monòleg

Postfunció: Ragazzo a La Villarroel

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el Tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i les reunions en algunes zones de la ciutat; es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen pels carrers i no permeten l’entrada a la ‘Zona Rossa’, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc ha okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a habitatge, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar en el Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com a alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la ‘Zona Rossa’.
Què fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Gabriel Sevilla

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Si això és un cavall

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Un monòleg a cavall entre el drama i la comèdia, que reivindica la llibertat de tots els éssers vius que malviuen tancats i esperant ser alliberats.

Un cavall? Un boig? Una ànima lliure? Un nòmada hipersensible? O potser una rara (trans)espècie? Aquest ésser tan especial és capturat, aïllat i obligat a viure tancat i sol dins d’un box d’on tan sols pot sortir per saltar, donar voltes i competir.

Com si fóssim companys seus, tancats dins el mateix centre, ens farà riure i reflexionar sobre l’absurditat d’aquest món tan “Sàpiens”, amb la seva original ironia, els seus dubtes existencials i els seus reveladors malsons, i potser fins i tot ens contagia (aneu al tanto!) els seus brots verds de cavall salvatge.

Entitat col·laboradora: Eòlia
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Instruccions per fer-se feixista

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Un títol provocador per un monòleg ple d’ironia, denúncia i llums d’alerta protagonitzat per Mercè Arànega

L’assaig de Michela Murgia és tota una provocació. Un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats. L’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Mercè Aránega es fica a la pell, el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món. Un text per fer trontollar la seguretat en el nostre sistema democràtic, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Dani Chicano

Què en diu la crítica? (Properament) Més informació i entrades

Postfunció: Hamlet.01

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Hamlet 0.1, de Sergi Belbel

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom.

I ho fa ben bé com un comediant d’stand-up comedy (en aquest cas caldria dir d’stand-up tragedy), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la… qüestió.

A la manera d’un funambulista eixelebrat, amb sentit de l’humor i també de l’amor —pel teatre, bàsicament—  Cambray interpreta aquest Hamlet que repassa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, la totalitat del primer (de moment) acte de la peça de Shakespeare, a través d’una anàlisi peculiar (una mica sui generis) de tots els personatges d’aquesta primera part, de totes les seves rèpliques i de les seves respectives accions.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Factoria Grec: Scratch d’AKA Teatre

PLACES EXHAURIDES!
Entra a un assaig de l’obra abans que ningú i descobreix-ne els secrets amb la companyia

Veure un espectacle pot ser una experiència molt més completa si prèviament en coneixes el context en què s’ha gestat i el tarannà de la companyia. Et proposem assistir a un assaig amb un crític especialista en què coneixeràs tots els secrets de l’espectacle i del seu director. Podràs assistir a la conversa i acte seguit veure’n un assaig abans que ningú!

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia, places molt limitades! 

Sobre l’espectacle: Scracth

Un monòleg que posa el punt de mira en els pactes del desig, la simulació dels nostres estats anímics i la sexualitat permesa a la dona.

AKA Teatro (successora de l’Associació Descartable, amb més de deu anys d’experiència) és una productora teatral creada per Daniel J. Meyer i Montse Rodríguez Clusella que té com a objectiu crear espectacles que acostin el públic jove i adult a temes universals i polèmics des de la no vehemència, amb nous llenguatges, potència física, formal i visual. Amb música original de Paula Jornet i la interpretació de Clara Mingueza, el monòleg Scratch ens parla mitjançant llenguatges multidisciplinaris (música, moviment, noves relacions amb el públic) dels límits socials en la sexualitat de les dones, de la constant necessitat d’“estar bé” i de si realment tot està permès en el món de la nit i la parella.

Moderen: Marta Duran i Héctor Naranjo-Gámez (Novaveu)

Apunta-t’hi gratuïtament

Més informació de l’espectacle

Postfunció: El gegant del pi

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, El gegant del pi, de Pau Vinyals

En Pau és un home de 33 anys, l’edat de Crist. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana
Santa, un salt a la piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista.

El gegant del Pi és un monòleg escrit per un actor, Pau Vinyals, i en aquest cas interpretat pel mateix autor. És un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten una família, un poble. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del Pi és una autoficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar.

Què ha fet la meva família per defensar les seves propietats? De què seríem capaços per defensar casa nostra? Què faríem per salvar un fill? La tribu pot servir per ajudar-nos mútuament o per agafar les armes i lluitar contra l’altre. Ens fa por i temem que ens prenguin el que creiem que és nostre, el que ens pertoca. Poques vegades ens preocupem realment per si estem ofegant l’altre. Ens fa massa por morir, veure morir els nostres i en aquest acte de salvació trepitgem el que ens fa nosa. Aquesta peça parla del feixisme que irremeiablement portem dins.

“El meu avi va morir quan jo tenia 10 anys. El recordava meravellós i ple d’amor, com un home que sabia escoltar i estimar. Un dia, la meva mare, com qui no vol la cosa, em va explicar que als 28 anys, durant la Guerra Civil, havia decidit lluitar al bàndol franquista. En aquell moment, encara ben petit, em va semblar anecdòtic, que no tenia res a veure amb mi. Amb el temps, però, aquest fet m’ha generat una distància dolorosa amb el seu record. És de fet, aquesta confessió la catalitzadora del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis.”

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Hamlet.01

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle, Hamlet 0.1, de Sergi Belbel

Hamlet, protagonista de la tragèdia més famosa de Shakespeare i d’una de les obres cabdals de la literatura universal, apareix davant les espectadores i espectadors del segle XXI per a explicar, comentar, jugar i disseccionar de manera divertida i gamberra el primer acte de l’obra que duu el seu nom.

I ho fa ben bé com un comediant d’stand-up comedy (en aquest cas caldria dir d’stand-up tragedy), és a dir: tot sol, cara a cara davant l’auditori, parlant directament al públic, amb molt de sentit de l’humor però també amb ganes d’arribar fins al fons de la… qüestió.

A la manera d’un funambulista eixelebrat, amb sentit de l’humor i també de l’amor —pel teatre, bàsicament—  Cambray interpreta aquest Hamlet que repassa per a nosaltres, espectadors del segle XXI, la totalitat del primer (de moment) acte de la peça de Shakespeare, a través d’una anàlisi peculiar (una mica sui generis) de tots els personatges d’aquesta primera part, de totes les seves rèpliques i de les seves respectives accions.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Carme Canet

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Agència Matrimonial

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle Agència Matrimonial ‘7 d’Amor’

7 d’Amor és una proposta teatral que va néixer al Teatre Llantiol a finals del 2013 i el maig del 2014 va saltar al Teatreneu, de la Vila de Gràcia de Barcelona, on des d’aleshores  es representa 3 cops per setmana, havent aconseguit ja més de 8.000 espectadors.

Un grup de dones busca parella en un speed dating. En total són set, set dones increïbles i espectaculars: una venedora de pollastres, una ex yonki, una monja acabada de sortir del convent, una dona de la vida política, una senyora de la neteja, una prostituta de baixa laboral i una venedora de llibres esotèrics. Totes elles amb un únic objectiu: sortir acompanyades, avui, del teatre.

L’actriu sabadellenca Maria Eugènia Casanova ens proposa una obra amb un caire cómic, caricaturesc, i d’improvisació, en la qual explica la trobada d’aquestes set dones en una agència matrimonial, buscant la seva parella ideal. Totes elles respondran a una serie de preguntes i, finalment, una persona del públic triarà la dona que més li hagi agradat.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Toni Polo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: La dona del tercer segona

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

A l’escala hi ha una reunió. La dona del tercer segona no sol assistir a aquestes reunions però avui creu que hi ha de ser; per això ha hagut de plegar abans del súper on treballa. Ha d’explicar una cosa important a les veïnes i veïns. Ha de demanar un favor incòmode, difícil de concedir. Un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental.

La dona del tercer segona és un monòleg.  Després de les alegries que ens va donar La Lleugeresa i altres cançons, proposem espectacle en què tornem a confiar en bona part de l’equip que el va fer possible. I en aquest cas, és l’Àurea Márquez qui protagonitza la història d’una dona de cinquanta anys, carnissera de professió, que viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat de veïns. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna.

La dona del tercer segona ens fa preguntes, preguntes potser sense resposta, i ens explica una història que ens atrapa i no ens deixa.

Entitat col·laboradora: Fresc Festival
Modera: Elisa Díez

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Un home sol – Miquel Sitjar

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

En un futur incert però possible, un home compleix 50 anys en la més estricta soledat. En aquest aniversari haurà de demostrar que ha assolit certs requeriments personals, professionals i ideològics que la societat exigeix si vol continuar vivint. Una trucada inesperada el posarà de cara al seu passat, ple d’ombres i de desitjos enterrats: la seva antiga lluita per un món millor, abandonada fa molt, retorna ara cosificada i amb fermes intencions de no deixar-lo marxar. Quan comença a inventariar allò viscut i en perill de mort, recupera els seus antics objectius de lluita i, en un últim intent per recuperar-los, s’aboca a una fèrtil bogeria revolucionària.

Una obra que reflexiona sobre l’envelliment en una societat que venera la joventut, una al·legoria a partir d’una premissa cruel: “I si en fer certa edat haguéssim de demostrar haver assolit certs objectius per tal que el sistema ens permetés seguir vivint?” Tirant d’aquest fil,  el passat, els somnis no complerts, la renúncia a un món millor, la soledat aclaparadora, la nostàlgia de l’amor, la por a la caducitat prenen una importància cabdal.

Entitat col·laboradora: Adetca
Participants: Pep Vila

Què en diu la crítica? Més informació i entrades