Postfunció Novaveu: Cançons que acaben en fade out

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu

Sobre l’espectacle, Cançons que acaben en fade out

Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i Alaska amb la contracultura “revolucionària” dels vuitanta quan la más grande va cantar a l’empoderament i la masturbació femenina mentre que l’Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Potser la cosa té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre a aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

La nova creació de La Copla de Wisconsin, que ja van fascinar el públic dels Terrats en Cultura amb There Was a Fiesta, fa una lectura crítica, plena d’humor, sobre la tradició musical espanyola del tardofranquisme, la transició, i les primeres dècades de la democràcia. Un espectacle trepidant, amb música, teatre i performance, d’una de les companyies més prometedores del país.

Entitat col·laboradora: Coincidències – Terrats en Cultura i TRESC
Modera: Novaveu