Postfunció: Assedegats

Thirst és una obra lírica, colpidora i càusticament divertida.  Està ambientada a la cuina de la residència d’estiu de la  família Tyrone. Té com a teló de fons El llarg viatge del dia  cap a la nit, el monumental drama d’Eugene O’Neill sobre  un dia i una nit d’estiu de l’any 1912, en la vida de quatre  membres de la família Tyrone.

Els personatges de Noone  —dues criades immigrants i un xofer— lluiten amb la  negació, la responsabilitat personal i el fracàs, mentre  busquen l’amor, la pertinença i el sentit de què vol dir  realment anomenar «casa nostra» algun lloc concret on  habitem.

El dramaturg es planteja les dues obres —la seva i la  d’O’Neill— mantenint una ‘conversa’ entre elles, però els  espectadors no han d’estar familiaritzats amb el drama  d’O’Neill per comprendre l’obra. Assedegats és totalment  autònoma.  És la gran història inèdita dels irlandesos a Amèrica. Desenes  de milers de noies com la Bridget i la Cathleen provenen  del camp d’Irlanda, deixen les seves famílies per servir  sopars a les cases d’estiu de famílies riques com els Tyrone  o treballen en fàbriques.  No es poden quedar a casa seva, no tenen res. No volen  viure amb els seus pares i acabar com ells. Els agradaria  tenir una oportunitat i no tenen més remei que guanyar-se  la vida com sigui. No hi ha alternativa.