Postfunció de Cabaret 13

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Si hi ha una estrella del cabaret més experimental a Barcelona, aquesta és, sens dubte, Roberto G. Alonso. Amb la seva companyia ens ha presentat espectacles d’èxit, com el recent Laberint Striptease (La Seca – Espai Brossa), i ens han convidat a nits canalles amb Cabaret 13, l’espectacle de cabaret picant que es va fer, amb nocturnitat i de manera intermitent, al local de la companyia. Per als Terrats en Cultura, Roberto G. Alonso recupera aquest Cabaret 13, un espectacle que arrossega l’aura dels esdeveniments mítics, i el porta més enllà per mostrar-lo al nostre festival.

La gràcia és aquesta: fer que el cabaret més underground agafi volada i pugi al terrat. Per aconseguir-ho, Alonso ha repensat l’espectacle i l’ha adaptat a l’espai diàfan dels terrats, tot plegat per passar una vetllada cabaretera singular i inoblidable.

En definitiva, prepareu-vos per gaudir d’un espectacle de cabaret amb denominació d’origen i imaginació il·limitada: sensualitat, extravagància, erotisme, burlesc, canallisme, transgressió, cant, provocació, dansa, transformisme, petardeo, diversió i molt, molt taló! Us hi atreviu?

Entitat col·laboradora: TRES C i Coincidències
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Glòria Ribera (Parné)

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

Catalunya és terra de vedets. I no cal viatjar a un passat gaire llunyà per situar-nos a un Paral·lel ple de barraques i de cupletistes per entendre la profunda realitat d’aquesta afirmació. Rosa Maria Sardà, Guillermina Motta o Loles León, entre moltes altres, també han tingut esperit de vedets. Vedets diferents i originals, amb una personalitat marcada i dissident respecte dels tòpics més rancis.

Doncs bé, la Glòria Ribera pertany a aquesta escola brava i heterodoxa. La Glòria, de fet, representa un dels pals de paller de la darrera gran representació del vedetisme català. Quan no està actuant amb la companyia José y sus Hermanas, Ribera es posa a cantar uns cuplets carregats de picardia política. El seu sentit de l’humor es directe i al mateix temps complex, al servei d’un missatge radicalment contemporani que reivindica la vida més enllà de la norma. Podríem dir que és la reencarnació postmoderna de l’esperit de la Barcelona canalla, però al servei d’un ideal revolucionari.

Als Terrats, la Glòria ens presenta PARNÉ, el seu darrer espectacle, en un format especial, adaptat especialment per a l’ocasió. Una ocasió única per veure de prop una de les grans estrelles del cabaret actual. Lluentons, glamur, i reivindicació amb vistes a Barcelona, que prometen una d’aquelles vesprades memorables als Terrats!

Entitat col·laboradora: TRES C i Coincidències
Moderen: Héctor Naranjo i Nil Martín

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Agárrate! de Roberto G. Alonso

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

“Sovint el Cabaret és considerat com a subgènere, com un art menor, trivial, superficial i lligat única i exclusivament a l’entreteniment, a passar una bona estona amb cançonetes i coreografies on els intèrprets van més o menys lleugerets de roba. Sovint també confonem el Cabaret amb un altre gènere, el dels musicals que desenvolupen la seva acció a un Cabaret.

Evidentment, el Cabaret pot esdevenir teatre, música i és entreteniment i pot ser superficial, i de vegades els seus intèrprets canten i ballen lleugerets de roba, però el Cabaret va molt més enllà de tot això. El Cabaret és l’espectacle complet, total. Per la barreja de disciplines, per la flexibilitat en l’estructura dramàtica, per la interacció amb el públic i per moltes altres raons, el Cabaret esdevé el vehicle idoni per a la denúncia, per parlar de temes prou importants per a ser tractats amb ironia i humor. És el mirall on reflectir la societat que el mira i el consumeix.

Però no podem obviar que és un gènere poc visitat, gaire estès, i per desgràcia, no massa ben considerat i, en força ocasions reservat a nostàlgics o a creadors una mica demodés com el de sota signant. Per això, quan em van venir a buscar per muntar un Cabaret per a un grup de joves (molt joves!!), va ser com si hagués tingut una aparició Mariana, un miratge enmig del desert, una revelació! Però, de seguida em va envair un neguit, de què aniria aquest Cabaret? Què els interessa als joves? Què els motiva? Què els preocupa? Què reivindiquen? De què volen parlar? La meva sorpresa ha estat constatar que, malgrat la diferència d’edat, els temes que ens preocupen són els mateixos i que aquest jovent es compromet, reivindica i es fa sentir, i que ho fa, ho vol fer, amb un Cabaret!

Per tot això, “Agárrate!” (el nostre Cabaret) va de masclisme, de feminisme, de l´heteropatriarcat, de la “maternofilialitat“, d´allò masculí, d´allò femení, del heterosexualismedel homosexualisme, del bisexualisme i de tots els altres ismes sexuals; d’allò lleig i allò bonic, de la mirada, de l’amplitud de mires, de les fantasies, del cos, de la societat en què vivim i de la societat de què venim, de la llibertat que reclamem, i de la que desitgem. “Agárrate! ” va de la vida!”. Roberto G. Alonso.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades