Postfunció: El temps que conta

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Dos germans, l’Aitor i el Toni, es retroben per assistir a l’enterrament del seu pare després de cinc anys sense veure’s. El Toni pateix una malaltia degenerativa i vol recuperar el temps perdut amb el seu germà. La reunió es convertirà en una situació divertida i transformadora, on predominaran els retrets esmolats i el sarcasme. Tots dos descobriran que el temps no retrocedeix, però que ens conta moltes històries, si estàs disposat a escoltar-les.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

TeatreZoom: Canto jo i la muntanya balla

Apunta-t’hi!

Trobada online gratuïta amb Guillem Albà, codirector de l’adaptació de la novel·la d’Irene Solà.

Sobre l’espectacle

Guillem Albà Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene SolàCanto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera:  Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle