Postfunció Novaveu: Boja al FASTT Empordà

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle, Boja

Boja és un espectacle que retrata, l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a les consultes de diversos psiquiatres. “Què em passa? Què em passa?”, la Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tant inèdites com còmiques.

Entitat col·laboradora: FASTT
Modera: Eduard Cabezudo i Aitana Pérez Navarro

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: L’abdicació

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, L’abdicació

Una persona es lleva de bon matí, amb les seves cabòries, consulta llibres, no sabem ben bé què li passa fins que rep una trucada telefònica i ens assabentem que ha de fer un discurs, que és el rei i que com cada any, el dia del seu aniversari, fa una al·locució per a la població.

L’abdicació és un monòleg d’Albert de la Torre sobre la fi del paradigma social de convivència en el qual s’ha basat la política i la pau europea des de la fi de la II Guerra Mundial.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Agència Matrimonial

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle Agència Matrimonial ‘7 d’Amor’

7 d’Amor és una proposta teatral que va néixer al Teatre Llantiol a finals del 2013 i el maig del 2014 va saltar al Teatreneu, de la Vila de Gràcia de Barcelona, on des d’aleshores  es representa 3 cops per setmana, havent aconseguit ja més de 8.000 espectadors.

Un grup de dones busca parella en un speed dating. En total són set, set dones increïbles i espectaculars: una venedora de pollastres, una ex yonki, una monja acabada de sortir del convent, una dona de la vida política, una senyora de la neteja, una prostituta de baixa laboral i una venedora de llibres esotèrics. Totes elles amb un únic objectiu: sortir acompanyades, avui, del teatre.

L’actriu sabadellenca Maria Eugènia Casanova ens proposa una obra amb un caire cómic, caricaturesc, i d’improvisació, en la qual explica la trobada d’aquestes set dones en una agència matrimonial, buscant la seva parella ideal. Totes elles respondran a una serie de preguntes i, finalment, una persona del públic triarà la dona que més li hagi agradat.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Crisol Tuà

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lazarillo de Tormes, El Brujo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Lazarillo de Tormes

Deixeu-me dir-vos alguna cosa: no abandonaré mai el Lazarillo. Cada vegada que el represento gaudeixo especialment. Mai he deixat de connectar amb el públic d’una manera especial. La satisfacció del goig no es pot fingir i jo gaudeixo de debò amb aquesta obra.

El Lazarillo i jo hem rebut molt més del que hem donat. La compensació afectiva i emocional és molt gran i l’alleujament i la tranquil·litat, més encara. Aquesta criatura de ficció va néixer amb un destí molt especial i per això segueix aquí.

Com des del primer dia, sento un enorme privilegi en poder lliurar la meva veu i el meu cos a aquesta joia de la literatura. Aquest ens imaginari podria canviar el món real perquè fa de la gana i la necessitat un art, la recicla en saviesa. Davant del dolor tenim dos camins: la queixa o l’art. I amb ironia, una part de l’estat del neci camina per l’aprenentatge i arriba a la saviesa. El Lazarillo tracta de la marginació, la gana i la vivència dura de la infància. Els paral·lelismes entre el món de l’infant que acompanya el cec i la situació de tants nens del tercer món que moren d’inanició són òbvies. La història es repeteix una vegada i una altra.

Com gairebé sempre, aquesta situació és la conseqüència d’un món de desequilibris a el que els béns estan descompensats. I neix de la manca de consciència davant del valor de la vida. L’obra afronta un problema universal: avui també l’apetència actual es mou al voltant de l’ambició i el poder. És com una metàfora que tothom entén, és un món, un pou de vida i significats que et condueixen. Neix en una època d’enormes desequilibris entre el món oficial de la Cort i el real, de gana. I abans igual que ara no es pot ser feliç en un món desgraciat, perquè les vides maltractades tenen a veure amb la teva. Almenys jo no puc.

Per tot això, perquè Fernán Gómez va saber capturar l’ànima d’aquest murri, perquè m’apassiona recitar les seves aventures pels teatres; aquí hi ha aquest meravellós relat, primordial per a mi, com ho és servir la necessitat del públic a cada moment. Una necessitat que pot ser de diversió, d’esclariment, de relaxació, d’un silenci o d’un crit. Ves a saber.

Rafael Álvarez, El Brujo

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Iolanda G. Madariaga

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Sergi Baos

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Paradís

Quatre personatges i un únic actor, en una mena de road movie teatral que combina l’humor, l’absurd i la crítica per parlar-nos sobre una Mallorca que per a uns és un paradís i, per alguns altres, el Paradís perdut.

Quantes vegades hem sentit a dir que Mallorca és un paradís? No hi ha dubte que ho és. Hermosa en els seus paisatges, captivadora en el seu entorn, amb platges d’aigües cristal·lines, aigües turqueses fotogèniques com no n’hi ha d’altres. Però no tothom que viu en aquest paradís pot gaudir dels plaers de la vida vacacional. No tothom que hi viu es pot deleitar amb els fruits que els seus arbres florits n’atorguen.

Entitat col·laboradora: Espectacles Vilafranca
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Al diván

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Al divan

Després de molts anys de carrera, Isabel Rocatti, acompanyada al piano per Nito Figueras, es disposa a fer una conferència sobre la feina de l’actriu, els mites, la seva manipulació… Al final no és una conferència, però sí que parla sobre el teatre, sobre el paper de la dona a la societat i del valor dels mites, la història, la memòria i l’experiència en un espectacle en què mostra la gran versatilitat de l’actriu i algunes de les claus que serveixen per entendre la mirada dels professionals del teatre en relació amb la seva feina.

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Modera: Ana Prieto Nadal

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Tremolor amb Tilda Espluga

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Tremolor

Els Déus son amb nosaltres? Ens han abandonat? Som realment dignes dels Déus?Inevitablement, cadascú es veu condemnat a recórrer un camí, a transgredir-se. El seu ser no pot evitar veure’s impulsat, àvid, a perseguir una transcendència que és un trobar-se.

Tilda Espluga ens proposa un Monòleg de caràcter filosòfic basat en la paraula i la plasticitat. La plasticitat entesa en un sentit ampli, la plasticitat de la pròpia paraula, la de la veu, del cos , la del vestuari com a element estètic i dramàtic, la de l’espai , la llum i el so.

L’ espectacle vol donar un espai al pensament crític , on l’espectador es formuli preguntes avui, quan la filosofia s’ esborra de l ‘aprenentatge i la lletjor del món es va imposant.

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La segona millor

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Com viure sent La Segona Millor? Contribuint de manera invisible que la roda de la vida continuï funcionant.

En un soterrani trobem un ésser, una dona arxivada plena de potencial i que ningú no veu. En aquest segon esglaó de la vida, sembla que assagi un paper. Diu que serà el seu últim personatge. Una munió de veus parlen a través d’ella: les segones millors. Personatges que la ronden. I entremig el jo, que toca de peus a terra, enterrat entre totes les veus que volen ser escoltades.

Ella es pixa de riure, a vegades àcida, irònica, en realitat diu que ha baixat a plorar. Somia en espectadors per al seu darrer paper: una protagonista de mentida. L’acompanyen la seva rentadora de sempre i un maniquí de costura.

Tot sembla omplir-se de vida en aquest limbe on ella accepta i es rendeix a ser la Segona que, en realitat, com moltes altres, sense saber-ho, sustenta el Món d’una manera discreta, poètica i necessària.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Oriol Osan

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Los monólogos de la vagina

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Ésta es una comedia sobre las mujeres y su sexualidad, los tabús sociales, la represión  y la incultura sexual. La llave del éxito es la intemporalidad. Es un espectáculo que trata sobre la sexualidad de la mujer, pero no entra en la tortuosa relación hombre-mujer.

Cuando se estrene la nueva puesta en escena de la obra habrán pasado ya 24 años de la primera función en Nueva York, pero la vigencia, universalidad y conteporaniedad en todos los sentidos del tema la hacen rabiosamente actual y necesária.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Gema Moraleda

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Clarissa o set temptatives fallides de suïcidi

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un/a professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Clarissa ha tocat fons. Tot s’ha esfondrat. I què pots fer quan tot canvia i la nova situació és massa bèstia, massa terrible per enfrontar-la? Intentar fugir. Però fugir no és fàcil i pot sortir-te fatal.

Clarissa o set temptatives fallides de suïcidi és un cant a l’alegria, a les ganes de viure i també a les pors que ens fan tan humanes, tan imperfectes. És una història amb una sola actriu vestint la tragèdia d’humor que abordarà temes com la salut mental, l’alzheimer, les cotidianitats trencades o els amors trobats. Una comèdia sobre el retrobament amb les ganes de viure.

Lali Álvarez dirigeix aquest text de Carlos Be interpretat per Clara Garcés 

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades