Postfunció amb Júlia Barbany Arimany

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb l’artista Júlia Barbany Arimany i la Marta Duran, membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Official presentation of the gadgets for our salvation

Jo, apassionada dels còmics distòpic-futuristes i de les narratives apocalíptiques d’Isaac Asimov, des de molt petita vaig mostrar una gran fascinació per la fi del món, “Si algun dia em moro, m’agradaria que fos a la fi del món, tots junts, veient l’espectacle, despreocupats pel després, perquè no hi haurà després… si moro en l’apocalipsis seré molt important!” deia a la cuina de casa mentre tallava mongetes amb la meva mare.

És ser la generació de la fi del món una garantia de transcendència històrica a la qual no estem disposats a renunciar?

———

Júlia Barbany Arimany és una actriu graduada en art dramàtic per l’Institut del Teatre, ha cursat part dels estudis “LAPS” ( Live Art and Performance Studies) a la Theatre Academy d’Helsinki, on va presentar alguns dels seus primers treballs en solitari. Component del Col·lectiu Las Huecas han presentat Projecte 92 i actualment han presentat la seva nova peça Aquellas que no deben morir. Basa el seu treball en la ironia i els límits de la performativitat que ella denomina “tova”, utilitzant la conferència performativa per desvirtuar tant el teatre com el discurs acadèmic reglat.

Entitat col·laboradora: Adetca
Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Cry babies de The Followers

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una membre del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Cry Babies és una ficció en clau de fals documental que aborda la relació entre l’educació, la societat i la violència.

En un món ultrainfantilitzat i edulcorat (personatges de dibuixos, cançons infantils, Mr. Wonderful…) i, alhora superdigital i subjecte al control (reconeixement facial, càmeres, xarxes socials…), algú se surt de la norma: una adolescent protagonitza un episodi de violència al seu institut. Què la condueix a aquest extrem? Quin nivell de responsabilitat tenen la família, el centre educatiu, la tecnologia, els mitjans de comunicació, el polític que retalla en educació, la societat o ella mateixa?

Audiovisual, maquetes, pop, coreos d’estar per casa… Cry Babies és una proposta inconformista i estimulant, una tragicomèdia crítica i irònica. A estones paròdica, a estones terrible. Aquest és el segell de The Followers, una companyia de dones joves que, igual que la protagonista de Cry Babies, se salten les normes per crear espectacles radicalment contemporanis i valents.

Entitat col·laboradora: RBLS Fest i Adetca
Moderen: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: RBLS Fest i Adetca
Moderen: Paula Castillo i Judit Martínez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Trobada Novaveu al Festival Píndoles

Assistència al Festival Píndoles d’obres de teatre breu inèdites representades en espais únics i singulars. Activitat exclusiva pels membres de Novaveu. 

Des del 2015, el festival no ha parat de créixer i cada any el Festival Píndoles es converteix en l’esdeveniment de referència del teatre breu català, donant visibilitat a nous talents i apostant per les estrenes. El fet que la selecció de les propostes sigui mitjançant una convocatòria anònima propicia la igualtat d’oportunitats i la paritat en la programació.

Vídeos

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de @novaveu

Postfunció: Lázaro de LEAMŎK

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Lázaro és una adaptació lliure del clàssic El Lazarillo de Tormes. És la mateixa història universal que tots coneixem. Quasi. Lázaro comparteix la seva història i la litrona. Ell va canviant d’amo, però els amos del segle XXI no són els mateixos que els del XVI. Un vell borratxo conegut com «el cec», «el moro», «el secreta», la violència i la droga als carrers són els amos de Lázaro. L’espavilat porta el seu col•lega Marco, que fa música, i ja que ens conta les seves penes, al menys que tinguen una mica de flow.

Lázaro està explicada amb una estètica Hip Hop, arribant a ser en ocasions el motor de el joc escènic,usant elements de break dance com el footwork, els freezes, el popping o el tutting, entre d’altres. S’utilitza el rap per narrar amb dinamisme i estil la primera part de la vida de el personatge.

Lázaro combina el hip hop i el teatre per generar nous llenguatges escènics i, al mateix temps, manté el clàssic de la tradició popular: explicar una història com ho faria a la plaça d’un poble.

Premi SGAE IX Edició del Festival Russafa Escènica i Menció a la millor Dramatúrgia ACT FEstival 2020

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Roser Casamayor i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

TeatreZoom amb La Calòrica

Segueix la conversa en directe al canal de Novaveu

 

Parlem amb la companyia que omple totes les sales en què actua, sigui el Tantarantana, la Beckett o el TNC. Esbojarrats, crítics i especialistes a retratar les misèries humana a cop de comèdia. Visca la Calòrica!

A De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que presenten el dia 5 a Terrassa, parlen de canvi climàtic.  I és que alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embussen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és -ja ho diuen- el primer pas per a solucionar-lo. Però estem realment disposats a fer el segon pas?

Entitat col·laboradora: Terrassa Arts Escèniques
Moderen: Roser Casamayor i Martí Rossell (Novaveu)

Ho podreu seguir en directe des del canal de Youtube de Novaveu.

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

L’entrevista

 

Presentació del fanzine Fila Zero, núm. 2

Acte de presentació del segon número de Fila Zero, el fanzine d’arts escèniques fet per millenials i gen Z.

Una trobada amb l’equip de novaveu que inclourà lectures, presentació de seccions i venda de fanzines in situ.

L’entrada és gratuïta, només cal apuntar-se enviant un email a somnovaveu@gmail.com amb l’assumpte: Presentació.

Organitza: Novaveu

Sobre l’acte Compra ja el teu Fila Zero 2

TeatreZoom amb Mos Maiorum

APUNTA-T’HI!

És possible una revolució? Fins a quin punt cal obeir? Quanta violència estàs disposada a suportar? L’anàlisi dels mecanismes de mobilització de masses és el punt de partida de la investigació documental duta a terme pel col•lectiu Mos Maiorum.

Tant si vas veure Turba al Teatre Lliure com si el veuràs a Terrassa, et convidem a parlar amb el col·lectiu Mos Maiorum sobre teatre documental, companyies emergents i l’exhaustiva investigació que han dut a terme al voltant de la capacitat de mobilització col·lectiva.

Entitat col·laboradora: Terrassa Arts Escèniques
Moderen: Berta Cotrina i Nil Martín (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació de l’espectacle

 

Entrevista

 

Postfunció: Lo viejo y lo nuevo

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Los inútiles: lo viejo y lo nuevo és una peça per a públic adult que segueix la recerca formal i narrativa que duem a terme des de l’inici de la Trilogia del fll fa quatre anys. És la primera proposta de la sèrie de peces Los inútiles que la companyia vol plantejar en els següents anys, centrades en la visió de la figura de l’“inútil” al llarg de la història. En el cas de Lo viejo y lo nuevo, la peça sintetitza tot allò après en la trilogia: el treball sobre el performer amateur, la recreació de mons escènics i la narració visual. La companyia Ça Marche vol emprendre un camí cap a un dispositiu escènic que exploti al màxim aquestes “narratives silencioses” que sorgeixen de la conjunció de la potència viva de les imatges escèniques i d’una forta dramatúrgia textual, en el deixant de les seves inquietuds recurrents.

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Héctor Naranjo-Gàmez (Novaveu)

Article: La creativitat del joc Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Allí donde no estamos

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del col·lectiu jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Allí donde no estamos, de la compañía Monte Isla, es un barco abandonado en un desierto: el esqueleto de la existencia humana, una postal futurista, la arqueología del mañana, una utopía estática, el Mar de Aral en Uzbekistan, un horizonte próximo… Una experiencia colectiva de nuestra ausencia.

“Un barco abandonado en el desierto en el contexto de un mundo postapocalíptico, un paisaje donde podemos ver restos de lo que antaño fue la vida humana. Una postal futurista donde conviven los esqueletos del pasado y la vida de los fenómenos naturales, siendo los únicos testimonios que pueden dialogar con el espectador. Tanto los objetos como los espacios son resignificados en una nueva situación: una ficción sobre un futuro lejano, sobrio y solitario. Esta es una experiencia colectiva de nuestra ausencia.”

Proposta guanyadora de la beca DespertaLAB 2021

Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen:  Judit Martínez i Maria Pujol (Novaveu)

Article: Una experiència sensorial amb Monte Isla Què en diu la crítica? Més informació i entrades