Postfunció: Perfectia de La Beatriz

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

Un espai on tot és possible, un espai on arribar més lluny. Perfectia és un espai obert i lliure on poder construir un nou horitzó. Una catarsi compartida. Un metavers on tots els éssers humans viuen, es relacionen i interactuen, tres personatges s’acaben trobant. Allà posaran a prova el seu grau de perfecció, però aviat s’adonaran que les repercussion de viure a Perfectia van més enllà dels límits digitals.

Amb Perfectia, La Beatriz  fa una reflexió entorn a la pressió social a les xarxes i la perfecció normativa que s’hi imposa, a les addicions a aquest tipus de plataformes i a les dinàmiques que poden generar fins i tot un cop ens desconnectem.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Àlex Locubiche i Alba Cuenca Sánchez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Girls like that

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Girls like that

A “GIRLS LIKE THAT (Noies d’aquestes)” Evan Placey ens mostra com un grup de noies fan bullying a una de les seves amigues estigmatitzant-la per la seva conducta sexual. Una de les raons que em va impulsar a escriure aquesta obra, ens diu l’autor canadenc, va ser mirar d’entendre quins factors contribueixen a perpetuar aquestes conductes discriminatòries.

 I és que, d’una banda, les noies reben, a través de la publicitat, les sèries i les xarxes socials,  el missatge de que el valor d’una dona està en la seva imatge, en el seu cos i en la seva sexualitat, però alhora està mal vist que les noies se sentin a gust amb el seu cos i s’expressin sexualment.

 A Placey també li interessa explorar els nivells de responsabilitat de les persones que fan bullying. Sense negar que tothom és responsable dels seus actes, ens dona a entendre que, si moltes noies actuen així és per por de que, si s’oposen a la pressió del  grup, seran apartades o tractades de la mateixa manera.

Es podria dir que “GIRLS LIKE THAT” és una de les poques obres sobre adolescents que  no para de representar-se arreu del món. I és que, malgrat la llarga lluita del feminisme, la manera com moltes noies interioritzen una visió discriminatòria sobre la seva sexualitat continua sent, malauradament, molt vigent.

SINOPSI

Les noies del St. Helen són amigues de per vida, però quan la foto despullada de la Scarlett es fa viral a tot l’institut li fan el buit. El problema amb noies d’aquestes, diuen, és que les seves cagades ens perjudiquen a totes.

SOBRE L’ AUTOR

Evan Placey (Canadà) escriu teatre, però també ha escrit per a la ràdio, la televisió i el cinema. Entre les seves obres destaquem Mother of Him (2010), Holloway Jones (2012) i Girls Like That (2013), que ha estat representada al Regne Unit, Canadà, Alemanya, Holanda, Portugal, Itàlia i França.

Premis que ha rebut l’obra

  • Writers’ Guild Award com a millor obra per a joves, Regne Unit.
  • Scenic Youth. Regne Unit. Orpheon Bibliotheque per a obres de teatre per a joves. França
  • Jugend Theatre Preis, Alemanya

SOBRE LA COMPANYIA

L’associació cultural CÀLAM ha treballat des de fa anys en tres àmbits: art, joventut i educació, realitzant molts projectes d’abast local i internacional. Fidels a aquests objectius, es proposen posar en escena “Noies d’aquestes” perquè és un text que permet connectar amb el públic jove pel seu llenguatge fresc i per la manera com aborda temes que els inquieten.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Paula Castillo i Judit Martínez Gili (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Glòria Ribera (Parné)

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

Catalunya és terra de vedets. I no cal viatjar a un passat gaire llunyà per situar-nos a un Paral·lel ple de barraques i de cupletistes per entendre la profunda realitat d’aquesta afirmació. Rosa Maria Sardà, Guillermina Motta o Loles León, entre moltes altres, també han tingut esperit de vedets. Vedets diferents i originals, amb una personalitat marcada i dissident respecte dels tòpics més rancis.

Doncs bé, la Glòria Ribera pertany a aquesta escola brava i heterodoxa. La Glòria, de fet, representa un dels pals de paller de la darrera gran representació del vedetisme català. Quan no està actuant amb la companyia José y sus Hermanas, Ribera es posa a cantar uns cuplets carregats de picardia política. El seu sentit de l’humor es directe i al mateix temps complex, al servei d’un missatge radicalment contemporani que reivindica la vida més enllà de la norma. Podríem dir que és la reencarnació postmoderna de l’esperit de la Barcelona canalla, però al servei d’un ideal revolucionari.

Als Terrats, la Glòria ens presenta PARNÉ, el seu darrer espectacle, en un format especial, adaptat especialment per a l’ocasió. Una ocasió única per veure de prop una de les grans estrelles del cabaret actual. Lluentons, glamur, i reivindicació amb vistes a Barcelona, que prometen una d’aquelles vesprades memorables als Terrats!

Entitat col·laboradora: TRES C i Coincidències
Moderen: Judit Martínez Gili i Nil Martín

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Xenologia

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una membre del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle: Xenologia

La trobada amb l’Altre. La xenologia és l’estudi sobre l’estrany, és explorar de quines maneres podem relacionar-nos amb l’Altre –entès no sols com la persona diferent al jo, sinó també com allò que dins nostre ens és aliè.

xenologia és un mosaïc d’imatges escèniques que entrellacen cos, so i llum. Mitjançant una atmosfera plàstica, vol interrogar-se entorn de com viure junts.

Entitat col·laboradora: ADETCA
Modera: Judit Martínez

Què en diu la crítica?
Entrevista al podcast de Recomana, episodi 6
Més informació i entrades

Postfunció: Entre polièster cia. Atzucac

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

La Dolça i la Clàudia examinen amb cura el món que les envolta i allò que veuen les desafia a un joc amarat de sorpresa. A vegades ens ofereixen l’absurditat de veure el final de qui no s’ha sabut abstreure de la força xucladora d’un món virtual. O bé ens escenifiquen el joc del fora i del dins en una ciutat que, més enllà del balcó emparat per flors boniques, ensenya la seva hostilitat. Canten la natura de colors que atreu la vida animada: quina enveja! I fan divertit l’avorriment.

Una escenificació de la paradoxa que ens envolta, que desprèn aquell humor intel·ligent que sap trobar sempre tresors en la subtilesa del dia a dia

Entitat col·laboradora: Sala La Planeta
Moderen: Anna Llosas i Eduardo Cabezudo

Què en diu la crítica? (pròximament) Més informació i entrades

Postfunció amb Las Detectives

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i la Marta Duran, membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Concrete Matter

Tres ballarines i les seves mares comparteixen escena en un espectacle que posa el focus en la mirada cap al cos de la dona dintre d’un joc amb el codi teatral i maternofilial de Les tres germanes de Txékhov.

Aquest espectacle ens parla de la relació maternofilial, posant el focus en referents i cossos femenins, en aquest cas els de les ballarines de Los Detectives i els de les seves pròpies mares, amb qui comparteixen escenari. L’obra està teixida per capes de referents. Per una banda, artistes feministes dels anys setanta com Hannah Wilke, Pauline Oliveros i Yvonne Rainer. I per l’altra, el text de Les tres germanes de Txékhov, que ens parla sobre la impossibilitat de realització, i ens permet dialogar sobre la nostra pròpia frustració.

Los Detectives són Mariona Naudin, Maria Garcia Vera, Marina Colomina i Laia Cabrera. La companyia, formada el 2016 a Barcelona, ​​desenvolupa projectes investigant “la feminitat” i les possibilitats de l’escena; qüestionant els límits de totes dues per generar un llenguatge propi. Provinent cadascuna de camps que van des de l’antropologia fins al cinema, les belles arts i la biologia, aprofiten els seus interessos per expandir el llenguatge escènic i desbordar-se cap a una mirada més plàstica del cos, que es nodreix del treball de recerca exhaustiu, interpretant referents del camp de les humanitats, fílmics i artístics portant el fet teatral a fora de camp personal.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i un professional de la crítica.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: Escena Vilanova
Moderen: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Diana Pla (Miss cosas y yo)

CANVI DE DATA! Finalment es farà el dijous 24 de febrer!

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb l’artista Diana Pla i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Miss cosas y yo

Miss cosas y yo és un espectacle en català on coexisteixen diferents disciplines com el teatre, la dansa i clown. A partir d’un fet autobiogràfic, l’actriu ens convida submergir-nos en la ment d’una jove creadora nascuda a Barcelona que intenta engendrar el que serà el seu primer espectacle en solitari. Miss cosas y yo és un viatje als desitjos, les pors i els entrebancs que viu una artista durant un procés de creació. És un treball brutal d’honesedat, on l’actriu fa de les seves ferides d’infància, la millor plataforma on totes ens sentim convidades a acompanyar-la, revisitant al mateix temps, les nostres pròpies ferides. Diana Pla és aquesta actriu creadora que el públic acompanyarà a través de gèneres com stand up comedy, el clown clàssic i la dansa contemporània. Un espectacle ple d’humor que ens parla d’assumir amb amor els nostres fracassos. 

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Judit Martínez Gili i Sasha Pradkhan (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Júlia Barbany Arimany

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb l’artista Júlia Barbany Arimany i la Marta Duran, membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Official presentation of the gadgets for our salvation

Jo, apassionada dels còmics distòpic-futuristes i de les narratives apocalíptiques d’Isaac Asimov, des de molt petita vaig mostrar una gran fascinació per la fi del món, “Si algun dia em moro, m’agradaria que fos a la fi del món, tots junts, veient l’espectacle, despreocupats pel després, perquè no hi haurà després… si moro en l’apocalipsis seré molt important!” deia a la cuina de casa mentre tallava mongetes amb la meva mare.

És ser la generació de la fi del món una garantia de transcendència històrica a la qual no estem disposats a renunciar?

———

Júlia Barbany Arimany és una actriu graduada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, ha cursat part dels estudis “LAPS” ( Live Art and Performance Studies) a la Theatre Academy d’Helsinki, on va presentar alguns dels seus primers treballs en solitari. Component del Col·lectiu Las Huecas han presentat Projecte 92 i actualment han presentat la seva nova peça Aquellas que no deben morir. Basa el seu treball en la ironia i els límits de la performativitat que ella denomina “tova”, utilitzant la conferència performativa per desvirtuar tant el teatre com el discurs acadèmic reglat.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Cry babies de The Followers

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una membre del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Cry Babies és una ficció en clau de fals documental que aborda la relació entre l’educació, la societat i la violència.

En un món ultrainfantilitzat i edulcorat (personatges de dibuixos, cançons infantils, Mr. Wonderful…) i, alhora superdigital i subjecte al control (reconeixement facial, càmeres, xarxes socials…), algú se surt de la norma: una adolescent protagonitza un episodi de violència al seu institut. Què la condueix a aquest extrem? Quin nivell de responsabilitat tenen la família, el centre educatiu, la tecnologia, els mitjans de comunicació, el polític que retalla en educació, la societat o ella mateixa?

Audiovisual, maquetes, pop, coreos d’estar per casa… Cry Babies és una proposta inconformista i estimulant, una tragicomèdia crítica i irònica. A estones paròdica, a estones terrible. Aquest és el segell de The Followers, una companyia de dones joves que, igual que la protagonista de Cry Babies, se salten les normes per crear espectacles radicalment contemporanis i valents.

Entitat col·laboradora: RBLS Fest i Adetca
Moderen: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades