Postfunció Novaveu: Un segundo bajo la arena

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu

Sobre l’espectacle, Un segundo bajo la arena, Premi Novaveu 2022

Tres de les convidades i un dels músics del casament entre El Novio i La Novia han quedat atrapades al banquet, esperant la tornada de la resta de convidats, que han marxat degut a un seguit de contratemps. Entre trossos de pastís, flors seques i espelmes gastades narren el que ha passat a un públic que esdevé convidat de la celebració.

Un segundo bajo la arena és un espectacle que mescla teatre i música en directe a partir de l’argument de Bodas de sangre de Federico García Lorca. Un espectacle plantejat com una experiència on el públic es converteix en un nou convidat que permet reprendre la celebració interrompuda i concloure el ritual. Es desdibuixen les línies que separen públic i intèrprets, de manera que totes seiem a les taules d’aquest banquet nupcial, xerrem, brindem, i compartim un vespre de celebració.

Entitat col·laboradora: El Maldà
Modera: Martí Rossell i Maria Pujol

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: 36+1

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle: 36+1

Un espectacle basat en 36 poemes a partir del 36, de Ricard Creus (Barcelona 1928 – Anglès 2021). Una visió íntima dels fets que es van produir a partir del 18 de juliol de 1936 que ens parla en primera persona de la guerra, de la postguerra i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats.

Entitat col·laboradora: Sabadell Cultura
Modera: Marc Sabater

Més informació i entrades

Postfunció: Les vedettes a l’Antic Teatre

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Els musicals nord-americans van marcar tota una època per als i les habitants dels països que, a l’altra riba de l’Atlàntic, vivien vides ben diferents de les que es veien a la pantalla. Però, i si aquell món fascinant amagava mecanismes de dominació política i econòmica adreçats a diluir la lluita de classes? Aquest és un dels interrogants que serveixen de punt de partida de la nova experiència escènica amb els veïns i veïnes de Ciutat Vella que formen part del projecte artístic comunitari de l’Antic Teatre. En aquesta ocasió, posen en relació els seus relats de vida amb les imatges, fastuoses i optimistes, del món glamurós imaginat per Bob Fosse. Les històries personals dels i de les participants neixen a partir de l’anomenada “arqueologia del quotidià”, una metodologia que proposa la recuperació de la memòria viva a partir d’un document, objecte o fotografia. Aquest relat de vida quotidiana, que ens parla de la postguerra, la moral nacional-catòlica del franquisme, el trànsit cap a la democràcia i les vides a crèdit, tindrà com a contrapunt les coreografies de Bob Fosse, reproduïdes en escena i en directe pels i per les participants. Aquí no és tan important una execució perfecta, com el plaer d’expressar-se artísticament a través de la paraula i del moviment. Un dret, un gaudi i una reivindicació.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Ana Prieto Nadal

Què en diu la crítica? (Properament) Més informació i entrades

Postfunció: Me parece que sufro…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia explora la naturalesa intangible del temps a través del record. Els cossos dels ballarins s’enfronten a la confusió de corporitzar el que no té cos. A partir d’aquesta paradoxa, es proposa un viatge emocional, una finestra oberta a un univers sensible ple d’absències i imatges que no tenen un principi ni un final.

Guardonats amb el Premi SAT! 2021 en el marc del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, els coreògrafs Javier Ara i Enrique López presenten la peça Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia, que han desplegat en format coreogràfic de 60 minuts partint del format breu que es va poder veure durant el certamen.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? (properament) Més informació i entrades