Postfunció: Cowards d’Àngel Duran

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Cowards

COWARDS (covards), qüestiona els mandats de la masculinitat contemporania i com els homes se senten interpel·lats per altres homes per confirmar públicament la seva virilitat i la seva identitat. Fa referència a la càrrega sociocultural adquirida per tal d’amagar la veritable identitat darrera conductes preestablertes. Aquesta proposta exposa la dialèctica, generalment tòxica, i el captiveri del comportament contemporani.

Aquesta peça busca qüestionar tant els models contemporanis, així com la nostra visió en front als altres i que ens connecta paradoxalment amb els instints més primitius de supervivència.

Fa referència a la covardia com a deshonra, com l’incapacitat dels homes de no poder expressar els seus dubtes ni les seves pors, per evitar confirmar la seva fragilitat. És la negació dels sentiments, que són un terreny adscrit a allò femení, per no refutar aquesta virilitat, exceptuant la ràbia o la ira, que ha de ser demostrada a través de l’exercici de la violència i que és l’únic sentiment vàlid, l’únic aplaudit, aclamat i admirat, per a la masculinitat tradicional.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Me parece que sufro…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia explora la naturalesa intangible del temps a través del record. Els cossos dels ballarins s’enfronten a la confusió de corporitzar el que no té cos. A partir d’aquesta paradoxa, es proposa un viatge emocional, una finestra oberta a un univers sensible ple d’absències i imatges que no tenen un principi ni un final.

Guardonats amb el Premi SAT! 2021 en el marc del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, els coreògrafs Javier Ara i Enrique López presenten la peça Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia, que han desplegat en format coreogràfic de 60 minuts partint del format breu que es va poder veure durant el certamen.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? (properament) Més informació i entrades