Postfunció: Iceberg

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Vuit joves a l’escenari que a través de diferents escenes expliquen diverses problemàtiques derivades de conflictes socials i estructurals que afecten directament la salut mental de la joventut. A partir de la dansa, el text i la performance les intèrprets construeixen un iceberg al·legòric que acaba deixant constància de la problemàtica actual del suïcidi juvenil. La proposta adopta un caràcter crític i social que viatja entre la comèdia més sarcàstica i el drama més profund. Retratant una societat que viu d’esquena als seus propis símptomes.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Núria Cartanyà

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Segon SPOILER TRESC – Temporada 22-23

ra que s’aproxima el final de la temporada 22/23 i tornen els festivals, és moment d’asseure’ns novament per decidir per a quins espectacles comprem entrades.

Quins són els espectacles més destacats o innovadors?, quins els musicals que no em puc perdre?, o les perles amagades?, etc. Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem abans de decidir quin espectacle anem a veure i sovint és difícil escollir entre tanta oferta. Per aquesta raó, hem tornat a convocar a alguns crítics teatrals de Recomana amb la intenció que ens ajudin a traçar nous recorreguts per destriar allò que no ens pot passar per alt abans que finalitzi la temporada.

Entitat col·laboradora: TRESC
Amb: Carme Canet i Martí Rossell Pelfort

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia!

Més informació i inscripcions

Postfunció amb Macarena Recuerda Shepherd

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Cosa és la peça que tanca la meva trilogia sobre l’IL·LUSIONISME, investigació que m’ha dut a pensar com la il·lusió connecta amb l’essència del fet teatral, exposant sobre l’escena la convenció i la màgia, la realitat i el seu doble, l’acció i la ficció. Aquesta investigació que va començar el 2017 ha resultat en peces com !AY¡ !YA¡ (2018), una investigació sobre les imatges perceptives pensades des del cos, i The Watching Machine (2020), una investigació sobre les imatges perceptives pensades des de la llum, l’ombra i el reflex. En aquesta ocasió, a COSA. Intervenir un cuerpo, investiguem les imatges perceptives des d’allò escenogràfic. Amb aquesta intenció, hem pensat el cos com un material més, cosificant-lo fins a convertir-lo en atrezzo.

Cosa és una peça de dansa composta per un cos de ball objectual.

La coreografia de les coses.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? (Properament) Més informació i entrades

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Feedback amb Les Antonietes i Liviana

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Les Antonietes (teatre)

La companyia Les Antonietes es troben assajant el seu nou espectacle, un text d’Oriol Tarassón titulat Kiss me love que interpreten Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Farré i Ignasi Guasch.

 – Liviana (música)

Liviana és un projecte en constant moviment, actualment un duet que combina elements analògics amb d’altres electrònics a través de loops, sintes, bateries i efectes de veu mantenint l’essència en les lletres i les melodies del seus treballs anteriors.

Sobre la proposta: La vida és un loop

Units per la música. A l’obra de teatre en què treballen Les Antonietes el protagonista és músic. La música ha determinat l’equip artístic que ha reunit per portar a escena Kiss me Love, títol manllevat de la cançó de John Lennon, en que Oriol Tarrasón hi ha abocat part de la seva vida real. Liviana són dos músics, que porten un munt d’anys plegats i ara han reduït la formació en aquest nou projecte musical, al que han titulat Menos.

Per què la vida és un loop? Doncs per què les repeticions, estructures que van sumant-se dels Liviana són com les veus del protagonista de Kiss me Love, que ha perdut la memòria immediata, i pot fer loops verbals, o d’acció. Repetint una escena, o un tema, Les Antonietes i Liviana creen les seves propostes artístiques.

A Kiss me love hi haurà, quan el projecte estigui finalitzat, cançons compostes expressament per l’obra a càrrec de Ferran González (Pegados, Merda d’artista, Las chicas del coro). L’obra és com una petita part de la vida. Una
vida que, com les mandarines, de vegades surt dolça i de vegades no hi ha qui se les mengi. Una història que parla del desig, de somiar, de prendre decisions, i que aquestes decisions ens facin sentir bé. Oriol Tarrasón i els seus personatges tenen un compromís amb l’art, com ho tenen Liviana.

Espero que Liviana ens expliquin la història de les àvies centenàries (de la Laura Maure, la Paz i la Felicidad, de les que tenen enregistrats alguns àudios). Vides que com més anys passen, menys els queda. Menos paraules, més música. Més essència i més veritat, quedar-nos amb tot allò que és necessari, imprescindible, oportú, vital. I espero també que la màquina de crear coses que és la Laura, (com la defineix el Mario) convenci al seu admirat bateria Mario Vélez, de mostrar alguna cançó que encara no han provat gens. Segur que, com a bona psicòloga que és, el convencerà. Potser serà el tema Pa no amarte? Cal també molta psicologia per conviure amb aquells que estimes, i a qui la seva vida els ha transformat en algú incomprensible, fora de tota lògica.

Carme Canet

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Carme Canet

Més informació

Feedback amb Sincro i PQP

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Sincro (música)

SINCRO és un espai d’experimentació i recerca musical i sonora basat en la improvisació, format per un col·lectiu interdisciplinari de creadors. Concep el fet musical com un nucli d’interrelació entre pràctiques artístiques i escèniques i genera pràctiques de creació on el so es l’eix principal de creació.

 – Stand 68: Guinea Equatorial, de la cia. PQP (teatre)

Catalans i espanyols, com la resta de ciutadans europeus, som hereus d’un passat colonial. Sovint se’ns explica que Espanya va entrar al segle XX sense colònies, però això no és cert. Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, Espanya va conservar les seves possessions africanes. Per què s’ignora de forma sistemàtica aquesta realitat? A partir de la història de Guinea Equatorial, pretenem posar-nos en diàleg amb el nostre passat recent i abordar la relació que encara avui dia mantenim amb el colonialisme.

Stand 68: Guinea Equatorial
Sobre la proposta

Segons els científics que estudien el cervell, la innovació i la creativitat requereixen desconnexió. Els creadors de SINCRO, experts en sessions improvisades d’electrònica experimental, justament han optat per desconnectar-se del món digital, una tornada als orígens recuperant els històrics sintetitzadors modulars per donar valor a la creació en directe. Connectant cables i modulant el so, aconsegueixen combinacions sonores infinites com qui crea noves connexions neuronals. Com passa al nostre cervell, generador de pensaments inesperats, durant les seves sessions irrompen els anomenats “happy accidents”, troballes imprevistes que obren nous camins sonors. En les seves sessions d’improvisació estableixen restriccions (de temps, de quantitat de sons). Unes restriccions que paradoxalment impulsen la creació lliure seguint els seus eixos de treball: la improvisació, l’experimentació i la recerca sonora.

La companyia teatral PQP comparteix amb SINCRO l’interès per una recerca exhaustiva i una mirada retrospectiva cap als camins poc transitats que ens porten fins al present i el futur. Han estat tot un any fent treball de recerca per crear una obra que neix quan s’adonen que ni ells, ni gairebé ningú de la seva generació, sabien que Guinea Equatorial havia estat una colònia espanyola fins al 1968. Es plantegen el perquè d’aquest buit en el discurs oficial i segueixen la petjada del colonialisme començant per la cultura popular des dels còmics d’en Massagran, passant pel Floquet de neu o els anuncis de cacau. “Stand 68: Guinea Equatorial” evita el parany de veure el colonialisme només en els altres, per això planteja preguntes incòmodes com ara quin paper va jugar Catalunya i Barcelona en la colonització. No es tracta estrictament d’un teatre documental ple de dades, en comptes d’això plantegen un joc escènic astut utilitzant l’humor com a vehicle cap a la reflexió, combatent l’amnèsia col·lectiva per mostrar que la nostra història recent està tacada d’actes per (no) oblidar.

Crisol Tuà

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Crisol Tuà

Més informació

Postfunció amb Diana Pla (Miss cosas y yo)

CANVI DE DATA! Finalment es farà el dijous 24 de febrer!

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb l’artista Diana Pla i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Miss cosas y yo

Miss cosas y yo és un espectacle en català on coexisteixen diferents disciplines com el teatre, la dansa i clown. A partir d’un fet autobiogràfic, l’actriu ens convida submergir-nos en la ment d’una jove creadora nascuda a Barcelona que intenta engendrar el que serà el seu primer espectacle en solitari. Miss cosas y yo és un viatje als desitjos, les pors i els entrebancs que viu una artista durant un procés de creació. És un treball brutal d’honesedat, on l’actriu fa de les seves ferides d’infància, la millor plataforma on totes ens sentim convidades a acompanyar-la, revisitant al mateix temps, les nostres pròpies ferides. Diana Pla és aquesta actriu creadora que el públic acompanyarà a través de gèneres com stand up comedy, el clown clàssic i la dansa contemporània. Un espectacle ple d’humor que ens parla d’assumir amb amor els nostres fracassos. 

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Judit Martínez Gili i Sasha Pradkhan (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: El temps que conta

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Dos germans, l’Aitor i el Toni, es retroben per assistir a l’enterrament del seu pare després de cinc anys sense veure’s. El Toni pateix una malaltia degenerativa i vol recuperar el temps perdut amb el seu germà. La reunió es convertirà en una situació divertida i transformadora, on predominaran els retrets esmolats i el sarcasme. Tots dos descobriran que el temps no retrocedeix, però que ens conta moltes històries, si estàs disposat a escoltar-les.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

 

Entrevista

Postfunció amb X. Albertí, J. M. Miró i P. Arquillué

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Apunta-t’hi gratuïtament!

Sobre l’espectacle

Amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc Josep Maria Miró es va convertir el 2020 en el primer autor que guanyava en tres ocasions el prestigiós Premi Born. Amb aquest monòleg inaugura la Trilogia de l’epifania. Una única veu -la de Pere Arquillué- per compartir amb el públic els secrets d’un petit poble on, aparentment, mai passa res. Una veu per tot un retaule de personatges i perspectives d’un únic fet. Aquesta funció, dirigida per Xavier Albertí, també és un d’aquests projectes on Arquillué cerca reptes artístics personals, com el Primer amor de Beckett que també es va veure el 2013 al festival. Un gran autor, un gran director i un gran actor per un text que deixa empremta.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Andreu Gomila

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Chistina Jatahy

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Apunta-t’hi gratuïtament!

Sobre l’espectacle

Christina Jatahy, una de les creadores brasileres amb més renom internacional -ara mateix artista associada a l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París i el  Schauspielhaus de Zúric- adapta lliurement la celebrada Dogville de Lars von Trier per continuar amb el discurs polític i social que dominava el seu anterior muntatge, O agora que demora, presentat el 2019 al festival Temporada Alta. Grace, la protagonista, fuig d’un règim totalitari i troba refugi en un teatre on un grup de comediants es troba immers en l’adaptació de la pel·lícula per treballar la idea de l’acollida dels forasters. Una situació ambigua on la directora d’escena i cineasta torna a experimentar amb el seu inimitable llenguatge híbrid entre el teatre i el cinema.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Gema Moraleda

Què en diu la crítica? Més informació i entrades