Feedback amb Kònik thtr&lab i Joana Dark

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
Kònic thtr&lab (presentació performativa)

Presentació performativa sonovisual del projecte de realitat virtual Inminexo, desenvolupat per Koniclab. El videojoc inminexo és un entorn digital 3D i interactiu, que permet al públic obtenir la sensació immersiva a través de la navegació virtual, des d’una experiència conduïda a temps real per les persones actuants i/o audiència (quan es presenta com a projecte escènic), o bé per una o dues persones de l’audiència (quan es presenta com a projecte expositiu).

 – Joana Dark (música)

Ariadna Rulló presenta el seu primer EP debut ‘La Lireta’, que compta amb la col·laboració de Júdit Pi Aloy i la producció d’Arnau Vallvé (grup Manel). Totes apassionades per la història i la tradició, han donat forma a aquest primer viatge de l’artista. El directe híbrid busca acostar les melodies tradicionals al públic actual i experimentar amb elles, fent-ne una reinterpretació adaptada al context sonor contemporani, tenint-hi especial pes la música electrònica.

Sobre la proposta

Un viatge des de les arrels fins a l’avenir, des de la nit dels temps sonors fins a la projecció de nous horitzons digitals en realitats alternatives. Un trajecte del passat al futur, això és el que espera als assistents de la nova sessió del cicle Feedback, assajos oberts de dues formacions artístiques que tenen respostes diverses a la pregunta del present.

Per una banda, Kònic thtr&lab dispara incògnites en la frontera entre art i noves tecnologies. Nocions com la interactivitat o la pràctica artística telemàtica adquireixen noves formes en els treballs d’aquest col·lectiu que, a més, incorpora perspectives de gènere per contribuir a la creació d’entorns digitals més igualitaris. Els espectadors de la sessió Feedback assistiran a la posada en funcionament d’un videojoc immersiu, espais virtuals que es relacionen amb espais físics. Un context digital postapocalíptic que troba resposta en directe a través de la feina de ballarins i videocreadors, capes de reflexió sobre la realitat i el futur de la digitalització.

De l’altra banda, el projecte musical Joana Dark farà el camí contrari. Agafant com a base el context sonor contemporani, en especial el de la música electrònica, es cabussen en la memòria per rescatar textos antics que deixin constància del costumisme i reflexionin sobre els nostres orígens rurals. La visió de la dona i la perspectiva femenina tenen també un paper central a l’hora d’investigar sobre les arrels de les melodies. La influència del costumari de Joan Amades ha estat crucial per a Ariadna Rulló, impulsora del projecte musical que ja s’ha traduït en un primer EP de cinc cançons titulat La Lireta. A la sessió Feedback podrem gaudir d’un tast del seu espectacle en
gira.

Dos viatges que des de la contemporaneïtat llancen les preguntes crucials, d’on venim i on anem, que entre els orígens i els possibles punts d’arribada buscaran les respostes amb el suport del públic. Un viatge d’anada i tornada entre artistes i espectadors.

Manuel Pérez i Muñoz (El Periódico)

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Manuel Pérez i Muñoz

Més informació

Feedback amb Blood Quartet, Lara Martínez i Laura Paz Muñoz

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Blood Quartet (música)

Blood Quartet farà una mostra del resultat del projecte de recerca “7 ARRELS, 7 OMBRES” (ROOT 7) que parteix de les bases compositives de cada membre a les quals cada component ha afegit les seves arrels i ressonàncies personals i artístiques pròpies, i que fa servir una metodologia compositiva híbrida que conjuga la intuïció i l’agregació participada de cada instrument de manera improvisada amb la creació de peces concretes i estructures estables, tot i que mutables.

Blood Quartet. Fotografia: Alfonso Vidal-Quadras
 – Lara Martínez i Laura Paz Muñoz  “El cos és una máquina que afirma l’atzar” (recital-performance sonor)

“El cos és una màquina que afirma l’atzar” és un experiment de construcció de peces improvisades a partir de la repetició i el collage literari. De forma simultània inputs textuals i imatges s’utilitzen com a partitura d’un paisatge sonor. Una performance-recital que farà servir l’atzar com a mitjà per gaudir de la inconsciència.

Festa de Seismes 2022 a la Fàbrica de Creació de la Fabra i Coats. Sant Andreu. Barcelona. Foto: Eva Parey
Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Joan Luna (Mondosonoro)

El pòdcast del Feedback Més informació

Feedback amb Les Antonietes i Liviana

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Les Antonietes (teatre)

La companyia Les Antonietes es troben assajant el seu nou espectacle, un text d’Oriol Tarassón titulat Kiss me love que interpreten Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Farré i Ignasi Guasch.

 – Liviana (música)

Liviana és un projecte en constant moviment, actualment un duet que combina elements analògics amb d’altres electrònics a través de loops, sintes, bateries i efectes de veu mantenint l’essència en les lletres i les melodies del seus treballs anteriors.

Sobre la proposta: La vida és un loop

Units per la música. A l’obra de teatre en què treballen Les Antonietes el protagonista és músic. La música ha determinat l’equip artístic que ha reunit per portar a escena Kiss me Love, títol manllevat de la cançó de John Lennon, en que Oriol Tarrasón hi ha abocat part de la seva vida real. Liviana són dos músics, que porten un munt d’anys plegats i ara han reduït la formació en aquest nou projecte musical, al que han titulat Menos.

Per què la vida és un loop? Doncs per què les repeticions, estructures que van sumant-se dels Liviana són com les veus del protagonista de Kiss me Love, que ha perdut la memòria immediata, i pot fer loops verbals, o d’acció. Repetint una escena, o un tema, Les Antonietes i Liviana creen les seves propostes artístiques.

A Kiss me love hi haurà, quan el projecte estigui finalitzat, cançons compostes expressament per l’obra a càrrec de Ferran González (Pegados, Merda d’artista, Las chicas del coro). L’obra és com una petita part de la vida. Una
vida que, com les mandarines, de vegades surt dolça i de vegades no hi ha qui se les mengi. Una història que parla del desig, de somiar, de prendre decisions, i que aquestes decisions ens facin sentir bé. Oriol Tarrasón i els seus personatges tenen un compromís amb l’art, com ho tenen Liviana.

Espero que Liviana ens expliquin la història de les àvies centenàries (de la Laura Maure, la Paz i la Felicidad, de les que tenen enregistrats alguns àudios). Vides que com més anys passen, menys els queda. Menos paraules, més música. Més essència i més veritat, quedar-nos amb tot allò que és necessari, imprescindible, oportú, vital. I espero també que la màquina de crear coses que és la Laura, (com la defineix el Mario) convenci al seu admirat bateria Mario Vélez, de mostrar alguna cançó que encara no han provat gens. Segur que, com a bona psicòloga que és, el convencerà. Potser serà el tema Pa no amarte? Cal també molta psicologia per conviure amb aquells que estimes, i a qui la seva vida els ha transformat en algú incomprensible, fora de tota lògica.

Carme Canet

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Carme Canet

Més informació

Feedback amb Mariana Portela i Omnimira

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Mariana Portela (dansa)

És una artista de nacionalitat portuguesa i colombiana que amb el seu treball explora els llenguatges del cos des d’una lent onírica i experimental. La seva pràctica artística és interdisciplinàr, les seves escultures, textos, màquines, instal·lacions i dibuixos creen ambients fluids on el risc, el desig i l’univers infantil troben un espai comú ple de jocs i trampes.

Mariana Portela
 – Omnimira (música)

Ominira és un duo d’electrònica, guitarra i veu que va néixer de la passió comuna per la música de dos ambientòlegs, l’Alexis Rossell i l’Eric Segura. Després d’haver publicat un LP, un EP i diversos singles, el projecte es troba ara en una fase més experimental. La banda manté la perspectiva ecologista que la caracteritza, però ara des d’una aproximació més abstracta que vol expressar el dualisme de la naturalesa. Aquesta pot ser tant lluminosa com crua, i en totes dues vessants els músics hi troben una bellesa intrínseca que els inspira. El so del batec de les ales d’un petit colibri pot convertir-se en una línia de baix carregada de subgreus i els cants dels grans rorcuals blaus componen ritmes i melodies que vibren al so del dub i del trip-hop més animal.

Omnimira
Sobre la proposta

A diferència d’altres conflictes socials, la crisi ambiental no està prou representada en la música. No ho està malgrat que l’escalfament global del planeta, la desaparició d’ecosistemes o la pèrdua de biodiversitat són problemàtiques de conseqüències catastròfiques. Amoïnats per els efectes destructius de l’acció humana sobre el medi natural, l’Alexis Rossell i l’Eric Segura, ambientòlegs i músics, van iniciar fa sis anys Ominira (en ioruba, llibertat), un projecte de world bass, dub i ritmes salvatges que defensa els valors de l’ecologisme. Perquè, sí, la música és una bona eina per a l’activisme mediambiental. A la Fabra i Coats, els Ominira s’han sentit lliures per sondejar noves sonoritats i atmosferes fosques i misterioses que evoquen el trànsit a un futur incert. A un món en crisi que, no obstant, podem afrontar per mitjà de la música, un llenguatge que ens permet connectar entre nosaltres i amb la natura. Un espai de 360 graus embolcallarà el públic; i al centre d’aquest dispositiu, els músics, rodejats per quatre altaveus i dues pantalles, interactuaran en directe amb els visuals que hi projectarà la realitzadora Júlia Girós. Veu, electrònica, guitarra i imatge flueixen en una proposta experimental que s’obrirà per primera vegada al públic.

L’experimentació és igualment l’eix del treball de Mariana Portela, una artista multidisciplinària i inclassificable que es relaciona amb el desconegut i amb el dubte, amb el misteri i la suggestió. La seva performance parlarà de moviment, record i reconstrucció, curiositat i risc. Es presentarà com una mena de joc de nivells, en el qual una acció obrirà les portes a la següent i posarà en qüestió conceptes com utilitat o funcionalitat. Portela es desplaçarà per l’espai, es mourà entre elements escenogràfics i escultòrics que dibuixaran un circuit que ella mateixa anirà revelant de mica en mica, pas a pas. Hi haurà també text i so, un llenguatge simbòlic i visual, moviment i composició escènica. La Parte de Mi Más Cerca de Ti es la Punta de Mi Lengua és una creació de caràcter surrealista i oníric que vol despertar-nos la imaginació i estimular les nostres pròpies narratives. Una altra forma de fer activisme.

Carme Tierz

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Carme Tierz

Més informació

Feedback amb Sincro i PQP

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Sincro (música)

SINCRO és un espai d’experimentació i recerca musical i sonora basat en la improvisació, format per un col·lectiu interdisciplinari de creadors. Concep el fet musical com un nucli d’interrelació entre pràctiques artístiques i escèniques i genera pràctiques de creació on el so es l’eix principal de creació.

 – Stand 68: Guinea Equatorial, de la cia. PQP (teatre)

Catalans i espanyols, com la resta de ciutadans europeus, som hereus d’un passat colonial. Sovint se’ns explica que Espanya va entrar al segle XX sense colònies, però això no és cert. Fins ben entrada la segona meitat del segle XX, Espanya va conservar les seves possessions africanes. Per què s’ignora de forma sistemàtica aquesta realitat? A partir de la història de Guinea Equatorial, pretenem posar-nos en diàleg amb el nostre passat recent i abordar la relació que encara avui dia mantenim amb el colonialisme.

Stand 68: Guinea Equatorial
Sobre la proposta

Segons els científics que estudien el cervell, la innovació i la creativitat requereixen desconnexió. Els creadors de SINCRO, experts en sessions improvisades d’electrònica experimental, justament han optat per desconnectar-se del món digital, una tornada als orígens recuperant els històrics sintetitzadors modulars per donar valor a la creació en directe. Connectant cables i modulant el so, aconsegueixen combinacions sonores infinites com qui crea noves connexions neuronals. Com passa al nostre cervell, generador de pensaments inesperats, durant les seves sessions irrompen els anomenats “happy accidents”, troballes imprevistes que obren nous camins sonors. En les seves sessions d’improvisació estableixen restriccions (de temps, de quantitat de sons). Unes restriccions que paradoxalment impulsen la creació lliure seguint els seus eixos de treball: la improvisació, l’experimentació i la recerca sonora.

La companyia teatral PQP comparteix amb SINCRO l’interès per una recerca exhaustiva i una mirada retrospectiva cap als camins poc transitats que ens porten fins al present i el futur. Han estat tot un any fent treball de recerca per crear una obra que neix quan s’adonen que ni ells, ni gairebé ningú de la seva generació, sabien que Guinea Equatorial havia estat una colònia espanyola fins al 1968. Es plantegen el perquè d’aquest buit en el discurs oficial i segueixen la petjada del colonialisme començant per la cultura popular des dels còmics d’en Massagran, passant pel Floquet de neu o els anuncis de cacau. “Stand 68: Guinea Equatorial” evita el parany de veure el colonialisme només en els altres, per això planteja preguntes incòmodes com ara quin paper va jugar Catalunya i Barcelona en la colonització. No es tracta estrictament d’un teatre documental ple de dades, en comptes d’això plantegen un joc escènic astut utilitzant l’humor com a vehicle cap a la reflexió, combatent l’amnèsia col·lectiva per mostrar que la nostra història recent està tacada d’actes per (no) oblidar.

Crisol Tuà

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Crisol Tuà

Més informació

Feedback amb Heal i Anna Fontanet

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Heal (música)

La banda d’indie-rock Heal està formada per Laia Vehí (veu i guitarra), Edu Mató (baix), Raúl Pérez (bateria i percussions) i Dani Ambrosí (guitarra). Al “Feedback” faran un assaig obert que han titulat You saw me loosing at the Backyard, i es mostren molt il·lusionats perquè serà el primer cop que pujaran plegats a l’escenari davant del públic. Es defineixen com a quatre músics d’escenes i universos diferents que es deixen endur per les sinergies creatives que van sorgint quan estan junts, “un espai on sentir-se lliures per experimentar amb totes les influències que aflorin”.

Heal
– Anna Fontanet (dansa)

Anna Fontanet prepara I escoltar com l’herba creix, un projecte amb el que proposa fer una immersió en l’espai, un recorregut, una partitura de moviment, crear una banda sonora visual orquestrada pels elements de l’entorn. Fontanet ha centrat el focus en els darrers anys en la creació de paisatges sonors partint de la interacció acústica amb el material sonor que ens envolta, generant una orquestra orgànica en el medi on es troba i sobre la qual recolza l’escena i el gest.

Anna Fontanet . Foto: Aida Vargas
Sobre la proposta

Si poguéssim sentir-la, com sonaria l’herba quan creix? El repte que proposa la ballarina, coreògrafa i artista digital Anna Fontanet és un desafiament a la dictadura de la imatge. Què passa si en comptes de guiar-nos pels ulls ens deixem endur per l’oïda? El seu espectacle és un exercici de composició instantània que es pot veure, però que està condicionat pel desplegament auditiu: assistirem al procés de creació una partitura en directe que tindrà la seva traducció visual, com si veiéssim una escultura en una galeria d’art. Per la seva banda, el grup HEAL també és herba que creix. Els barcelonins Laia Vehí (veu i guitarra), Edu Mató (baix), Raúl Pérez (bateria i percussions) i Dani Ambrosí (guitarra) es troben en ple procés de creixement i exploració –es van formar al 2020, en plena pandèmia– i això és el que mostraran en directe. Igual que Fontanet escolta els paràmetres del sintetitzador, HEAL escolten les cançons cap on volen anar. L’art mana. Per a Fontanet, aquest projecte és també fruit d’un procés de desamor cap a certs estereotips de la dansa contemporània. I escoltar l’herba com creix va de respectar-se. Per això el resultat no està preestablert, sinó que es construeix en directe, davant de l’espectador. D’una manera similar, HEAL despullen i ensenyen sense filtres el seu procés d’obertura a noves sinèrgies creatives convidant-nos a un assaig. El primer concert de la història de la banda serà també una mostra de què passa quan músics d’òrbites diferents –els seus integrants participen o han participat en bandes com North State, Wind Atlas, Wann, Salina i Glitterhouse– conflueixen en un mateix espai-temps. Quina és la màgia que s’activa i opera entre ells? Quins camins obre als seus peus i cap a quins llocs els dirigeix? Disciplines diverses, aproximacions diferents, però processos oberts, en definitiva, a què passin coses, a què la mateixa creació pugui decidir quin camí vol prendre, com l’herba lliure quan creix.

Borja Duñó

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Borja Duñó

Més informació

TeatreZoom amb Guillem Albà i Joan Arqué

Apunta-t’hi!

Trobada online gratuïta amb Guillem Albà i Joan Arqué, directors de l’adaptació de la novel·la d’Irene Solà.

Sobre l’espectacle

Guillem Albà Joan Arqué ens proposen portar a escena el llibre d’èxit d’Irene SolàCanto jo i la muntanya balla. Una dramatúrgia de Clàudia Cedó amb música de Judit Neddermann, que ens portarà a gaudir d’un text màgic on podrem veure un híbrdi de teatre de gest, text i música en directe al Teatre Biblioteca de Catalunya.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera:  Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

 

Recupera-ho

Instalive Novaveu amb Guillem Albà

Trobada en directe amb l’artista, que presentarà l’espectacle Calma! a l’off de La Villarroel. 

Segueix la conversa a @Novaveu

Sobre l’espectacle

Guillem Albà ens explica, sol i sense paraules, un fet tan complex i a l’hora tan quotidià: la pressa. Aquest “corre tothora” en el que vivim instal·lats.

CALMA! porta l’espectador a gaudir d’una experiència per moments còmica, per moments poètica. Amb el clown com a bandera i a través dels titelles, el gest, les ombres o la música, farà qüestionar-nos el dia a dia i el propi viatge vital. Si val la pena córrer tant, si estem fent el que realment ens omple, i en definitiva: si volem seguir així o volem canviar-ho.

CALMA! és pur Guillem Albà. El seu clown salvatge hi és present, la seva poètica no hi falta i el seu missatge optimista i vital esdevé, finalment, catàrtic.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Martí Rossell (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

 

Entrevista