monòleg

Postfunció: Al diván

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Al divan

Després de molts anys de carrera, Isabel Rocatti, acompanyada al piano per Nito Figueras, es disposa a fer una conferència sobre la feina de l’actriu, els mites, la seva manipulació… Al final no és una conferència, però sí que parla sobre el teatre, sobre el paper de la dona a la societat i del valor dels mites, la història, la memòria i l’experiència en un espectacle en què mostra la gran versatilitat de l’actriu i algunes de les claus que serveixen per entendre la mirada dels professionals del teatre en relació amb la seva feina.

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Modera: Properament

Què en diu la crítica? (Properament) Més informació i entrades

Postfunció: Tremolor amb Tilda Espluga

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Tremolor

Els Déus son amb nosaltres? Ens han abandonat? Som realment dignes dels Déus?Inevitablement, cadascú es veu condemnat a recórrer un camí, a transgredir-se. El seu ser no pot evitar veure’s impulsat, àvid, a perseguir una transcendència que és un trobar-se.

Tilda Espluga ens proposa un Monòleg de caràcter filosòfic basat en la paraula i la plasticitat. La plasticitat entesa en un sentit ampli, la plasticitat de la pròpia paraula, la de la veu, del cos , la del vestuari com a element estètic i dramàtic, la de l’espai , la llum i el so.

L’ espectacle vol donar un espai al pensament crític , on l’espectador es formuli preguntes avui, quan la filosofia s’ esborra de l ‘aprenentatge i la lletjor del món es va imposant.

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La segona millor

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Com viure sent La Segona Millor? Contribuint de manera invisible que la roda de la vida continuï funcionant.

En un soterrani trobem un ésser, una dona arxivada plena de potencial i que ningú no veu. En aquest segon esglaó de la vida, sembla que assagi un paper. Diu que serà el seu últim personatge. Una munió de veus parlen a través d’ella: les segones millors. Personatges que la ronden. I entremig el jo, que toca de peus a terra, enterrat entre totes les veus que volen ser escoltades.

Ella es pixa de riure, a vegades àcida, irònica, en realitat diu que ha baixat a plorar. Somia en espectadors per al seu darrer paper: una protagonista de mentida. L’acompanyen la seva rentadora de sempre i un maniquí de costura.

Tot sembla omplir-se de vida en aquest limbe on ella accepta i es rendeix a ser la Segona que, en realitat, com moltes altres, sense saber-ho, sustenta el Món d’una manera discreta, poètica i necessària.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Oriol Osan

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Los monólogos de la vagina

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Ésta es una comedia sobre las mujeres y su sexualidad, los tabús sociales, la represión  y la incultura sexual. La llave del éxito es la intemporalidad. Es un espectáculo que trata sobre la sexualidad de la mujer, pero no entra en la tortuosa relación hombre-mujer.

Cuando se estrene la nueva puesta en escena de la obra habrán pasado ya 24 años de la primera función en Nueva York, pero la vigencia, universalidad y conteporaniedad en todos los sentidos del tema la hacen rabiosamente actual y necesária.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Gema Moraleda

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Clarissa o set temptatives fallides de suïcidi

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Clarissa ha tocat fons. Tot s’ha esfondrat. I què pots fer quan tot canvia i la nova situació és massa bèstia, massa terrible per enfrontar-la? Intentar fugir. Però fugir no és fàcil i pot sortir-te fatal.

Clarissa o set temptatives fallides de suïcidi és un cant a l’alegria, a les ganes de viure i també a les pors que ens fan tan humanes, tan imperfectes. És una història amb una sola actriu vestint la tragèdia d’humor que abordarà temes com la salut mental, l’alzheimer, les cotidianitats trencades o els amors trobats. Una comèdia sobre el retrobament amb les ganes de viure.

Lali Álvarez dirigeix aquest text de Carlos Be interpretat per Clara Garcés 

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Ragazzo a La Villarroel

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el Tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i les reunions en algunes zones de la ciutat; es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen pels carrers i no permeten l’entrada a la ‘Zona Rossa’, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc ha okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a habitatge, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar en el Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com a alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la ‘Zona Rossa’.
Què fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Gabriel Sevilla

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Si això és un cavall

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Un monòleg a cavall entre el drama i la comèdia, que reivindica la llibertat de tots els éssers vius que malviuen tancats i esperant ser alliberats.

Un cavall? Un boig? Una ànima lliure? Un nòmada hipersensible? O potser una rara (trans)espècie? Aquest ésser tan especial és capturat, aïllat i obligat a viure tancat i sol dins d’un box d’on tan sols pot sortir per saltar, donar voltes i competir.

Com si fóssim companys seus, tancats dins el mateix centre, ens farà riure i reflexionar sobre l’absurditat d’aquest món tan “Sàpiens”, amb la seva original ironia, els seus dubtes existencials i els seus reveladors malsons, i potser fins i tot ens contagia (aneu al tanto!) els seus brots verds de cavall salvatge.

Entitat col·laboradora: Eòlia
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Instruccions per fer-se feixista

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Un títol provocador per un monòleg ple d’ironia, denúncia i llums d’alerta protagonitzat per Mercè Arànega

L’assaig de Michela Murgia és tota una provocació. Un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Mercè Aránega es fica a la pell, el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Dani Chicano

Què en diu la crítica? (Properament) Més informació i entrades

Postfunció: Hamlet.01

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Hamlet 0.1, de Sergi Belbel

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom.

I ho fa ben bé com un comediant d’stand-up comedy (en aquest cas caldria dir d’stand-up tragedy), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la… qüestió.

A la manera d’un funambulista eixelebrat, amb sentit de l’humor i també de l’amor —pel teatre, bàsicament—  Cambray interpreta aquest Hamlet que repassa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, la totalitat del primer (de moment) acte de la peça de Shakespeare, a través d’una anàlisi peculiar (una mica sui generis) de tots els personatges d’aquesta primera part, de totes les seves rèpliques i de les seves respectives accions.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Factoria Grec: Scratch d’AKA Teatre

PLACES EXHAURIDES!
Entra a un assaig de l’obra abans que ningú i descobreix-ne els secrets amb la companyia

Veure un espectacle pot ser una experiència molt més completa si prèviament en coneixes el context en què s’ha gestat i el tarannà de la companyia. Et proposem assistir a un assaig amb un crític especialista en què coneixeràs tots els secrets de l’espectacle i del seu director. Podràs assistir a la conversa i acte seguit veure’n un assaig abans que ningú!

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia, places molt limitades! 

Sobre l’espectacle: Scracth

Un monòleg que posa el punt de mira en els pactes del desig, la simulació dels nostres estats anímics i la sexualitat permesa a la dona.

AKA Teatro (successora de l’Associació Descartable, amb més de deu anys d’experiència) és una productora teatral creada per Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella que té com a objectiu crear espectacles que acostin el públic jove i adult a temes universals i polèmics des de la no vehemència, amb nous llenguatges, potència física, formal i visual. Amb música original de Paula Jornet i la interpretació de Clara Mingueza, el monòleg Scratch ens parla mitjançant llenguatges multidisciplinaris (música, moviment, noves relacions amb el públic) dels límits socials en la sexualitat de les dones, de la constant necessitat d’“estar bé” i de si realment tot està permès en el món de la nit i la parella.

Moderen: Marta Duran i Héctor Naranjo-Gámez (Novaveu)

Apunta-t’hi gratuïtament

Més informació de l’espectacle