Postfunció: Papillon

Àngel Duran presenta una nova proposta de dansa contemporània amb una posada en escena atractiva i futurista. La tecnologia s’ha convertit en una extensió del nostre cos i alhora en una presó. El simulacre és addictiu i més atractiu que la realitat. L’expansió i l’edició infinites del jo són l’emblema de la nova llibertat: una versió distòpica dels antics anhels d’immortalitat. Aquesta proposta exposa la col·lisió entre l’impuls i la sensibilitat; la falsa llibertat i la llibertat real. Es qüestiona la nova identitat, la singularitat de les noves cavernes platòniques. El ball de llums constitueix la nova ceguera i els cables les noves cadenes.