flamenc

Postfunció amb María Moreno

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Soleá o../o../.o/o./o.

La bailaora María Moreno porta al Teatre Zorrilla, en el marc del Festival Dansa Metropolitana, l’obra amb què ha enlluernat la XXII Biennal de Flamenco de Sevilla, un espectacle estructurat sobre un sol ball, la soleá.

Seguint la seva investigació de noves atmosferes dins el flamenc, María fa un pas més en la seva recerca vital i artística per explorar els límits d’aquest pal, i es replanteja el seu propi germen definitori en un viatge pel flamenc amb els particulars argonautes que l’acompanyen.

El seu moviment corporal no és més que el reflex de la seva inqüestionable llibertat artística, marcada pel valor que dedica a la tradició flamenca des d’uns codis actualitzats i contemporanis.

Així, després d’una primera explosió de la matèria comprimida —big bang— veurem com les partícules elementals que la conformen van apareixent fins a formar una única soleá que entronca amb l’origen dels temps i es projecta cap al futur.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Ivan Alcázar

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb La Phármaco

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Toná

Aquesta preciosa peça de folklore andalús indaga sobre la fugacitat, la mort i la memòria; perquè ballar la mort és la millor manera de celebrar la vida, una catarsi individual i col·lectiva.

TONÁ sorgeix en els viatges a Màlaga per a visitar al seu pare, bastant malalt. A la seva casa, on va criar-se, es va retrobar amb referències, icones, símbols que tenia gairebé oblidats. Va recordar anècdotes i pors, reconnectant amb el folklore de la seva infància. Volia ballar un sentiment que és propi d’aquest folklore: la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.

Luz Arcas funda la companyia La Phármaco el 2009. Entre les seves creacions destaquen Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, Miserere i el nou projecte Bekristen/Cristianos, una trilogia el segon capítol de la qual, Somos la guerra, es va estrenar la tardor del 2021. El seu repertori ha girat per diferents països, acompanyat de projectes docents per tot el món i l’ha fet mereixedora del premi El Ojo Crítico de Danza 2015, millor intèrpret femenina de dansa 2015 en els premis Lorca, finalista a la millor intèrpret femenina de dansa en els premis Max 2017, el premi Injuve 2009 i el premi Málaga Crea 2009.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció amb Rocío Molina

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Al fondo riela (Lo Otro del Uno)

La bailaora continua el seu tríptic dedicat a l’essència del flamenc. Al fondo riela (Lo otro del Uno) és la segona parada d’un trajecte que desfà el camí de la tradició per tornar-lo a recórrer i recuperar l’acte creatiu pur del flamenc. Rocío Molina (Premi Nacional de Dansa 2010) agafa conceptes com arrel, essència i puresa i els redefineix amb una idea artística radicalment renovada i nua de qualsevol artifici. Només li cal el triangle primigeni del flamenc (ball, cant i guitarra) per desenvolupar tot el seu univers creatiu. Un espectacle amb un diàleg de miralls entre el ball i dos conceptes antagònics de la guitarra: un d’oníric i tràgic i un altre d’ingenu i bachià.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers i Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Juan Carlos Lérida

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Juan Carlos Lérida s’apropa a la rítmica i les dinàmiques d’un taller de mecànica i d’escultura, per crear un espectacle que cerca el flamenc en els cossos i espais quotidians.

A Máquinas Sagradas, acompanyat pel cantaor El Pirata, investiga la trobada amb gremis, treballadors i col·lectius, creant una peça site specific i comprovant des del flamenc i altres llenguatges com es veuen afectats els cossos i els espais. Máquinas Sagradas, estrenada en un taller de cotxes a Manresa, és una peça site specific que s’adapta i es transforma segons la memòria i la naturalesa de l’espai artesanal o industrial on s’ubica. En paraules del coreògraf: “Estava cercant l’ordinari en els cossos del flamenc. Ara busco en els cossos i espais quotidians el flamenc.”

Juan Carlos Lérida és ballarí, coreògraf i pedagog de flamenc, Premi Extraordinari 2007 de l’Institut del Teatre de Barcelona. Des del 2002 és professor de Flamenc, Dansa Contemporània i Composició de l’Institut del Teatre. Ha codirigit espectacles de creadors com Joaquín Cortés o Belén Maya i també ha creat diverses peces en solitari. Ha estat comissari del Cicle Flamenc Empíric del Mercat dels Flors i actualment dirigeix el Festival de Flamenc de Düsseldorf, Alemanya. És reconegut com un dels representants actuals del flamenc d’avantguarda.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb José Manuel Álvarez

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Cruces desgrana la dramatúrgia de la posada en escena del flamenc. És un plantejament de trobades asimètriques entre baile, cante, toque i percussió on es flexibilitzen les estructures jeràrquiques que regeixen tradicionalment els seus codis. Els quatre intèrprets s’encreuen mútuament per arribar a un espai de concurrència: al lloc on tots quatre centrifuguen i ens permeten observar la seva permeabilitat. Tocar la seva intimitat.

La crítica Sara Esteller ha dit: “El camí que ha triat José Manuel Álvarez és clar, però no recte. Es bifurca en senders i vies que, sense allunyar-lo del flamenc, l’aproximen a altres llenguatges. Després de dues dècades exercint d’obrer del flamenc en tablaos, sota la direcció i mirada d’uns altres, és ara quan està mudant la pell per deixar enrere la part més pautada de l’art que tan bé coneix, per deixar-se endur pels impulsos i les intuïcions que li neixen com a creador”.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades