Adaptació

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Bye bye, Hort dels cirerers

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Bye bye, Hort dels cirerers

Liubov Andreievna, després de cinc anys de residir a París on ha anat a refugiar-se deixant enrere la vida de la finca familiar, es veu obligada a tornar a Rússia. La seva filla Ania de 17 anys la va a buscar. La família la reclama perquè es faci càrrec del moment difícil que tots estan passant: la propietat està a punt de sortir a subhasta. Com que ningú de la família pot fer front als interessos acumulats ni a  la hipoteca, Lopakhin, fill dels antics serfs, esdevingut ric, compra la propietat.

 La nova versió deixa de banda les trames secundàries per poder apropar-se més nítidament a l’essència de la mirada de l’autor: la fragilitat dels éssers humans quan han d’enfrontar-se amb les turbulències dels seus temps, l’adeu obligat al casal on se sosté la intimitat ancestral, i el vertigen davant un mon nou, inintel·ligible, que segresta les ancianes maneres de conviure i obliga a confrontar-se amb el buit. El detall minuciós sobre aquests temes expressen la impotència de Liubov Andreievna i els seus, que acaba amb la tala de l’Hort.

 Avui dia, apropar-se a l’eloqüent metàfora premonitòria ens dona perspectiva i distància. La desaparició de l’Hort pot servir de mirall a la nostra pròpia incertesa respecte dels temps que s’acosten. Com Liubov, fugim, no sabem què fer per salvar-nos. No tenim cap imatge real que projecti un futur humanista d’assossec i esperança.

Com preparar-nos pels temps que s’apropen? L’escala emocional en la que vivim ens permetrà adaptar-nos al mon de la intel·ligència artificial que sembla que dominarà el futur? Divorciats de la naturalesa, podrem deixar d’enyorar la blancor dels arbres fruiters? Trofímov confiava en un nou ordre, que li permetia dir “Tot Rússia és el nostre jardí”. Els Europeus també hauríem desitjat, al llarg del segle XX, que tot Europa esdevingués el nostre jardí. Però ja, dins del final del primer quart del segle XXI, hem interioritzat que somniar en jardins és part del passat. Europa, com idea, representa, a hores d’ara, més aviat una càrrega que se’ns menja. Astorats per la rapidesa dels canvis assistim paralitzats a una descomposició manifesta del mon dels avantpassats. No sabem què fer per salvar-nos. Des de que Txèkhov va sintetitzar la seva intuïció sobre el futur de Rússia amb la metàfora de la destrucció d’un jardí tan emblemàtic, hem anat assistint a una descomposició manifesta.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Ramon Oliver

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Quanta, quanta guerra…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I a casa tot és feixuc i fa pudor de resclosit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire fresc. Adrià Guinart decideix fugir de casa seva per anar a la guerra. La guerra és atracció per allò desconegut, és conèixer món, és descobrir l’amor i el sexe, però també la responsabilitat, l’ambició o la maldat, parcel·les d’un món adult que li provoquen rebuig.

Sou joves o ho heu estat? Segur que teniu present. Quanta, quanta guerra t’esclata a dins quan, de tot el que hi ha a fora, mig món et crida i l’altre mig el vols deixar enrere. Quanta, quanta guerra… parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. Meravelloses paraules escrites fa quaranta anys per Mercè Rodoreda, dites per un jove d’avui.

Dos joves intèrprets que traslladen la història de l’Adrià Guinart a través del text, el moviment, els titelles, les ombres, els objectes i l’espai sonor en directe. Biel Rossell i Biel Serena despleguen una gran quantitat de recursos físics i simbòlics que, sota la direcció de Pep Farrés, sedueixen el públic, immers en la guerra interior del jove protagonista.

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Modera: Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: La casa sin Bernarda

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup jove Novaveu.

Sobre l’espectacle, La casa sin Bernarda

Versió actualitzada del clàssic de Lorca centrada en les filles i la seva lluita per transformar la seva situació d’opressió.

La casa sin Bernarda ens parla del fonamentalisme ideològic, el sotmetiment de les filles al codi moral imposat per la família o la comunitat, el suïcidi adolescent, la pèrdua de la virginitat i la definició del jo a l’entrada en l’edat adulta.

