Novaveu

Postfunció Xenologia

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una membre del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle: Xenologia

La trobada amb l’Altre. La xenologia és l’estudi sobre l’estrany, és explorar de quines maneres podem relacionar-nos amb l’Altre –entès no sols com la persona diferent al jo, sinó també com allò que dins nostre ens és aliè.

xenologia és un mosaïc d’imatges escèniques que entrellacen cos, so i llum. Mitjançant una atmosfera plàstica, vol interrogar-se entorn de com viure junts.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Judit Martínez

Què en diu la crítica?
Entrevista al podcast de Recomana, episodi 6
Més informació i entrades

Postfunció: Entre polièster cia. Atzucac

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

La Dolça i la Clàudia examinen amb cura el món que les envolta i allò que veuen les desafia a un joc amarat de sorpresa. A vegades ens ofereixen l’absurditat de veure el final de qui no s’ha sabut abstreure de la força xucladora d’un món virtual. O bé ens escenifiquen el joc del fora i del dins en una ciutat que, més enllà del balcó emparat per flors boniques, ensenya la seva hostilitat. Canten la natura de colors que atreu la vida animada: quina enveja! I fan divertit l’avorriment.

Una escenificació de la paradoxa que ens envolta, que desprèn aquell humor intel·ligent que sap trobar sempre tresors en la subtilesa del dia a dia

Entitat col·laboradora: Sala La Planeta
Moderen: Anna Llosas i Eduardo Cabezudo

Què en diu la crítica? (pròximament) Més informació i entrades

Postfunció amb Las Detectives

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i la Marta Duran, membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Concrete Matter

Tres ballarines i les seves mares comparteixen escena en un espectacle que posa el focus en la mirada cap al cos de la dona dintre d’un joc amb el codi teatral i maternofilial de Les tres germanes de Txékhov.

Aquest espectacle ens parla de la relació maternofilial, posant el focus en referents i cossos femenins, en aquest cas els de les ballarines de Los Detectives i els de les seves pròpies mares, amb qui comparteixen escenari. L’obra està teixida per capes de referents. Per una banda, artistes feministes dels anys setanta com Hannah Wilke, Pauline Oliveros i Yvonne Rainer. I per l’altra, el text de Les tres germanes de Txékhov, que ens parla sobre la impossibilitat de realització, i ens permet dialogar sobre la nostra pròpia frustració.

Los Detectives són Mariona Naudin, Maria Garcia Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. La companyia, formada el 2016 a Barcelona, ​​desenvolupa projectes investigant “la feminitat” i les possibilitats de l’escena; qüestionant els límits de totes dues per generar un llenguatge propi. Provinent cadascuna de camps que van des de l’antropologia fins al cinema, les belles arts i la biologia, aprofiten els seus interessos per expandir el llenguatge escènic i desbordar-se cap a una mirada més plàstica del cos, que es nodreix del treball de recerca exhaustiu, interpretant referents del camp de les humanitats, fílmics i artístics portant el fet teatral a fora de camp personal.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Moderen: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Diana Pla (Miss cosas y yo)

CANVI DE DATA! Finalment es farà el dijous 24 de febrer!

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb l’artista Diana Pla i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Miss cosas y yo

Miss cosas y yo és un espectacle en català on coexisteixen diferents disciplines com el teatre, la dansa i clown. A partir d’un fet autobiogràfic, l’actriu ens convida submergir-nos en la ment d’una jove creadora nascuda a Barcelona que intenta engendrar el que serà el seu primer espectacle en solitari. Miss cosas y yo és un viatje als desitjos, les pors i els entrebancs que viu una artista durant un procés de creació. És un treball brutal d’honesedat, on l’actriu fa de les seves ferides d’infància, la millor plataforma on totes ens sentim convidades a acompanyar-la, revisitant al mateix temps, les nostres pròpies ferides. Diana Pla és aquesta actriu creadora que el públic acompanyarà a través de gèneres com stand up comedy, el clown clàssic i la dansa contemporània. Un espectacle ple d’humor que ens parla d’assumir amb amor els nostres fracassos. 

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Judit Martínez Gili i Sasha Pradkhan (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Júlia Barbany Arimany

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb l’artista Júlia Barbany Arimany i la Marta Duran, membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Official presentation of the gadgets for our salvation

Jo, apassionada dels còmics distòpic-futuristes i de les narratives apocalíptiques d’Isaac Asimov, des de molt petita vaig mostrar una gran fascinació per la fi del món, “Si algun dia em moro, m’agradaria que fos a la fi del món, tots junts, veient l’espectacle, despreocupats pel després, perquè no hi haurà després… si moro en l’apocalipsis seré molt important!” deia a la cuina de casa mentre tallava mongetes amb la meva mare.

És ser la generació de la fi del món una garantia de transcendència històrica a la qual no estem disposats a renunciar?

———

Júlia Barbany Arimany és una actriu graduada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, ha cursat part dels estudis “LAPS” ( Live Art and Performance Studies) a la Theatre Academy d’Helsinki, on va presentar alguns dels seus primers treballs en solitari. Component del Col·lectiu Las Huecas han presentat Projecte 92 i actualment han presentat la seva nova peça Aquellas que no deben morir. Basa el seu treball en la ironia i els límits de la performativitat que ella denomina “tova”, utilitzant la conferència performativa per desvirtuar tant el teatre com el discurs acadèmic reglat.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Cry babies de The Followers

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una membre del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Cry Babies és una ficció en clau de fals documental que aborda la relació entre l’educació, la societat i la violència.

En un món ultrainfantilitzat i edulcorat (personatges de dibuixos, cançons infantils, Mr. Wonderful…) i, alhora superdigital i subjecte al control (reconeixement facial, càmeres, xarxes socials…), algú se surt de la norma: una adolescent protagonitza un episodi de violència al seu institut. Què la condueix a aquest extrem? Quin nivell de responsabilitat tenen la família, el centre educatiu, la tecnologia, els mitjans de comunicació, el polític que retalla en educació, la societat o ella mateixa?

Audiovisual, maquetes, pop, coreos d’estar per casa… Cry Babies és una proposta inconformista i estimulant, una tragicomèdia crítica i irònica. A estones paròdica, a estones terrible. Aquest és el segell de The Followers, una companyia de dones joves que, igual que la protagonista de Cry Babies, se salten les normes per crear espectacles radicalment contemporanis i valents.

Entitat col·laboradora: RBLS Fest i Adetca
Moderen: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: RBLS Fest i Adetca
Moderen: Paula Castillo i Judit Martínez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Trobada Novaveu al Festival Píndoles

Assistència al Festival Píndoles d’obres de teatre breu inèdites representades en espais únics i singulars. Activitat exclusiva pels membres de Novaveu. 

Des del 2015, el festival no ha parat de créixer i cada any el Festival Píndoles es converteix en l’esdeveniment de referència del teatre breu català, donant visibilitat a nous talents i apostant per les estrenes. El fet que la selecció de les propostes sigui mitjançant una convocatòria anònima propicia la igualtat d’oportunitats i la paritat en la programació.

Vídeos

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de @novaveu

Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Roser Casamayor i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades