humor

Postfunció amb Júlia Barbany

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

A Diversión obligatoria, l’humor s’ha trencat; l’estructura de l’acudit s’ha vist alterada; i les paraules, sons i moviments s’han dislocat. En aquest món d’ombres, un personatge lluita entre la depressió i la diversió.

Partint d’una investigació sobre l’humor, el títol fa referència a “mandatory fun”, una estratègia que suposadament millora el rendiment d’una empresa a partir d’activitats que evoquen una diversió pretesament espontània entre els treballadors.

El “mandatory fun” esdevé el retrat d’una generació deprimida que es manté en l’autoparodia com a estratègia de supervivència. La nova era del posthumor a xarxes entén l’existència des del ridícul i ens dóna la benvinguda a la nova dictadura de l’humor.

Entitat col·laboradora: Antic Teatre
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Hamlet.01

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Hamlet 0.1, de Sergi Belbel

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom.

I ho fa ben bé com un comediant d’stand-up comedy (en aquest cas caldria dir d’stand-up tragedy), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la… qüestió.

A la manera d’un funambulista eixelebrat, amb sentit de l’humor i també de l’amor —pel teatre, bàsicament—  Cambray interpreta aquest Hamlet que repassa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, la totalitat del primer (de moment) acte de la peça de Shakespeare, a través d’una anàlisi peculiar (una mica sui generis) de tots els personatges d’aquesta primera part, de totes les seves rèpliques i de les seves respectives accions.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Carme Canet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Els ocells

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Els ocells, de La Calòrica

Els ocells d’Aristòfanes va estrenar-se l’any 414 a.C. La comèdia explica la historia de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen els ocells de crear una nova civilització. La democràcia atenenca no ha complert encara cinquanta anys i Aristòfanes ja denuncia aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals.

2500 anys després d’aquella estrena, La Calòrica revisita Els ocells per estudiar els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i qüestionar-se els motius del seu auge a l’esfera internacional. Què hem fet nosaltres per aturar el populisme? Fins a quin punt som impermeables als seus eslògans contundents? Què queda de realment democràtic a les democràcies occidentals?

En aquest espectacle La Calòrica extreu el màxim potencial còmic dels seus components per crear una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l’humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l’espectador per classificar-la.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Entre polièster cia. Atzucac

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

La Dolça i la Clàudia examinen amb cura el món que les envolta i allò que veuen les desafia a un joc amarat de sorpresa. A vegades ens ofereixen l’absurditat de veure el final de qui no s’ha sabut abstreure de la força xucladora d’un món virtual. O bé ens escenifiquen el joc del fora i del dins en una ciutat que, més enllà del balcó emparat per flors boniques, ensenya la seva hostilitat. Canten la natura de colors que atreu la vida animada: quina enveja! I fan divertit l’avorriment.

Una escenificació de la paradoxa que ens envolta, que desprèn aquell humor intel·ligent que sap trobar sempre tresors en la subtilesa del dia a dia

Entitat col·laboradora: Sala La Planeta
Moderen: Anna Llosas i Eduardo Cabezudo

Què en diu la crítica? (pròximament) Més informació i entrades