Feedback amb Delirium Ed. i Arruga&Montoro

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Delirium Edition (música)
 – Mansuet, de Lluís Arruga i Biel Montoro (teatre)

Mansuet és un projecte interdisciplinari de creació escènica que combina la teatralitat amb la música, l’audiovisual i la divulgació del patrimoni històric local. Partint de l’antiga llegenda popular del Mansuet, originària de la zona del Montserratí, Lluís Arruga i Biel Montoro pretenen teixir ponts amb la contemporaneïtat i així tractar i desenvolupar temes que ens toquen de prop, que ens volten pel cap, pels ulls, per les mans, pels mòbils, per les orelles i els llavis en el nostre dia a dia: La salut mental dels que formen part de la seva generació, la possibilitat de trobar una salvació en l’expressió artística, l’aïllament, les esperances frustrades, la por, l’amor, i la convivència entre allò que és social i polític amb allò que és purament íntim.

Sobre la proposta

Recrear és una invitació a caminar per un paratge aparentment descobert d’una manera nova, que situa la composició sonora i textual en un continu present. Delirium Ensemble és un conjunt que indaga des de la música, i convida a relacionar-la. Open Sources (Codis oberts, en català) representa una investigació sonora per a saxo, guitarra elèctrica, trombó i percussió. La composició recamina per sobre de músiques escrites anteriorment pensades per a ser compatides en desmarcar-se dels drets d’autoria. Per exemple, Joan Gómez Alemany desenvolupa el seu tema amb gravacions fetes en la residència a la Fabra i Coats, a l’agost. Tot pren volada a l’instant com si fos espontàniament. Perquè els mateixos intèrprets tenen instants d’improvisació i perquè al costat d’aquest quartet, hi ha una dj, Agnès Pe, que barreja les pistes sonores de cada instrument i les processa amb noves bases afegint una capa més a l’experiència sonora. La recreació acabarà conformant una peça concreta i abstracta alhora. Un repte ambiciós dels Delirium Ensemble.

Per la seva banda, Lluís Arruga (Premi Èxit del Sona9 2020) i Biel Montoro també especulen a partir de la reverberació dins una cova de Collbató a partir de la llegenda del Mansuet. Aquests dos amics, que van coincidir a Karaoke Elousia, indaguen a partir d’un prisma amb la creació escènica, la composició musical (guitarra i sintetitzador) i el patrimoni cultural com a vèrtexs. El Mansuet és una llegenda de Collbató: Parla d’un ferrer que va defensar la població de la invasió dels francesos. I que el ressò de dins de la cova on s’havia amagat va espantar tot un exèrcit nombrós i disciplinat. És una llegenda paral·lela a la del Timbaler del Bruc, que correspon a un altre punt de Montserrat. Al Feedback provaran parts del text (que escriuen a partir de converses de whattsapp) en una mena de lectura dramatitzada que inclourà composicions d’Amadeu Vives (també veí de Collbató). En aquesta recreació de la llegenda els dos actors converteixen la primigènia devoció religiosa i patriòtica en una voluntat artística. Aquest Mansuet del segle XXI sacralitza l’art que el sedueix i li dóna la raó de viure. Art en majúscules. Creació filla d’un passat que es reinterpreta i ajuda a posicionar-se avui. Agafar una partitura i resintetitzar-la, recrear-la ara, ben bé com la intenció de Delirium Ensemble

Jordi Bordes

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Jordi Bordes

Més informació

Postfunció: 23F – Anatomia d’un instant

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una aproximació al període de la transició espanyola prenent d’eix vertebrador el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981.

Un assaig a partir de la novel·la de Javier Cercas Anatomía de un instante: l’instant en què Adolfo Suarez, president del govern en funcions, es va estar assegut mentre les bales dels colpistes brunzien al voltant seu a l’hemicicle del Congrés dels Diputats i tots els altres parlamentaris –tots menys el general Gutiérrez Mellado i el secretari general del Partit Comunista Santiago Carrillo– buscaven refugi sota els seus escons. La crònica d’aquest gest, la crònica d’un cop d’Estat i la crònica d’uns anys decisius en el naixement de la nostra democràcia.

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Modera: Teresa Bruna

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Conversa: Canto jo i la muntanya balla

Del llibre a l’escena. Com transportar la màgia de Canto jo i la muntanya balla a l’escenari.

Muntem una trobada amb el director Joan Arqué, la crítica literària de Núvol Rita Rakosnic i el crític escènic Andreu Gomila. Compartim les claus per transportar a la sorra de la Biblioteca de Catalunya, aquest llibre que ja ha venut més de 40.000 exemplars només en català (i que està traduït a un quinzena d’idiomes a hores d’ara).

Caldrà invitació per accedir-hi. Es farà sessió per Streaming a través de l’instagram de la llibreria Laie.

APUNTA-T’HI!

Sobre l’espectacle

Guillem Albà i Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene SolàCanto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

 

Conversa