és l’encarregada d’estirar del fil de la història. Ho farà, com apunta Carme Portaceli, posant l’accent en la reconciliació, aplicada tant a un país com a la família protagonista. Perdó i amor van de bracet en aquesta reconciliació, i tot té lloc en una ambientació de somni, una mostra de realisme màgic que, tot i això, no s’estalvia les referències a la vida política per recordar-nos que, sovint, influeix en les nostres vides i les condiciona encara que no hi tinguem res a veure.

Entitats col·laboradores: Barcelona Districte Cultural i Festival Grec
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

Va anar així…

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Recomana (@recomana_cat)

Postfunció: Puertas abiertas – Abel Folk

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Espectacle protagonitzat per Cayetana Guillén Cuervo i Ayoub El Hilali i dirigit per Abel Folk.

París està immersa en el caos. Diverses bombes han esclatat i han provocat desenes de morts. La ciutat està encerclada. Els carrers tallats. El transport públic no funciona. Enfront al col·lapse, veïns del centre de la ciutat conviden a les seves cases els qui han quedat atrapats. Julie també ofereix el seu apartament. Quan obre la porta es troba amb un jove que l’enfronta als seus prejudicis. Què passa quan la por s’obre pas en les nostres vides? Des de l’exterior arriben els laments d’una ciutat ferida. A l’interior se succeeixen els silencis, les confessions, la tendresa inesperada i, també, les mentides. Massa mentides

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades