Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.
Activitat gratuïta de lliure accés!
De què va
Dreamtime, de Luis Tabuenca (música)
Dreamtime es l’última creació de Luis Tabuenca, una “hipno-òpera” que et portarà a visitar sis poemes/escenes onírics. Es tracta d’una obra multidisciplinària concebuda per una ballarina, dos sopranos, un percussionista, electrònica i vídeo.
Tabuenca convida a diferents persones vinculades al món de l’art a registrar metòdicament els seus somnis, no només la seva trama sinó també el seu paisatge sonor i visual. D’aquest material neix un Meta-llibret amb poesia de Gonçalo Tavarés i que, entreteixit amb les pautes estructurals, conceptuals i estètiques, dona forma a Dreamtime. Així, converteix als somiadors i els seus somnis en actors, espectadors i autors de la seva pròpia obra.
Sobre la proposta:
La hipnòtica percussió d’allò que somiem
Ho diu Gonçalo Tavares, un dels noms més rellevants de la més innovadora literatura lusitana actual, i l’autor dels sis poemes construïts a partir de sis somnis aliens que donen forma al nou espectacle de Luis Tabuenca: massa sovint, l’art sembla haver renunciat al pensament. Massa sovint, l’art es recolza en la nostra fam d’escoltar i veure històries, i se n’oblida d’aquelles altres narratives situades més enllà del relat lineal. Llavors l’art corre el perill de deixar de ser-ho de debò, i transformar-se en “música per a dormir”. Precisament el tipus de música que mai no podrem trobar en una partitura de Tabuenca. I és que fins i tot quan construeix una hipno-òpera els orígens de la qual es troben en els paisatges onírics recorreguts per sis persones molt properes a ell, Tabuenca ens convida a estar tota l’estona ben desperts, per tal d’escoltar allò que no es deixa escoltar fàcilment; per tal de parar l’orella, i percebre fins i tot la quantitat de sons que s’escolen per les escletxes del silenci. Aconseguir-ho, comporta sovint posar-se a inventar o reinventar instruments de percussió capaços de generar un teatre dels sons com el que ens espera en aquesta obra, més propera a la tradició operística i al llegat que ens va deixar el barroc del que les aparences ens puguin fer creure. I pel que fa a aquesta capacitat d’atorgar-li nous estris a la percussió, Tabuenca segueix l’exemple de qui ha estat un dels seus grans mestres i continua sent un dels seus més fidels còmplices: l’extraordinari percussionista nord-americà Steven Schick. És precisament ell qui afirma que la música té l’obligació de ser quelcom estrany, perquè les persones tenim també estranys pensaments i racons foscos: si la música no és capaç d’activar-los, la seva funció està fallant. I Tabuenca, que no pot estar més d’acord amb aquestes paraules, es disposa a posar en marxa l’activació , tot recorrent espais onírics travessats per ensomnis projectats damunt un cos en dansa.
Ramon Oliver
Organització
Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Ramon Oliver