Postfunció: El gegant del pi

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, El gegant del pi, de Pau Vinyals

En Pau és un home de 33 anys, l’edat de Crist. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana
Santa, un salt a la piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista.

El gegant del Pi és un monòleg escrit per un actor, Pau Vinyals, i en aquest cas interpretat pel mateix autor. És un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten una família, un poble. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del Pi és una autoficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar.

Què ha fet la meva família per defensar les seves propietats? De què seríem capaços per defensar casa nostra? Què faríem per salvar un fill? La tribu pot servir per ajudar-nos mútuament o per agafar les armes i lluitar contra l’altre. Ens fa por i temem que ens prenguin el que creiem que és nostre, el que ens pertoca. Poques vegades ens preocupem realment per si estem ofegant l’altre. Ens fa massa por morir, veure morir els nostres i en aquest acte de salvació trepitgem el que ens fa nosa. Aquesta peça parla del feixisme que irremeiablement portem dins.

“El meu avi va morir quan jo tenia 10 anys. El recordava meravellós i ple d’amor, com un home que sabia escoltar i estimar. Un dia, la meva mare, com qui no vol la cosa, em va explicar que als 28 anys, durant la Guerra Civil, havia decidit lluitar al bàndol franquista. En aquell moment, encara ben petit, em va semblar anecdòtic, que no tenia res a veure amb mi. Amb el temps, però, aquest fet m’ha generat una distància dolorosa amb el seu record. És de fet, aquesta confessió la catalitzadora del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis.”

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Hamlet.01

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Hamlet 0.1, de Sergi Belbel

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom.

I ho fa ben bé com un comediant d’stand-up comedy (en aquest cas caldria dir d’stand-up tragedy), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la… qüestió.

A la manera d’un funambulista eixelebrat, amb sentit de l’humor i també de l’amor —pel teatre, bàsicament—  Cambray interpreta aquest Hamlet que repassa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, la totalitat del primer (de moment) acte de la peça de Shakespeare, a través d’una anàlisi peculiar (una mica sui generis) de tots els personatges d’aquesta primera part, de totes les seves rèpliques i de les seves respectives accions.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Carme Canet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Agència Matrimonial

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle Agència Matrimonial ‘7 d’Amor’

7 d’Amor és una proposta teatral que va néixer al Teatre Llantiol a finals del 2013 i el maig del 2014 va saltar al Teatreneu, de la Vila de Gràcia de Barcelona, on des d’aleshores  es representa 3 cops per setmana, havent aconseguit ja més de 8.000 espectadors.

Un grup de dones busca parella en un speed dating. En total són set, set dones increïbles i espectaculars: una venedora de pollastres, una ex yonki, una monja acabada de sortir del convent, una dona de la vida política, una senyora de la neteja, una prostituta de baixa laboral i una venedora de llibres esotèrics. Totes elles amb un únic objectiu: sortir acompanyades, avui, del teatre.

L’actriu sabadellenca Maria Eugènia Casanova ens proposa una obra amb un caire cómic, caricaturesc, i d’improvisació, en la qual explica la trobada d’aquestes set dones en una agència matrimonial, buscant la seva parella ideal. Totes elles respondran a una serie de preguntes i, finalment, una persona del públic triarà la dona que més li hagi agradat.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La dona del tercer segona

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

A l’escala hi ha una reunió. La dona del tercer segona no sol assistir a aquestes reunions però avui creu que hi ha de ser; per això ha hagut de plegar abans del súper on treballa. Ha d’explicar una cosa important a les veïnes i veïns. Ha de demanar un favor incòmode, difícil de concedir. Un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental.

La dona del tercer segona és un monòleg.  Després de les alegries que ens va donar La Lleugeresa i altres cançons, proposem espectacle en què tornem a confiar en bona part de l’equip que el va fer possible. I en aquest cas, és l’Àurea Márquez qui protagonitza la història d’una dona de cinquanta anys, carnissera de professió, que viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat de veïns. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna.

La dona del tercer segona ens fa preguntes, preguntes potser sense resposta, i ens explica una història que ens atrapa i no ens deixa.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Elisa Díez

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Un home sol – Miquel Sitjar

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

En un futur incert però possible, un home compleix 50 anys en la més estricta soledat. En aquest aniversari haurà de demostrar que ha assolit certs requeriments personals, professionals i ideològics que la societat exigeix si vol continuar vivint. Una trucada inesperada el posarà de cara al seu passat, ple d’ombres i de desitjos enterrats: la seva antiga lluita per un món millor, abandonada fa molt, retorna ara cosificada i amb fermes intencions de no deixar-lo marxar. Quan comença a inventariar allò viscut i en perill de mort, recupera els seus antics objectius de lluita i, en un últim intent per recuperar-los, s’aboca a una fèrtil bogeria revolucionària.

Una obra que reflexiona sobre l’envelliment en una societat que venera la joventut, una al·legoria a partir d’una premissa cruel: “I si en fer certa edat haguéssim de demostrar haver assolit certs objectius per tal que el sistema ens permetés seguir vivint?” Tirant d’aquest fil,  el passat, els somnis no complerts, la renúncia a un món millor, la soledat aclaparadora, la nostàlgia de l’amor, la por a la caducitat prenen una importància cabdal.

Entitat col·laboradora: Adetca
Participants: Pep Vila

Què en diu la crítica? Més informació i entrades