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Moderen: Nil Martín i Maria Pujol (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Feedback amb Delirium Ed. i Arruga&Montoro

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Delirium Edition (música)
 – Mansuet, de Lluís Arruga i Biel Montoro (teatre)

Mansuet és un projecte interdisciplinari de creació escènica que combina la teatralitat amb la música, l’audiovisual i la divulgació del patrimoni històric local. Partint de l’antiga llegenda popular del Mansuet, originària de la zona del Montserratí, Lluís Arruga i Biel Montoro pretenen teixir ponts amb la contemporaneïtat i així tractar i desenvolupar temes que ens toquen de prop, que ens volten pel cap, pels ulls, per les mans, pels mòbils, per les orelles i els llavis en el nostre dia a dia: La salut mental dels que formen part de la seva generació, la possibilitat de trobar una salvació en l’expressió artística, l’aïllament, les esperances frustrades, la por, l’amor, i la convivència entre allò que és social i polític amb allò que és purament íntim.

Sobre la proposta

Recrear és una invitació a caminar per un paratge aparentment descobert d’una manera nova, que situa la composició sonora i textual en un continu present. Delirium Ensemble és un conjunt que indaga des de la música, i convida a relacionar-la. Open Sources (Codis oberts, en català) representa una investigació sonora per a saxo, guitarra elèctrica, trombó i percussió. La composició recamina per sobre de músiques escrites anteriorment pensades per a ser compatides en desmarcar-se dels drets d’autoria. Per exemple, Joan Gómez Alemany desenvolupa el seu tema amb gravacions fetes en la residència a la Fabra i Coats, a l’agost. Tot pren volada a l’instant com si fos espontàniament. Perquè els mateixos intèrprets tenen instants d’improvisació i perquè al costat d’aquest quartet, hi ha una dj, Agnès Pe, que barreja les pistes sonores de cada instrument i les processa amb noves bases afegint una capa més a l’experiència sonora. La recreació acabarà conformant una peça concreta i abstracta alhora. Un repte ambiciós dels Delirium Ensemble.

Per la seva banda, Lluís Arruga (Premi Èxit del Sona9 2020) i Biel Montoro també especulen a partir de la reverberació dins una cova de Collbató a partir de la llegenda del Mansuet. Aquests dos amics, que van coincidir a Karaoke Elousia, indaguen a partir d’un prisma amb la creació escènica, la composició musical (guitarra i sintetitzador) i el patrimoni cultural com a vèrtexs. El Mansuet és una llegenda de Collbató: Parla d’un ferrer que va defensar la població de la invasió dels francesos. I que el ressò de dins de la cova on s’havia amagat va espantar tot un exèrcit nombrós i disciplinat. És una llegenda paral·lela a la del Timbaler del Bruc, que correspon a un altre punt de Montserrat. Al Feedback provaran parts del text (que escriuen a partir de converses de whattsapp) en una mena de lectura dramatitzada que inclourà composicions d’Amadeu Vives (també veí de Collbató). En aquesta recreació de la llegenda els dos actors converteixen la primigènia devoció religiosa i patriòtica en una voluntat artística. Aquest Mansuet del segle XXI sacralitza l’art que el sedueix i li dóna la raó de viure. Art en majúscules. Creació filla d’un passat que es reinterpreta i ajuda a posicionar-se avui. Agafar una partitura i resintetitzar-la, recrear-la ara, ben bé com la intenció de Delirium Ensemble

Jordi Bordes

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Jordi Bordes

Més informació

Postfunció: 23F – Anatomia d’un instant

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una aproximació al període de la transició espanyola prenent d’eix vertebrador el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981.

Un assaig a partir de la novel·la de Javier Cercas Anatomía de un instante: l’instant en què Adolfo Suarez, president del govern en funcions, es va estar assegut mentre les bales dels colpistes brunzien al voltant seu a l’hemicicle del Congrés dels Diputats i tots els altres parlamentaris –tots menys el general Gutiérrez Mellado i el secretari general del Partit Comunista Santiago Carrillo– buscaven refugi sota els seus escons. La crònica d’aquest gest, la crònica d’un cop d’Estat i la crònica d’uns anys decisius en el naixement de la nostra democràcia.

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Modera: Teresa Bruna

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Conversa: Canto jo i la muntanya balla

Del llibre a l’escena. Com transportar la màgia de Canto jo i la muntanya balla a l’escenari.

Muntem una trobada amb el director Joan Arqué, la crítica literària de Núvol Rita Rakosnic i el crític escènic Andreu Gomila. Compartim les claus per transportar a la sorra de la Biblioteca de Catalunya, aquest llibre que ja ha venut més de 40.000 exemplars només en català (i que està traduït a un quinzena d’idiomes a hores d’ara).

Caldrà invitació per accedir-hi. Es farà sessió per Streaming a través de l’instagram de la llibreria Laie.

APUNTA-T’HI!

Sobre l’espectacle

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

 

Conversa