Arts vives

Postfunció Novaveu Despertalab 23: cia. Amaga

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me (WIP)

“I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me neix de l’escriptura d’un assaig teòric-estètic d’un membre del col·lectiu on s’estudien les voluntats i les capacitats sensitives de diferents fenòmens d’Internet. A partir d’aquests escrits, iniciem una exploració al voltant de la nostra presència en els paisatges digitals. En un viatge pixel·lat a l’interior d’aquests ecosistemes, es determinen un seguit de punts característics dels medis virtuals sobre els que iniciar una investigació a partir del fet escènic, plàstic i sonor. Així, engeguem un estudi vers l’habituació, el desplaçament, el temps i la saturació.

La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.- El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.- La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.- La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-  La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse. Fa por. Fa por? Fa por.

En l’amplitud de pensaments, significats i comprensions que ens evoca la digitalitat, per a la mostra de la Sala Atrium hem centrat sobretot el nostre treball al voltant del glitch, el bug i el ragdoll en els videojocs. Com l’error digital descodifica la seva narrativa cap a noves interpretacions i estètiques ha estat un punt de partida per tal de traslladar-ho en un espai no virtual i veure què hi succeeix quan aquest és travessat per la confusió.

La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.-
El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.-
La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.-
La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-
La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse.
Fa por. Fa por? Fa por.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Nil Martín i Maria Pujol  (Novaveu)

Què en diu la crítica?  Més informació i entrades

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Las Detectives

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i la Marta Duran, membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Concrete Matter

Tres ballarines i les seves mares comparteixen escena en un espectacle que posa el focus en la mirada cap al cos de la dona dintre d’un joc amb el codi teatral i maternofilial de Les tres germanes de Txékhov.

Aquest espectacle ens parla de la relació maternofilial, posant el focus en referents i cossos femenins, en aquest cas els de les ballarines de Los Detectives i els de les seves pròpies mares, amb qui comparteixen escenari. L’obra està teixida per capes de referents. Per una banda, artistes feministes dels anys setanta com Hannah Wilke, Pauline Oliveros i Yvonne Rainer. I per l’altra, el text de Les tres germanes de Txékhov, que ens parla sobre la impossibilitat de realització, i ens permet dialogar sobre la nostra pròpia frustració.

Los Detectives són Mariona Naudin, Maria Garcia Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. La companyia, formada el 2016 a Barcelona, ​​desenvolupa projectes investigant “la feminitat” i les possibilitats de l’escena; qüestionant els límits de totes dues per generar un llenguatge propi. Provinent cadascuna de camps que van des de l’antropologia fins al cinema, les belles arts i la biologia, aprofiten els seus interessos per expandir el llenguatge escènic i desbordar-se cap a una mirada més plàstica del cos, que es nodreix del treball de recerca exhaustiu, interpretant referents del camp de les humanitats, fílmics i artístics portant el fet teatral a fora de camp personal.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció EXagerada – Natasha Padilha

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: EXagerada

EXagerada és un solo sobre la fi i les reflexions que venen després, però també ho és sobre les coses que tots sentim, però que no podem explicar, especialment l’amor i el dol. El missatge de WhatsApp, de la seva exparella, rebut per l’actriu, és un disbarat per a grans discussions entorn de l’ésser humà, la seva necessitat afectiva i la precarietat d’algunes estructures amoroses. L’obra parteix de l’experiència real del desamor, es barreja amb dades biogràfiques i es desplega per a una construcció a la vegada escènica i de conferència, rica en reflexions filosòfiques i psicoanalítiques. El desig de relacionar-se i, a la vegada, l’atracció per la individualitat egocèntrica, revelen una paradoxa actual de l’amor.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

ANUL·LADA – Postfunció amb Francesca Viana

SESSIÓ ANUL·LADA PER INDISPOSICIÓ DE LA CRÍTICA.

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Funky chicken

Funky Chicken és una de les múltiples formes utilitzades per nomenar els jocs d’auto asfíxia, una cerca deliberada del síncope i una espècie de desaparició momentània. Què s’amaga rere el desig de desaparèixer i com es materialitza a la nostra quotidianitat? Quin relació te el desig de desaparèixer amb la representació i amb la performance? Aquest treball indaga en escena sobre totes aquestes qüestions i per això parteix de la creació d’una (no) ficció, molt personal, que dona lloc tant al buit minimalista com a l’esclafit físic i visual. Una peça de contrastos, que ancora la seva essència en allò inestable i divergent, i en la que tenen cabuda estrelles del pop suec, ninos de goma i capes galàctiques, entre altres rareses.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Properament

Què en diu la crítica? Més informació i entrades