Postfunció Novaveu: Harakiri

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

No hi ha tema tabú per a Les Impuxibles. Ara ens confronten, amb tota la seva poètica i delicadesa, amb el suïcidi i el dol. Harakiri vol alliberar de tabús i estigmes tot el que envolta el suïcidi i cedir-li espai i escolta. L’espectacle posa en comú les preguntes generades pel dol, a través de la presència d’una mare que s’explica a si mateixa després de morir. És possible que una mare ens ensenyi més coses morta que viva? És possible que el suïcidi d’algú ens faci més lliures? Les Impuxibles toquen en tots els seus projectes tot allò que la societat prefereix no veure. Les germanes Peya, Clara i Ariadna, novament acompanyades per les paraules de María Velasco, construeixen un espectacle polièdric (teatre, dansa, música i circ com a novetat) per parlar de la pèrdua. Dels que marxen i dels que es queden.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Novaveu (properament)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Loco amoris

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Una parella explora les formes infinites de l’amor arran de la seva experiència d’una relació sentimental a distància. Qui més qui menys ha viscut, viu o viurà una relació a distància: la soledat, la impotència, l’eufòria dels retrobaments, i la sensació que el millor lloc del món és una persona. Aquesta és l’experiència que volen compartir amb el públic Pablo Macho i Emma Arquillué. Ells van viure a distància, l’un a París i l’altra a Barcelona. Dos anys plens d’experiències, estats d’ànim i reflexions de tota mena. Loco Amoris (que en llatí vol dir “lloc de l’amor”) porta a l’escenari l’essència d’aquestes vivències. Si algú pregunta si tot el que succeeix a l’obra va passar de debò, sempre contesten el mateix: “Al final, qualsevol relació té un punt imaginari, no?”.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Novaveu (properament)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Quanta, quanta guerra…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del grup Novaveu.

Sobre l’espectacle

Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I a casa tot és feixuc i fa pudor de resclosit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire fresc. Adrià Guinart decideix fugir de casa seva per anar a la guerra. La guerra és atracció per allò desconegut, és conèixer món, és descobrir l’amor i el sexe, però també la responsabilitat, l’ambició o la maldat, parcel·les d’un món adult que li provoquen rebuig.

Sou joves o ho heu estat? Segur que teniu present. Quanta, quanta guerra t’esclata a dins quan, de tot el que hi ha a fora, mig món et crida i l’altre mig el vols deixar enrere. Quanta, quanta guerra… parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. Meravelloses paraules escrites fa quaranta anys per Mercè Rodoreda, dites per un jove d’avui.

Dos joves intèrprets que traslladen la història de l’Adrià Guinart a través del text, el moviment, els titelles, les ombres, els objectes i l’espai sonor en directe. Biel Rossell i Biel Serena despleguen una gran quantitat de recursos físics i simbòlics que, sota la direcció de Pep Farrés, sedueixen el públic, immers en la guerra interior del jove protagonista.

Aquest és un espectacle seleccionat per Novaveu dins el marc del projecte Visionaris que forma part del Programa Comunitari del Teatre Tantarantana com a Fàbrica de creació.

Entitat col·laboradora: Teatre Tantarantana
Moderen: Àlex Locubiche i Elena Alcalde (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Trobada Novaveu a Girona

Si tens entre 18  30 anys, vius al gironès i t’interessa pensar i difondre les arts escèniques, benvingudi a Novaveu Girona!

Un any més, el grup de joves Novaveu obre convocatòria per ampliar els seus membres. Els Novaveu tenen l’oportunitat danar al teatre, de parlar amb artistes, de colar-se a llocs inèdits, de tenir un espai des del que expressar-se i difondre les arts escèniques… I sobretot de formar part d’un col·lectiu de persones amb la mateixa passió pel teatre! El 24 de setembre hi haurà la primera trobada del grup de Girona, que inclourà entre altres coses una xerrada amb una artista sorpresa.

El grup de Girona té la particularitat de comptar amb la col·laboració del festival Temporada Alta. Durant el festival, els membres podran veure alguns dels espectacles i comentar-los a través dels canals de Novaveu.

Postfunció Despertalab 22: Lokas Juanas

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Beso: El Habitar de la Loka

Beso: El habitar de la Loka és una proposta de dansa contemporània que reflexiona sobre els afectes que desenvolupem amb altres i amb nosaltres mateixos; indagant en el fenomen del Petó, com un acte de trobada, d’humanització i dignificació, en què es comparteixen desitjos, plaer, dolor, i es ressalta el sentit del cos i la seva interacció social.

En el qüestionament sobre els petons, sorgeix la Loka, un personatge insòlit, solitari i desobedient, que juga simbòlicament amb no complir els patrons socials, develant el seu món de fantasies, somni, records borrosos o alterats, i una realitat que voleu construir a través dels seus desitjos. La Loka es pregunta sobre la naturalesa dels petons, i sobre els petons que ha fet, que li han donat, que ha venut… que li han robat.

Quina és la memòria dels petons? On s’allotgen? A quina part del cos s’allotgen?La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Despertalab 22: Trashèdia AP-7

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

La companyia Trashèdia AP-7 va ser seleccionada per la Beca DespertaLab 2022 de la Sala Atrium i la Nau Ivanow amb el projecte Rentadora, gira mundial. Després de 5 setmanes de residència a la Nau Ivanow, del 2 al 12 de juny de 2022 faran una mostra del procés de creació de l’obra a la Nau Ivanow.

Sobre l’espectacle: Rentadora, gira mundial

La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Descripció projecte

Rentadora, gira mundial fa que el públic es plantegi una relació amb la màquina més enllà de la funcionalitat. El públic observarà la màquina domèstica des d’una altra perspectiva i a través d’una centrifugació expressiva que modificarà per sempre la seva manera de veure i entendre l’electrodomèstic. La peça possibilita un espai on el públic podrà veure l’acceleració contemporània, recreada a través dels materials que el nostre sistema vomita cap als marges. La rentadora té com a objectiu final obrir les portes d’una utopia futura on màquina, cos i ecosistema existeixin, per fi, en simbiosi.

Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Àlex Locubiche (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Volta de full amb nyamnyam

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Volta de full

Aquesta peça escènica sorgeix del cos de treball de “a quatre potes” (2014-ongoing), que planteja que abans de fer teatre, abans de xerrar, abans de compartir… construïm 24 bancs per a fer-ho possible.
Entendre la fabricació col·lectiva d’aquests bancs com a manera de conèixer el barri de Sant Narcís i els seus veïns i veïnes durant uns quants mesos.

Poder fer-ho acompanyats de ‘la volta’, l’associació cultural que ja fa anys que treballa en aquest context.
Fer explícit que aquests bancs que hem creat entre totxs, són l’escenografia que configura l’escena i la pròpia dramatúrgia de la peça.
I així crear un espai de lliure circulació comú entre públic i creadorxs per a compartir què és un barri.
I durant aquest viatge, tenir present que s’activa tot el que ha anat apareixent des de l’inici del projecte, com l’artesania entesa de manera expandida, el gest com a (micro)acció política, la retroalimentació que posa en circulació lògiques pròximes a l’ecologia, i l’exploració dels imaginaris socials com a aliment per al pensament i la pràctica contemporània.

nyamnyam és un espai i col·lectiu, creat el 2012 pels artistes Iñaki Alvarez i Ariadna Rodríguez. Unint les seves formacions i deformacions en diverses disciplines, el seu treball té com a objectiu promoure la creació, la difracció, l’intercanvi de coneixement i la cultura mitjançant estratègies d’interacció. Utilitzen dinàmiques i eines pròpies de la creació artística per plantejar intervencions que se situen en cada context g-local en què treballen. L’objectiu és activar el teixit de cada context en un sentit holístic, incorporant els organismes (escala humana i altres), sistemes, ambients, relacions… Han dut a terme i compartit els seus projectes a Espanya, Portugal, França, Itàlia, Suïssa, Noruega, Grècia, Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Equador.

Moderen: Dolça Alcanyís i Eduard Cabezudo (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Perfectia de La Beatriz

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

Un espai on tot és possible, un espai on arribar més lluny. Perfectia és un espai obert i lliure on poder construir un nou horitzó. Una catarsi compartida. Un metavers on tots els éssers humans viuen, es relacionen i interactuen, tres personatges s’acaben trobant. Allà posaran a prova el seu grau de perfecció, però aviat s’adonaran que les repercussion de viure a Perfectia van més enllà dels límits digitals.

Amb Perfectia, La Beatriz  fa una reflexió entorn a la pressió social a les xarxes i la perfecció normativa que s’hi imposa, a les addicions a aquest tipus de plataformes i a les dinàmiques que poden generar fins i tot un cop ens desconnectem.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Àlex Locubiche i Alba Cuenca Sánchez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Girls like that

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Girls like that

A “GIRLS LIKE THAT (Noies d’aquestes)” Evan Placey ens mostra com un grup de noies fan bullying a una de les seves amigues estigmatitzant-la per la seva conducta sexual. Una de les raons que em va impulsar a escriure aquesta obra, ens diu l’autor canadenc, va ser mirar d’entendre quins factors contribueixen a perpetuar aquestes conductes discriminatòries.

 I és que, d’una banda, les noies reben, a través de la publicitat, les sèries i les xarxes socials,  el missatge de que el valor d’una dona està en la seva imatge, en el seu cos i en la seva sexualitat, però alhora està mal vist que les noies se sentin a gust amb el seu cos i s’expressin sexualment.

 A Placey també li interessa explorar els nivells de responsabilitat de les persones que fan bullying. Sense negar que tothom és responsable dels seus actes, ens dona a entendre que, si moltes noies actuen així és per por de que, si s’oposen a la pressió del  grup, seran apartades o tractades de la mateixa manera.

Es podria dir que “GIRLS LIKE THAT” és una de les poques obres sobre adolescents que  no para de representar-se arreu del món. I és que, malgrat la llarga lluita del feminisme, la manera com moltes noies interioritzen una visió discriminatòria sobre la seva sexualitat continua sent, malauradament, molt vigent.

SINOPSI

Les noies del St. Helen són amigues de per vida, però quan la foto despullada de la Scarlett es fa viral a tot l’institut li fan el buit. El problema amb noies d’aquestes, diuen, és que les seves cagades ens perjudiquen a totes.

SOBRE L’ AUTOR

Evan Placey (Canadà) escriu teatre, però també ha escrit per a la ràdio, la televisió i el cinema. Entre les seves obres destaquem Mother of Him (2010), Holloway Jones (2012) i Girls Like That (2013), que ha estat representada al Regne Unit, Canadà, Alemanya, Holanda, Portugal, Itàlia i França.

Premis que ha rebut l’obra

  • Writers’ Guild Award com a millor obra per a joves, Regne Unit.
  • Scenic Youth. Regne Unit. Orpheon Bibliotheque per a obres de teatre per a joves. França
  • Jugend Theatre Preis, Alemanya

SOBRE LA COMPANYIA

L’associació cultural CÀLAM ha treballat des de fa anys en tres àmbits: art, joventut i educació, realitzant molts projectes d’abast local i internacional. Fidels a aquests objectius, es proposen posar en escena “Noies d’aquestes” perquè és un text que permet connectar amb el públic jove pel seu llenguatge fresc i per la manera com aborda temes que els inquieten.

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Paula Castillo i Judit Martínez Gili (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Glòria Ribera (Parné)

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres de Novaveu.

Sobre l’espectacle

Catalunya és terra de vedets. I no cal viatjar a un passat gaire llunyà per situar-nos a un Paral·lel ple de barraques i de cupletistes per entendre la profunda realitat d’aquesta afirmació. Rosa Maria Sardà, Guillermina Motta o Loles León, entre moltes altres, també han tingut esperit de vedets. Vedets diferents i originals, amb una personalitat marcada i dissident respecte dels tòpics més rancis.

Doncs bé, la Glòria Ribera pertany a aquesta escola brava i heterodoxa. La Glòria, de fet, representa un dels pals de paller de la darrera gran representació del vedetisme català. Quan no està actuant amb la companyia José y sus Hermanas, Ribera es posa a cantar uns cuplets carregats de picardia política. El seu sentit de l’humor es directe i al mateix temps complex, al servei d’un missatge radicalment contemporani que reivindica la vida més enllà de la norma. Podríem dir que és la reencarnació postmoderna de l’esperit de la Barcelona canalla, però al servei d’un ideal revolucionari.

Als Terrats, la Glòria ens presenta PARNÉ, el seu darrer espectacle, en un format especial, adaptat especialment per a l’ocasió. Una ocasió única per veure de prop una de les grans estrelles del cabaret actual. Lluentons, glamur, i reivindicació amb vistes a Barcelona, que prometen una d’aquelles vesprades memorables als Terrats!

Entitat col·laboradora: TRES C i Coincidències
Moderen: Judit Martínez Gili i Nil Martín

Què en diu la crítica? Més informació i entrades