Novaveu

Postfunció Novaveu amb Nil Cardoner

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu Novaveu.

Sobre l’espectacle: Tot el que passarà a partir d’ara

L’Èric té setze anys i aquesta dada li resulta sorprenent: “Com puc ser tan jove i sentir-me tan profundament esgotat?” Això és el que pensa aquesta nit mentre mira la tele amb les bambes posades i el mòbil a sobre de la panxa. D’aquí a pocs minuts rebrà un missatge: “Vine ara. Si vols acomiadar-te del pare has de venir ara.”

Aquest espectacle forma part del programa Perspectives, que ofereix un pack d’activitats escèniques, culturals i educatives de voluntat crítica i reflexiva que el Teatre Lliure i la Diputació de Barcelona apropen a municipis de la demarcació (consulteu-les a la pàgina 47).

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Moderen: Paula Castillo i Bernat Pareja (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Cançons que acaben en fade out

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu

Sobre l’espectacle, Cançons que acaben en fade out

Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i Alaska amb la contracultura “revolucionària” dels vuitanta quan la más grande va cantar a l’empoderament i la masturbació femenina mentre que l’Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Potser la cosa té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre a aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

La nova creació de La Copla de Wisconsin, que ja van fascinar el públic dels Terrats en Cultura amb There Was a Fiesta, fa una lectura crítica, plena d’humor, sobre la tradició musical espanyola del tardofranquisme, la transició, i les primeres dècades de la democràcia. Un espectacle trepidant, amb música, teatre i performance, d’una de les companyies més prometedores del país.

Entitat col·laboradora: Coincidències – Terrats en Cultura i TRESC
Modera: Novaveu

Què en diu la crítica? (Properament) Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Boja al FASTT Empordà

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle, Boja

Boja és un espectacle que retrata, l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a les consultes de diversos psiquiatres. “Què em passa? Què em passa?”, la Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tant inèdites com còmiques.

Entitat col·laboradora: FASTT
Modera: Eduard Cabezudo i Aitana Pérez Navarro

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu Despertalab 23: cia. Amaga

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me (WIP)

“I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me neix de l’escriptura d’un assaig teòric-estètic d’un membre del col·lectiu on s’estudien les voluntats i les capacitats sensitives de diferents fenòmens d’Internet. A partir d’aquests escrits, iniciem una exploració al voltant de la nostra presència en els paisatges digitals. En un viatge pixel·lat a l’interior d’aquests ecosistemes, es determinen un seguit de punts característics dels medis virtuals sobre els que iniciar una investigació a partir del fet escènic, plàstic i sonor. Així, engeguem un estudi vers l’habituació, el desplaçament, el temps i la saturació.

La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.- El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.- La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.- La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-  La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse. Fa por. Fa por? Fa por.

En l’amplitud de pensaments, significats i comprensions que ens evoca la digitalitat, per a la mostra de la Sala Atrium hem centrat sobretot el nostre treball al voltant del glitch, el bug i el ragdoll en els videojocs. Com l’error digital descodifica la seva narrativa cap a noves interpretacions i estètiques ha estat un punt de partida per tal de traslladar-ho en un espai no virtual i veure què hi succeeix quan aquest és travessat per la confusió.

La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.-
El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.-
La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.-
La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-
La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse.
Fa por. Fa por? Fa por.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Nil Martín i Maria Pujol  (Novaveu)

Què en diu la crítica?  Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: [BLANK] – Tantarantana

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup jove Novaveu.

Sobre l’espectacle, [BLANK]

Com és la vida quan sents que no encaixes a la societat, vius immers en un context social desfavorable i has perdut tota esperança de canvi? El Centre de les Arts Lliures i el Teatre Tantarantana presenten la primera estrena teatral en català de [BLANK], de la reconeguda dramaturga britànica Alice Birch. Una experiència de treball conjunt entre dos espais escènics de Barcelona el resultat de la qual són dos muntatges que s’exhibiran de manera simultània i interconnectada, del 16 de febrer al 12 de març. Ambdós comparteixen equip artístic, a excepció dels intèrprets i els directors. L’assessor artístic vinculat al Tantarantana, Roberto Romei, dirigirà la peça del Centre de les Arts Lliures, i Marc Chornet, director de l’àrea Arts Escèniques de La Brossa, dirigirà la peça al Tantarantana.

[BLANK] és un conjunt de situacions que retraten dues generacions -joves (al Tantarantana) i adults (al Centre de les Arts Lliures)- i el “buit” que les separa. Família, dificultats de comunicació, herència emocional i exclusió social són els grans protagonistes del text. Helena Tornero signa la primera traducció al català d’aquesta obra polièdrica que, amb diàlegs carregats d’ironia i mancats de tot judici moral, presenta una acurada successió d’escenes aparentment inconnexes que aconsegueixen plasmar els diferents punts de vista de les persones que conviuen en realitats d’alta complexitat.

Alice Birch és una de les dramaturgues britàniques més reconegudes. El 2016, va ser seleccionada a Creative England 50 com una de les ments més creatives, innovadores i inventives del Regne Unit. És la guionista de pel·lícules com Lady Macbeth (2016)  i sèries d’èxit com Normal people (2020), Conversations with friends (2022) o la 2a temporada de Succession (2019). I la seva obra dramàtica ja és extensa i notòria. [BLANK] una de les seves darreres peces teatrals, que arriba després d’èxits com Revolt. She Said. Revolt Again (2016) i Anatomy of a Suicide (2017).

[BLANK] al Teatre Tantarantana

[BLANK] és l’absència sorollosa que acompanya les vides dels adolescents retratats en aquesta peça. Uns personatges condemnats a créixer sense l’amor matern o patern. Joves que, malgrat tot, cridaran, lluitaran, explotaran, besaran, estimaran i cercaran el seu propi camí, malgrat aquest [BLANK] que els marcarà de per vida. Una vida que sempre s’obrirà camí, però un camí que faran amb una motxilla que sempre serà pesada.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Alba Knijff i Sasha Pradkhan (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: La casa sin Bernarda

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup jove Novaveu.

Sobre l’espectacle, La casa sin Bernarda

Versió actualitzada del clàssic de Lorca centrada en les filles i la seva lluita per transformar la seva situació d’opressió.

La casa sin Bernarda ens parla del fonamentalisme ideològic, el sotmetiment de les filles al codi moral imposat per la família o la comunitat, el suïcidi adolescent, la pèrdua de la virginitat i la definició del jo a l’entrada en l’edat adulta.

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Moderen: Nil Martín i Maria Pujol (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: El Chinabum Remix

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup jove Novaveu.

Sobre l’espectacle, El Chinabum Remix

Un home tanca al lavabo del seu bar a tres noies que, incomunicades, busquen la manera de sortir. El que abans semblava el magatzem d’un bar xinès, s’acaba convertint en el seu refugi. Creuen que poden canviar el món però el món només vol vendre Yatekomos.

“A mi m’han educat per voler omplir estadis com la Lady Gaga. La Lady Gaga és la puta ama perquè fa el que li dóna la gana i no és mediocre i jo no vull ser mediocre. Jo vull guanyar operación triunfo perquè és tot el contrari a ser mediocre.

I de moment la filosofia Mr. Wonderful no m’ha salvat la vida,  perquè potser sóc mediocre però no sóc imbècil; i jo no vull una vida cupcake, jo vull una vida dark, vull viure tant i tant i tant que quan sigui vella els meus nets flipin amb mi.

Vull que quan la gent em miri deixi de veure una nena mona, perquè ja no sóc tan nena i mai he sigut mona, i potser t’estic incomodant, però ara no em ve de gust començar a ser mona, perquè estic intentant abandonar la mediocritat i haig d’esforçar-me en fer alguna cosa original per petar-la com la Rosalía quan va treure el videoclip de malamente.”

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Moderen: Àlex Locubiche i Judit Martínez Gili (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Ubu Rex

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del grup Novaveu.

Sobre l’espectacle

Les ànsies de poder es veuen satisfetes quan els Ubu donen un cop d’estat, però la febre de tirania no cessa un cop coronats, i aquesta serà la seva perdició. Ma i Pa Ubu, una parella semblant a un gra de pus, es troben sols i desterrats però encara amb la mateixa vehemència de conquistar un altre cop l’imperi desitjat.

UBU REX, la nostra adaptació d’UbuRoi d’Alfred Jarry, és una sàtira multidisciplinària que juga i crea a partir de les llengües que parlem, català, castellà, anglès i francès, el treball d’objectes i titelles, la música en directe i molt de teatre. Una al·legoria al poder, la corrupció però també a la imaginació i la infància. Dos actors interpretem la parella Ubu, que ens expliquen, tot il·lustrant els altres personatges de l’obra, com el poder ens ha fet viatjar per una història ensagnada, bruta i corrupta.

Aquest és un espectacle seleccionat per Novaveu dins el marc del projecte Visionaris que forma part del Programa Comunitari del Teatre Tantarantana com a Fàbrica de creació.

Entitat col·laboradora: Teatre Tantarantana
Moderen: Àlex Locubiche i Elena Alcalde (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu amb Lalínea

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle: Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #1: Cheli

El Cheli és el protagonista del primer quadre de Pupilas pintaban mis sábanas, un projecte que dibuixa les vides reals d’usuaris d’heroïna a la Barcelona dels anys 70-90. Des dels 18 anys i fins ara, amb 62, el Cheli ha consumit heroína. El seu consum es va iniciar als 70, entre la nit de la Barcelona post-franquista i les excursions d’introspecció transcendental a la muntanya, empès pel desig de descubrir un nou món de llibertats que van acabar per embafar-lo. L’enregistrament sonor del relat del Cheli s’entrellaça a escena amb la veu i el cos de l’Erik, el seu metge, que s’endinsa en l’univers del seu pacient a la recerca de possibles respostes a una pregunta: com gestionem el patiment i el dolor en la societat contemporània?

Sobre la cia: Lalínea

Lalínea és un projecte artístic que centra la seva atenció en els processos de creació i les dinàmiques que s’estableixen entre l’acció artística i l’audiència. A la vegada, treballa amb la realitat com a matèria primera en un intent per reescriure allò hegemònic. Les seves peces proposen variacions sobre la conferència performativa per tal de tractar de forma directa realitats contemporànies complexes, alhora que explora la poètica de la quotidianitat a través de la retòrica visual i auditiva per generar experiències sensorials particulars.

Lalínea neix el 2019 a Barcelona. És la companyia resident del Teatre Lliure durant la temporada 20/21 amb el projecte José y la Barcelona disidente, estrenat al Grec Festival de Barcelona 2021.

Entitat col·laboradora: Lalínea
Moderen: Alba Cuenca i Martí Rossell (Novaveu)

Què en diu la crítica? (pròxiament) Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Harakiri

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

No hi ha tema tabú per a Les Impuxibles. Ara ens confronten, amb tota la seva poètica i delicadesa, amb el suïcidi i el dol. Harakiri vol alliberar de tabús i estigmes tot el que envolta el suïcidi i cedir-li espai i escolta. L’espectacle posa en comú les preguntes generades pel dol, a través de la presència d’una mare que s’explica a si mateixa després de morir. És possible que una mare ens ensenyi més coses morta que viva? És possible que el suïcidi d’algú ens faci més lliures? Les Impuxibles toquen en tots els seus projectes tot allò que la societat prefereix no veure. Les germanes Peya, Clara i Ariadna, novament acompanyades per les paraules de María Velasco, construeixen un espectacle polièdric (teatre, dansa, música i circ com a novetat) per parlar de la pèrdua. Dels que marxen i dels que es queden.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Dolça Alcanyís i Laura Tarrés (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades