Postfunció amb Mal Pelo – Highlands

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Highlands

Un espectacle sobre l’espai i els cossos on la música de Bach obre la porta del temps i ens parla de passió i de l’anhel de trobar aquest lloc inhòspit, salvatge i i nabastable que és Highlands.

Mal Pelo ens proposa un viatge sonor i visual on l’espectador sent la força del grup en l’espai, la presència de l’individu, i on la barreja de diferents disciplines convoca un cos plural, disposat a ser habitat i travessat. L’espectacle és la tercera entrega d’un treball que analitza i aprofundeix en l’escolta i la visualització de les estructures, harmonies i veus de la música de J.S. Bach.

Mal Pelo és un grup de creació escènica codirigit per Pep Ramis i María Muñoz, amb més de trenta espectacles creats fins avui. Des del 1989 ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, música en directe i la construcció d’espais escenogràfics, on no falten la llum i el vídeo. La trajectòria de la companyia ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb la cia. UNAIUNA

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Hacemos como que bailamos

 Un viatge sensorial a través de cinc intèrprets que anhelen la desinhibició, la música, el ritme, la dansa sense estigmes, el ball com a subversió.

Aquesta peça és el resultat d’una investigació al voltant del plaer de ballar. Un viatge sensorial a través de cinc intèrprets que anhelen la desinhibició, la música, el ritme. Un combinat d’hormones i sentiments que imiten la dansa, al mateix temps que se’n burlen. El ball com a subversió, la revolta dels cossos ensinistrats, encotillats, endormiscats, rendits, exhausts de quotidianitat, de responsabilitat, de vida adulta, de normalitat.

UNAIUNA neix de les inquietuds artístiques de Laura Lliteras i Marina Fullana. Després d’estudiar dansa clàssica a Mallorca, dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre i formar part de la jove companyia IT Dansa, decideixen crear el seu propi projecte artístic, elaborant un discurs que, des d’un profund respecte a la seva formació acadèmica, combinen amb l’humor de desaprendre, amb un to fresc i irònic de la realitat.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana i SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

ANUL·LADA Postfunció “La mort i la donzella”

FUNCIÓ ANUL·LADA PER UN CAS DE COVID-19 ENTRE LA COMPANYIA. Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: 

La dansa contemporània s’endinsa en el sublim quartet de corda núm. 14 en re menor de Franz Schubert, en aquest muntatge guardonat amb el premi Max 2021 al Millor Espectacle de Dansa de l’Estat espanyol.

Des d’una revisió contemporània de la composició romàntica de Schubert, aquest espectacle viatja a través d’elements existencials essencials, com ara estar viu o mort. La directora i coreògrafa valenciana Asun Noales es planteja aquest trànsit prematur d’un estat a l’altre partint d’un cos orgànic, on la vida persisteix en els seus batecs però es converteix en un fràgil sospir amenaçat per una ràfega de naufragi i cendra. Aquest muntatge ha estat guardonat amb el premi Max 2021 al Millor Espectacle de Dansa, Coreografia i Disseny d’Il·luminació.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Mucha Muchacha

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Mucha Muchacha

 La companyia madrilenya ens presenta la seva òpera prima, una peça de dansa contemporània centrada en l’apoderament, la determinació, la llibertat i la cooperació.

Mucha Muchacha és l’òpera prima de la companyia madrilenya que porta el mateix nom. Va començar amb una recerca sobre les dones artistes de la Generació del 27 conegudes com “Les Sinsombrero” i ha culminat en un projecte de dansa contemporània centrat en els conceptes d’apoderament, determinació, veu, llibertat i cooperació. En la direcció les acompanya Celso Giménez de la Cia. La Tristura. L’obra es desenvolupa a partir del moviment generat per la força, l’esforç, la celebració o l’esgotament físic, confrontant el moviment corporal tradicional de la dansa espanyola amb l’entrenament en la dansa contemporània. Una declaració d’intencions entorn del moviment de la comunitat, la feminitat i el ritu.

Mucha Muchacha és una jove companyia de dansa que treballa des de la contemporaneïtat, en relació amb el context actual de les arts vives, dialogant-hi i incorporant-hi altres formes de llenguatge que potencien el contacte i la proximitat amb l’espectador, sempre amb un fort compromís amb la innovació escènica.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb La Phármaco

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Toná

Aquesta preciosa peça de folklore andalús indaga sobre la fugacitat, la mort i la memòria; perquè ballar la mort és la millor manera de celebrar la vida, una catarsi individual i col·lectiva.

TONÁ sorgeix en els viatges a Màlaga per a visitar al seu pare, bastant malalt. A la seva casa, on va criar-se, es va retrobar amb referències, icones, símbols que tenia gairebé oblidats. Va recordar anècdotes i pors, reconnectant amb el folklore de la seva infància. Volia ballar un sentiment que és propi d’aquest folklore: la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.

Luz Arcas funda la companyia La Phármaco el 2009. Entre les seves creacions destaquen Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, Miserere i el nou projecte Bekristen/Cristianos, una trilogia el segon capítol de la qual, Somos la guerra, es va estrenar la tardor del 2021. El seu repertori ha girat per diferents països, acompanyat de projectes docents per tot el món i l’ha fet mereixedora del premi El Ojo Crítico de Danza 2015, millor intèrpret femenina de dansa 2015 en els premis Lorca, finalista a la millor intèrpret femenina de dansa en els premis Max 2017, el premi Injuve 2009 i el premi Málaga Crea 2009.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció amb Rocío Molina

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Al fondo riela (Lo Otro del Uno)

La bailaora continua el seu tríptic dedicat a l’essència del flamenc. Al fondo riela (Lo otro del Uno) és la segona parada d’un trajecte que desfà el camí de la tradició per tornar-lo a recórrer i recuperar l’acte creatiu pur del flamenc. Rocío Molina (Premi Nacional de Dansa 2010) agafa conceptes com arrel, essència i puresa i els redefineix amb una idea artística radicalment renovada i nua de qualsevol artifici. Només li cal el triangle primigeni del flamenc (ball, cant i guitarra) per desenvolupar tot el seu univers creatiu. Un espectacle amb un diàleg de miralls entre el ball i dos conceptes antagònics de la guitarra: un d’oníric i tràgic i un altre d’ingenu i bachià.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers i Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Cuerpo de Baile

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Cuerpo de baile

Dansa, teatre i música s’uneixen en un espectacle que defuig les convencions teatrals.

La dansa, el teatre i la música s’uneixen, i es posen al mateix nivell, per construir una dramatúrgia que defuig les convencions teatrals. A través del cos, Messiez s’allunya dels clixés escènics per oferir-nos un espectacle singular que vol diferenciar-se de tot allò que “és repetitiu” en el món del teatre amb intèrprets de primer nivell.

A principis de 2020, el director i dramaturg Pablo Messiez ja parlava de la idea d’un espectacle en què la dansa ocupés l’espai principal. En aquest temps de reflexió sobre el seu treball, ha forjat aquest espectacle que es va estrenar al Festival de Otoño de Madrid.

Entitats col·laboradores: Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb la cia. Mabel Olea

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Japan

Guardonada amb el Premi SAT! 2020 en el marc del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, la coreògrafa Mabel Olea presenta la peça Japan, que ha desplegat en format coreogràfic de 50 minuts partint del format breu que es va poder veure durant el certamen.

Japan és una carta d’Amor a la “torpeza”, una oda que eleva i posa en relació aquests dos conceptes a partir d’uns cossos que intenten, incansablement, enamorar-se. A partir d’un recorregut que marcarà l’eix vertebral de la peça, els personatges transiten per les diferents etapes vitals: infantesa – joventut – vellesa, per tal de traslladar-nos i convidar-nos a fer amb elles un viatge de realitats atzaroses i sensibles, construint infinites històries d’amor i, conseqüentment, desamor.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció amb Humanhood

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, [Infinit]

∞[Infinit], la catalana Júlia Robert Parés i el britànic Rudi Cole -membres de Humanhood- exploren una nova manera de presentar la dansa per guiar el públic a un viatge intern a través del poder del moviment. Aquesta dansa-teatre-meditació és una invitació a deixar-se anar, a escoltar-se de manera profunda, a sentir. Una experiència cinematogràfica que fusionant de manera fluida i impactant els cossos (ballarins i públic), la llum i el so.

La companyia Humanhood va ser creada l’any 2016 per la catalana Júlia Robert Parés i el britànic Rudi Cole, amb treballs que combinen ciència i misticisme. El treball de la companyia deriva de la seva fascinació pels descobriments de la física moderna i la saviesa del misticisme oriental, tot fusionant aquests dos mons aparentment contrastats i abstractes en el cos humà i la fluïdesa del moviment. Les peces són processos que s’entrellacen uns amb els altres, combinant el seu creixement espiritual amb l’artístic.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades