Postfunció: El muntaplats

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Ben i Gus són dos personatges que estan esperant algú. Però un d’ells avui començarà a plantejar-se coses, a desconfiar, a pensar per si sol, independentment, mentre que, l’altre —que exemplifica l’obediència cega—, no vol enfrontar-se al poder ja que creu que la seva manera de sobreviure és obeir i complir amb el que li ordenin, en definitiva, ser-li útil al poder sense plantejar-se res més. L’aparell del muntaplats comunica els dos protagonistes amb el seu cap o caps, amb els poderosos o amb qui sigui que controla els seus destins i, per què no, els nostres.

Harold Pinter, en aquesta obra, ens convida a la reflexió: què faríem en una situació semblant? Un text més vigent que mai que ens fa establir paral·lelismes amb la situació actual que hem hagut de patir a causa de la pandèmia. Qui controla les nostres vides? Qui imposa les restriccions? És ètic qüestionar les normes? I què pot passar si ho fem?

La companyia sabadellenca alGalliner arriba al Fresc Festival amb el seu darrer espectacle, estrenat fa tot just uns mesos a Sabadell. El muntaplats, escrita l’any 1957 pel dramaturg britànic  Harold Pinter, és un text que tracta el tema del poder i, en especial, les estructures de les cadenes de comandament. Si bé és cert que l’obra té una naturalesa còmica, amb tocs de teatre de l’absurd que ens recorden a Beckett, amb el final l’autor planteja tota una sèrie de preguntes a l’espectador que l’obliga a reflexionar en clau política.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Martí Figueres