Postfunció Girls like that

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Girls like that

A “GIRLS LIKE THAT (Noies d’aquestes)” Evan Placey ens mostra com un grup de noies fan bullying a una de les seves amigues estigmatitzant-la per la seva conducta sexual. Una de les raons que em va impulsar a escriure aquesta obra, ens diu l’autor canadenc, va ser mirar d’entendre quins factors contribueixen a perpetuar aquestes conductes discriminatòries.

 I és que, d’una banda, les noies reben, a través de la publicitat, les sèries i les xarxes socials,  el missatge de que el valor d’una dona està en la seva imatge, en el seu cos i en la seva sexualitat, però alhora està mal vist que les noies se sentin a gust amb el seu cos i s’expressin sexualment.

 A Placey també li interessa explorar els nivells de responsabilitat de les persones que fan bullying. Sense negar que tothom és responsable dels seus actes, ens dona a entendre que, si moltes noies actuen així és per por de que, si s’oposen a la pressió del  grup, seran apartades o tractades de la mateixa manera.

Es podria dir que “GIRLS LIKE THAT” és una de les poques obres sobre adolescents que  no para de representar-se arreu del món. I és que, malgrat la llarga lluita del feminisme, la manera com moltes noies interioritzen una visió discriminatòria sobre la seva sexualitat continua sent, malauradament, molt vigent.

SINOPSI

Les noies del St. Helen són amigues de per vida, però quan la foto despullada de la Scarlett es fa viral a tot l’institut li fan el buit. El problema amb noies d’aquestes, diuen, és que les seves cagades ens perjudiquen a totes.

SOBRE L’ AUTOR

Evan Placey (Canadà) escriu teatre, però també ha escrit per a la ràdio, la televisió i el cinema. Entre les seves obres destaquem Mother of Him (2010), Holloway Jones (2012) i Girls Like That (2013), que ha estat representada al Regne Unit, Canadà, Alemanya, Holanda, Portugal, Itàlia i França.

Premis que ha rebut l’obra

  • Writers’ Guild Award com a millor obra per a joves, Regne Unit.
  • Scenic Youth. Regne Unit. Orpheon Bibliotheque per a obres de teatre per a joves. França
  • Jugend Theatre Preis, Alemanya

SOBRE LA COMPANYIA

L’associació cultural CÀLAM ha treballat des de fa anys en tres àmbits: art, joventut i educació, realitzant molts projectes d’abast local i internacional. Fidels a aquests objectius, es proposen posar en escena “Noies d’aquestes” perquè és un text que permet connectar amb el públic jove pel seu llenguatge fresc i per la manera com aborda temes que els inquieten.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Paula Castillo i Judit Martínez Gili (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Mucha Muchacha

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Mucha Muchacha

 La companyia madrilenya ens presenta la seva òpera prima, una peça de dansa contemporània centrada en l’apoderament, la determinació, la llibertat i la cooperació.

Mucha Muchacha és l’òpera prima de la companyia madrilenya que porta el mateix nom. Va començar amb una recerca sobre les dones artistes de la Generació del 27 conegudes com “Les Sinsombrero” i ha culminat en un projecte de dansa contemporània centrat en els conceptes d’apoderament, determinació, veu, llibertat i cooperació. En la direcció les acompanya Celso Giménez de la Cia. La Tristura. L’obra es desenvolupa a partir del moviment generat per la força, l’esforç, la celebració o l’esgotament físic, confrontant el moviment corporal tradicional de la dansa espanyola amb l’entrenament en la dansa contemporània. Una declaració d’intencions entorn del moviment de la comunitat, la feminitat i el ritu.

Mucha Muchacha és una jove companyia de dansa que treballa des de la contemporaneïtat, en relació amb el context actual de les arts vives, dialogant-hi i incorporant-hi altres formes de llenguatge que potencien el contacte i la proximitat amb l’espectador, sempre amb un fort compromís amb la innovació escènica.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades