Postfunció: Agárrate! de Roberto G. Alonso

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

“Sovint el Cabaret és considerat com a subgènere, com un art menor, trivial, superficial i lligat única i exclusivament a l’entreteniment, a passar una bona estona amb cançonetes i coreografies on els intèrprets van més o menys lleugerets de roba. Sovint també confonem el Cabaret amb un altre gènere, el dels musicals que desenvolupen la seva acció a un Cabaret.

Evidentment, el Cabaret pot esdevenir teatre, música i és entreteniment i pot ser superficial, i de vegades els seus intèrprets canten i ballen lleugerets de roba, però el Cabaret va molt més enllà de tot això. El Cabaret és l’espectacle complet, total. Per la barreja de disciplines, per la flexibilitat en l’estructura dramàtica, per la interacció amb el públic i per moltes altres raons, el Cabaret esdevé el vehicle idoni per a la denúncia, per parlar de temes prou importants per a ser tractats amb ironia i humor. És el mirall on reflectir la societat que el mira i el consumeix.

Però no podem obviar que és un gènere poc visitat, gaire estès, i per desgràcia, no massa ben considerat i, en força ocasions reservat a nostàlgics o a creadors una mica demodés com el de sota signant. Per això, quan em van venir a buscar per muntar un Cabaret per a un grup de joves (molt joves!!), va ser com si hagués tingut una aparició Mariana, un miratge enmig del desert, una revelació! Però, de seguida em va envair un neguit, de què aniria aquest Cabaret? Què els interessa als joves? Què els motiva? Què els preocupa? Què reivindiquen? De què volen parlar? La meva sorpresa ha estat constatar que, malgrat la diferència d’edat, els temes que ens preocupen són els mateixos i que aquest jovent es compromet, reivindica i es fa sentir, i que ho fa, ho vol fer, amb un Cabaret!

Per tot això, “Agárrate!” (el nostre Cabaret) va de masclisme, de feminisme, de l´heteropatriarcat, de la “maternofilialitat“, d´allò masculí, d´allò femení, del heterosexualisme, del homosexualisme, del bisexualisme i de tots els altres ismes sexuals; d’allò lleig i allò bonic, de la mirada, de l’amplitud de mires, de les fantasies, del cos, de la societat en què vivim i de la societat de què venim, de la llibertat que reclamem, i de la que desitgem. “Agárrate! ” va de la vida!”. Roberto G. Alonso.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Oriol Puig Taulé