Postfunció amb María Moreno

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Soleá o../o../.o/o./o.

La bailaora María Moreno porta al Teatre Zorrilla, en el marc del Festival Dansa Metropolitana, l’obra amb què ha enlluernat la XXII Biennal de Flamenco de Sevilla, un espectacle estructurat sobre un sol ball, la soleá.

Seguint la seva investigació de noves atmosferes dins el flamenc, María fa un pas més en la seva recerca vital i artística per explorar els límits d’aquest pal, i es replanteja el seu propi germen definitori en un viatge pel flamenc amb els particulars argonautes que l’acompanyen.

El seu moviment corporal no és més que el reflex de la seva inqüestionable llibertat artística, marcada pel valor que dedica a la tradició flamenca des d’uns codis actualitzats i contemporanis.

Així, després d’una primera explosió de la matèria comprimida —big bang— veurem com les partícules elementals que la conformen van apareixent fins a formar una única soleá que entronca amb l’origen dels temps i es projecta cap al futur.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Ivan Alcázar

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Prefunció: Opening night

Abans de la funció, us proposem un col·loqui amb el director Marcos Morau i una persona experta en arts escèniques per contextualitzar la peça.

Sobre l’espectacle

La Veronal presenta un espectacular i premiat homenatge al món del teatre amb la seva recognoscible estètica. Després d’enlluernar l’any passat al públic de Temporada Alta amb Sonoma, Marcos Morau i La Veronal tornen amb un grandiós homenatge al món del teatre. Un espectacle multipremiat que sense abandonar la seva recognoscible i celebrada estètica coreogràfica, s’endinsa en el misteri dels habitants de l’escenari i tots els oficis que permeten fer somiar al públic. Totes aquelles criatures que es mouen en la foscor fins que arriba la nit d’estrena (Opening Night) i tot s’il·lumina per meravellar a l’espectadorJuntament amb Sonoma, una fita artística de la companyiaés ara mateix la seva obra més cobejada a Europa.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Xavi Pardo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Meohadim

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la cia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Cinc dones i germanes donen vida a Meohadim, transmetent les seves vivències a través de la música, les veus i el moviment. Ulls que observen, que insinuen, que narren. Murmuris i crits que es contraposen per expressar les històries que han marcat les seves vides.

Meohadim neix de la necessitat del coreògraf, Jacob Gómez, de parlar de la seva pròpia experiència amb les seves cinc germanes. El mateix context de partida, però diferents maneres d’entendre la vida. La distància entre ells motiva la creació d’aquesta peça. La Blanca, l’Helena, la Julia, la Berta i la Gisela obren les seves ànimes i permeten que les seves veritats aflorin.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Valèria Gaillard

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Feedback amb Luis Tabuenca

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
Dreamtime, de Luis Tabuenca (música)

Dreamtime es l’última creació de Luis Tabuenca, una “hipno-òpera” que et portarà a visitar sis poemes/escenes onírics. Es tracta d’una obra multidisciplinària concebuda per una ballarina, dos sopranos, un percussionista, electrònica i vídeo.

Tabuenca convida a diferents persones vinculades al món de l’art a registrar metòdicament els seus somnis, no només la seva trama sinó també el seu paisatge sonor i visual. D’aquest material neix un Meta-llibret amb poesia de Gonçalo Tavarés i que, entreteixit amb les pautes estructurals, conceptuals i estètiques, dona forma a Dreamtime. Així, converteix als somiadors i els seus somnis en actors, espectadors i autors de la seva pròpia obra.

Sobre la proposta: 

La hipnòtica percussió d’allò que somiem

Ho diu Gonçalo Tavares, un dels noms més rellevants de la més innovadora literatura lusitana actual, i l’autor dels sis poemes construïts a partir de sis somnis aliens que donen forma al nou espectacle de Luis Tabuenca: massa sovint, l’art sembla haver renunciat al pensament. Massa sovint, l’art es recolza en la nostra fam d’escoltar i veure històries, i se n’oblida d’aquelles altres narratives situades més enllà del relat lineal. Llavors l’art corre el perill de deixar de ser-ho de debò, i transformar-se en “música per a dormir”. Precisament el tipus de música que mai no podrem trobar en una partitura de Tabuenca. I és que fins i tot quan construeix una hipno-òpera els orígens de la qual es troben en els paisatges onírics recorreguts per sis persones molt properes a ell, Tabuenca ens convida a estar tota l’estona ben desperts, per tal d’escoltar allò que no es deixa escoltar fàcilment; per tal de parar l’orella, i percebre fins i tot la quantitat de sons que s’escolen per les escletxes del silenci. Aconseguir-ho, comporta sovint posar-se a inventar o reinventar instruments de percussió capaços de generar un teatre dels sons com el que ens espera en aquesta obra, més propera a la tradició operística i al llegat que ens va deixar el barroc del que les aparences ens puguin fer creure. I pel que fa a aquesta capacitat d’atorgar-li nous estris a la percussió, Tabuenca segueix l’exemple de qui ha estat un dels seus grans mestres i continua sent un dels seus més fidels còmplices: l’extraordinari percussionista nord-americà Steven Schick. És precisament ell qui afirma que la música té l’obligació de ser quelcom estrany, perquè les persones tenim també estranys pensaments i racons foscos: si la música no és capaç d’activar-los, la seva funció està fallant. I Tabuenca, que no pot estar més d’acord amb aquestes paraules, es disposa a posar en marxa l’activació , tot recorrent espais onírics travessats per ensomnis projectats damunt un cos en dansa.

Ramon Oliver

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Ramon Oliver

Més informació

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades