Pre i postfunció amb Sol Picó

Malditas Plumas de Sol Picó

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Sol Picó fa una picada d’ullet al Paral·lel dels anys vint i ens presenta un cabaret futurista. Malditas Plumas recorrem diferents episodis de la vida d’un personatge, encarnat per Sol Picó, en un viatge que transita entre la tendresa i la decadència. En aquesta obra el públic coneix la història d’aquesta vedette del Paral·lel i comparteix els seus records, experiències, vivències… o bé mai arriba a ser-ho i són els seus somnis, les seves projeccions vitals, els seus desitjos no complerts? És tot un gran deliri potser que, encara que ens transporta a un lloc i una època molt concrets, ens connecta també amb els sentiments més humans i, per tant, més universals: la por a la mort, a la degradació, a la pèrdua… a desaparèixer.

Inspirant-se en el gènere de la revista espanyola i la seva picardia, aquesta obra juga amb la transformació, la interacció del públic i la confusió entre ficció i realitat, sempre amb la ironia i el sentit de l’humor que caracteritzen el llenguatge de Sol Picó. 

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Paula Serrano

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Antes de que todos lo sepan és una peça coreogràfica i el resultat d’una investigació sobre la creació escènica sense veure-hi; intencionalment directora i intèrprets es van negar a sucumbir al judici de valor que ofereix la vista. La vista embogeix i els altres sentits es disfressen d’ella. Ballarins que toquem, sentim i llegim per veure. Convidem a l’espectador a imaginar altres formes de moure els cossos, de moure l’espai, la llum i el so. Hem creat una coreografia allà on l’artifici ens permet pensar que les coses sempre poden tenir més d’una cara, altres sentits; que la realitat pot no tenir res a veure amb el que crèiem. Com se’ns veu?

Artista alcoiana, graduada al Conservatori Professional de Dansa José Espadero d’Alacant. Inicia la seva carrera professional a la Jove Companyia Gerard Collins de València, ha treballat sota la direcció de coreògrafs com: Asun Noales, Gustavo Ramirez, Olatz de Andrés, Maura Morales, Irene García (La Quebrá) i Elvi Balboa. Actualment estudia coreografia al CSD de l’Institut de Teatre, mentre ho compagina amb la seva activitat com a ballarina professional i coreògrafa. Li interessa analitzar la dansa des d’un prisma crític i nodrir-se de la sinergia d’altres arts. Paula és artista resident a Graners de creació 2019-22 amb el suport de la conselleria de cultura de la Generalitat Valenciana.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Jordi Sora

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

TeatreZoom amb Junyi Sun, Am I Bruce Lee

APUNTA-T’HI!

 

Am I Bruce Lee

“Sabies que Bruce Lee va ser campió de txa-txa-txa?” Així comença Junyi Sun descrivint el seu primer projecte en solitari, el qual neix de la seva curiositat pel fenomen que va representar als anys setanta el popular personatge i que per a molts és un superheroi en tota regla. El ballarí i coreògraf fa una recerca sobre els punts de connexió i els paral·lelismes que té amb l’artista, des de l’origen, el procés personal o el recorregut professional, fins als ideals o desitjos, per donar-los cos i vida en aquest espectacle a mig camí entre la dansa i les arts marcials.

“Sempre sigues tu mateix, expressa’t, tingues fe en tu mateix, no surtis a buscar una personalitat d’èxit i la dupliquis» , Bruce Lee. Junyi Sun pren la figura del geni de les arts marcials com a punt de partida per fer una recerca sobre la identitat: “Ell no volia que l’imitessin, si no que cadascú creés el seu propi sistema de moviment” . Amb humor i un llenguatge propi, la companyia dirigida per Sun ens convida en els seus muntatges a reflexionar i descobrir nous punts de vista sobre l’actualitat.

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

Postfunció amb cia. Siberia – L.E.V.E.

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

La coreògrafa Paloma Muñoz es planteja com es manifesta en el cos aquesta lleugeresa de la nostra època, com la dansa sobreviu a l’abandó de la matèria i com això afecta la pràctica artística.

L.E.V.E (A Light Easy and Vanishing Event) és un projecte coreogràfic que pren la idea de lleugeresa i les seves contradiccions per indagar en la inconsistència, la fugacitat i la provisionalitat en relació amb el nostre cos i les nostres interaccions. On queda el cos en aquest context?, i la dansa?, què és el mínim, el més lleu que ha d’haver-hi, perquè existeixin?, com bregar amb el pes dels cossos, de la suor, de la coreografia, de la repetició?, quant pesa un 8?, amb quantes decisions determinants estic disposada a carregar, quant pes comporta un compromís? L.E.V.E n’és el què i el com.

SIBERIA és una companyia de dansa contemporània dirigida per Paloma Muñoz, que es proposa la provocació constant dels sentits. La seva dansa és articulada, plàstica, altament física i exigent. Té alguna cosa d’excessiva, de detallista i de sensual. Alhora pot ser elegant i brutal. L’essència de SIBERIA està en el contrast entre l’abstracció dels conceptes que els inspiren i la suor dels cossos amb els quals treballen.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Conservatori Superior de Dansa

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al Conservatori Superior de Dansa, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i la creació escènica contemporània.

El programa presenta un recull de cinc peces de diferents formats i estils creades per una selecció de coreògrafs i coreògrafes, alumnes dels darrers cursos i/o acabats de graduar de l’especialitat de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Aquests treballs coreogràfics mostren la gran diversitat de llenguatges, estils i estètiques de la creació contemporània. Són una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al CSD, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i de la creació escènica contemporània.

El Conservatori Superior de Dansa ofereix una educació en estudis superiors de dansa en les especialitats de Coreografia i Interpretació i en Pedagogia de la Dansa.

Ordre de presentació:

  1. Núria Crespo Pérez – Ciutat
  2. Mabel Olea – JAPAN
  3. Emma Romeu – Sola A
  4. Sílvia Batet – Oblivion
  5. Júlia Romeo – Ofelia

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Mercedes Pedroche

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Artificios y leopardos. Una experiència escènica híbrida creada per Mercedes Pedroche que transita entre el teatre i la dansa, on, mitjançant un dispositiu iteratiu, una dona canalitza un experiment col·lectiu sobre la llibertat.

Una dona, travessada pel Sísif absurd de Camus, viu atrapada en una experiència cíclica que l’ha portat a un punt mort. Deambula solitària com una lleoparda engabiada, negant credos i ramats. Conscient de la seva vulnerabilitat, rastreja en el seu fracàs l’impuls vital que li permeti viure al marge dels decorats i les creences fictícies que imposa l’engranatge social.

Mercedes Pedroche porta des de l’any 2005 dedicada a la creació independent. Actualment el seu llenguatge escènic es mou en un territori fronterer entre la dansa i el teatre, on la realitat es converteix en ficció i l’espectador en partícip actiu de l’esdeveniment escènic, compartint en l’escena interrogants que reflexionen sobre les motivacions de l’ésser humà en el seu context social.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Jordi Sora

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Ossoclub – La set i la revolució

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

La set i la revolució. Un espectacle sobre l’amistat, la ràbia i la tendresa on quatre homes madurs –Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases– ens mostren el nen, el vell i el boig que porten dintre.

Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases signen i interpreten aquesta peça poètica, tragicòmica i esquerpa que convida a reflexionar sobre sentiments que a tots ens remouen: l’esperança, la decepció, la necessitat de lluitar o de rendir-se, els somnis revolucionaris i la realitat implacable. Un espectacle sobre l’amistat, la ràbia i la tendresa on quatre homes madurs ens mostren el nen, el vell i el boig que porten dintre. Quatre homes de la mateixa edat, de la mateixa alçada i amb un mateix objectiu: la recerca d’un llenguatge comú que els permeti arribar d’una manera directa a l’espectador.

Aquests singulars creadors es coneixen des de fa molts anys. Cada un d’ells fa temps que investiga sobre noves maneres de crear, on el moviment, la paraula i els espais sonors i físics configuren paisatges d’una gran potència emocional i poètica. A la tardor del 2017 van decidir associar-se, sota el nom d’OSSOCLUB, per posar en comú les seves particulars maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre, el moviment i l’escena. María Muñoz (de Mal Pelo) els ha acompanyat, en aquesta aventura, en la dramatúrgia i en la direcció.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Juan Carlos Lérida

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Juan Carlos Lérida s’apropa a la rítmica i les dinàmiques d’un taller de mecànica i d’escultura, per crear un espectacle que cerca el flamenc en els cossos i espais quotidians.

Máquinas Sagradas, acompanyat pel cantaor El Pirata, investiga la trobada amb gremis, treballadors i col·lectius, creant una peça site specific i comprovant des del flamenc i altres llenguatges com es veuen afectats els cossos i els espais. Máquinas Sagradas, estrenada en un taller de cotxes a Manresa, és una peça site specific que s’adapta i es transforma segons la memòria i la naturalesa de l’espai artesanal o industrial on s’ubica. En paraules del coreògraf: “Estava cercant l’ordinari en els cossos del flamenc. Ara busco en els cossos i espais quotidians el flamenc.”

Juan Carlos Lérida és ballarí, coreògraf i pedagog de flamenc, Premi Extraordinari 2007 de l’Institut del Teatre de Barcelona. Des del 2002 és professor de Flamenc, Dansa Contemporània i Composició de l’Institut del Teatre. Ha codirigit espectacles de creadors com Joaquín Cortés o Belén Maya i també ha creat diverses peces en solitari. Ha estat comissari del Cicle Flamenc Empíric del Mercat dels Flors i actualment dirigeix el Festival de Flamenc de Düsseldorf, Alemanya. És reconegut com un dels representants actuals del flamenc d’avantguarda.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Aurora Bauzà & Pere Jou

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una composició escènica i musical d’Aurora Bauzà i Pere Jou on el performer-cantant queda atrapat entre la direcció de la seva veu i la del seu moviment, dins d’una atmosfera musical electrònica creada en directe.

I AM (T)HERE és una peça que investiga la relació entre el cos i la veu, explorant noves formes d’interacció entre ambdós que s’allunyen de la tradició musical clàssica que imposa servitud al cos envers la veu. La peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques, la veu i el moviment, que evolucionen en direccions oposades, creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seva identitat.

Aurora Bauzà i Pere Jou són compositors que treballen amb el cos. Són artistes residents al Graner-Centre de creació de dansa i arts vives i Can Gassol-Centre d’Arts Escèniques de Mataró el 2020 i companyia resident del Festival TNT i de L’Estruch de Sabadell el 2021. L’objecte central de la seva recerca és la veu humana i la seva relació amb el cos i el moviment, així com els processos de creació de significat. Les seves propostes beuen d’artistes com Alessandro Sciarroni, Maud le Pladec, Sol Picó o Sonia Gómez, amb qui han treballat com a compositors i/o intèrprets.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Jordi Sora

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb José Manuel Álvarez

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Cruces desgrana la dramatúrgia de la posada en escena del flamenc. És un plantejament de trobades asimètriques entre baile, cante, toque i percussió on es flexibilitzen les estructures jeràrquiques que regeixen tradicionalment els seus codis. Els quatre intèrprets s’encreuen mútuament per arribar a un espai de concurrència: al lloc on tots quatre centrifuguen i ens permeten observar la seva permeabilitat. Tocar la seva intimitat.

La crítica Sara Esteller ha dit: “El camí que ha triat José Manuel Álvarez és clar, però no recte. Es bifurca en senders i vies que, sense allunyar-lo del flamenc, l’aproximen a altres llenguatges. Després de dues dècades exercint d’obrer del flamenc en tablaos, sota la direcció i mirada d’uns altres, és ara quan està mudant la pell per deixar enrere la part més pautada de l’art que tan bé coneix, per deixar-se endur pels impulsos i les intuïcions que li neixen com a creador”.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades