Postfunció Novaveu: El Chinabum Remix

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup jove Novaveu.

Sobre l’espectacle, El Chinabum Remix

Un home tanca al lavabo del seu bar a tres noies que, incomunicades, busquen la manera de sortir. El que abans semblava el magatzem d’un bar xinès, s’acaba convertint en el seu refugi. Creuen que poden canviar el món però el món només vol vendre Yatekomos.

“A mi m’han educat per voler omplir estadis com la Lady Gaga. La Lady Gaga és la puta ama perquè fa el que li dóna la gana i no és mediocre i jo no vull ser mediocre. Jo vull guanyar operación triunfo perquè és tot el contrari a ser mediocre.

I de moment la filosofia Mr. Wonderful no m’ha salvat la vida,  perquè potser sóc mediocre però no sóc imbècil; i jo no vull una vida cupcake, jo vull una vida dark, vull viure tant i tant i tant que quan sigui vella els meus nets flipin amb mi.

Vull que quan la gent em miri deixi de veure una nena mona, perquè ja no sóc tan nena i mai he sigut mona, i potser t’estic incomodant, però ara no em ve de gust començar a ser mona, perquè estic intentant abandonar la mediocritat i haig d’esforçar-me en fer alguna cosa original per petar-la com la Rosalía quan va treure el videoclip de malamente.”

Entitat col·laboradora: La Gleva Teatre
Moderen: Àlex Locubiche i Judit Martínez Gili (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Ubu Rex

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del grup Novaveu.

Sobre l’espectacle

Les ànsies de poder es veuen satisfetes quan els Ubu donen un cop d’estat, però la febre de tirania no cessa un cop coronats, i aquesta serà la seva perdició. Ma i Pa Ubu, una parella semblant a un gra de pus, es troben sols i desterrats però encara amb la mateixa vehemència de conquistar un altre cop l’imperi desitjat.

UBU REX, la nostra adaptació d’UbuRoi d’Alfred Jarry, és una sàtira multidisciplinària que juga i crea a partir de les llengües que parlem, català, castellà, anglès i francès, el treball d’objectes i titelles, la música en directe i molt de teatre. Una al·legoria al poder, la corrupció però també a la imaginació i la infància. Dos actors interpretem la parella Ubu, que ens expliquen, tot il·lustrant els altres personatges de l’obra, com el poder ens ha fet viatjar per una història ensagnada, bruta i corrupta.

Aquest és un espectacle seleccionat per Novaveu dins el marc del projecte Visionaris que forma part del Programa Comunitari del Teatre Tantarantana com a Fàbrica de creació.

Entitat col·laboradora: Teatre Tantarantana
Moderen: Àlex Locubiche i Elena Alcalde (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu amb Lalínea

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle: Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #1: Cheli

El Cheli és el protagonista del primer quadre de Pupilas pintaban mis sábanas, un projecte que dibuixa les vides reals d’usuaris d’heroïna a la Barcelona dels anys 70-90. Des dels 18 anys i fins ara, amb 62, el Cheli ha consumit heroína. El seu consum es va iniciar als 70, entre la nit de la Barcelona post-franquista i les excursions d’introspecció transcendental a la muntanya, empès pel desig de descubrir un nou món de llibertats que van acabar per embafar-lo. L’enregistrament sonor del relat del Cheli s’entrellaça a escena amb la veu i el cos de l’Erik, el seu metge, que s’endinsa en l’univers del seu pacient a la recerca de possibles respostes a una pregunta: com gestionem el patiment i el dolor en la societat contemporània?

Sobre la cia: Lalínea

Lalínea és un projecte artístic que centra la seva atenció en els processos de creació i les dinàmiques que s’estableixen entre l’acció artística i l’audiència. A la vegada, treballa amb la realitat com a matèria primera en un intent per reescriure allò hegemònic. Les seves peces proposen variacions sobre la conferència performativa per tal de tractar de forma directa realitats contemporànies complexes, alhora que explora la poètica de la quotidianitat a través de la retòrica visual i auditiva per generar experiències sensorials particulars.

Lalínea neix el 2019 a Barcelona. És la companyia resident del Teatre Lliure durant la temporada 20/21 amb el projecte José y la Barcelona disidente, estrenat al Grec Festival de Barcelona 2021.

Entitat col·laboradora: Lalínea
Moderen: Alba Cuenca i Martí Rossell (Novaveu)

Què en diu la crítica? (pròxiament) Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Harakiri

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

No hi ha tema tabú per a Les Impuxibles. Ara ens confronten, amb tota la seva poètica i delicadesa, amb el suïcidi i el dol. Harakiri vol alliberar de tabús i estigmes tot el que envolta el suïcidi i cedir-li espai i escolta. L’espectacle posa en comú les preguntes generades pel dol, a través de la presència d’una mare que s’explica a si mateixa després de morir. És possible que una mare ens ensenyi més coses morta que viva? És possible que el suïcidi d’algú ens faci més lliures? Les Impuxibles toquen en tots els seus projectes tot allò que la societat prefereix no veure. Les germanes Peya, Clara i Ariadna, novament acompanyades per les paraules de María Velasco, construeixen un espectacle polièdric (teatre, dansa, música i circ com a novetat) per parlar de la pèrdua. Dels que marxen i dels que es queden.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Dolça Alcanyís i Laura Tarrés (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Novaveu: Loco amoris

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dos membres del grup de prescripció jove Novaveu.

Sobre l’espectacle

Una parella explora les formes infinites de l’amor arran de la seva experiència d’una relació sentimental a distància. Qui més qui menys ha viscut, viu o viurà una relació a distància: la soledat, la impotència, l’eufòria dels retrobaments, i la sensació que el millor lloc del món és una persona. Aquesta és l’experiència que volen compartir amb el públic Pablo Macho i Emma Arquillué. Ells van viure a distància, l’un a París i l’altra a Barcelona. Dos anys plens d’experiències, estats d’ànim i reflexions de tota mena. Loco Amoris (que en llatí vol dir “lloc de l’amor”) porta a l’escenari l’essència d’aquestes vivències. Si algú pregunta si tot el que succeeix a l’obra va passar de debò, sempre contesten el mateix: “Al final, qualsevol relació té un punt imaginari, no?”.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Moderen: Anna Llosas i Aina Zarapico de Novaveu

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Quanta, quanta guerra…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb dos membres del grup Novaveu.

Sobre l’espectacle

Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I a casa tot és feixuc i fa pudor de resclosit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire fresc. Adrià Guinart decideix fugir de casa seva per anar a la guerra. La guerra és atracció per allò desconegut, és conèixer món, és descobrir l’amor i el sexe, però també la responsabilitat, l’ambició o la maldat, parcel·les d’un món adult que li provoquen rebuig.

Sou joves o ho heu estat? Segur que teniu present. Quanta, quanta guerra t’esclata a dins quan, de tot el que hi ha a fora, mig món et crida i l’altre mig el vols deixar enrere. Quanta, quanta guerra… parla de la necessitat universal de volar del niu i conèixer món. Meravelloses paraules escrites fa quaranta anys per Mercè Rodoreda, dites per un jove d’avui.

Dos joves intèrprets que traslladen la història de l’Adrià Guinart a través del text, el moviment, els titelles, les ombres, els objectes i l’espai sonor en directe. Biel Rossell i Biel Serena despleguen una gran quantitat de recursos físics i simbòlics que, sota la direcció de Pep Farrés, sedueixen el públic, immers en la guerra interior del jove protagonista.

Aquest és un espectacle seleccionat per Novaveu dins el marc del projecte Visionaris que forma part del Programa Comunitari del Teatre Tantarantana com a Fàbrica de creació.

Entitat col·laboradora: Teatre Tantarantana
Moderen: Àlex Locubiche i Elena Alcalde (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Trobada Novaveu a Girona

Si tens entre 18  30 anys, vius al gironès i t’interessa pensar i difondre les arts escèniques, benvingudi a Novaveu Girona!

Un any més, el grup de joves Novaveu obre convocatòria per ampliar els seus membres. Els Novaveu tenen l’oportunitat danar al teatre, de parlar amb artistes, de colar-se a llocs inèdits, de tenir un espai des del que expressar-se i difondre les arts escèniques… I sobretot de formar part d’un col·lectiu de persones amb la mateixa passió pel teatre! El 24 de setembre hi haurà la primera trobada del grup de Girona, que inclourà entre altres coses una xerrada amb una artista sorpresa.

El grup de Girona té la particularitat de comptar amb la col·laboració del festival Temporada Alta. Durant el festival, els membres podran veure alguns dels espectacles i comentar-los a través dels canals de Novaveu.

Postfunció: Hermafrodites a cavall

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia, el col·lectiu de joves Novaveu i amb el sociòleg i activista trans Miquel Missé.

Sobre l’espectacle

L’hermafrodita a cavall no és cap guerrera, és una amant. Una amant capaç de reclutar cossos fins ara impensables i, per tant, impossibles de desitjar. Una amant capaç de reclutar una horda d’anatomies intersex amb una missió: revolucionar la idea mateixa d’ordre social i transformar-lo.

Amb eines del teatre documental, l’autoficció i el freak show, Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig parla de la vivència de les intersexualitats en primera persona i proposa la fundació d’un nou ordre allunyat dels esquemes rígidament duals que hem heretat.

Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig és un conte de vegades inquietant i de vegades estrident, sempre emocionant, que rastreja l’evolució del mite de l’hermafrodita des de la llegenda arcaica fins les persones que l’encarnen en l’actualitat i que ens explica com canvia la història quan ens fem les narradores de la nostra pròpia diferència.

Premi de Noves Tendències als Premis de la Crítica de Barcelona 2022.

Entitats col·laboradores: Ateneu Popular de 9 Barris
Modera: Marta Duran i Sasha Pradkhan de Novaveu #PostfuncióNovaveu

Hi participaran la companyia i el sociòleg i activista trans Miquel Missé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Despertalab 22: Lokas Juanas

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Beso: El Habitar de la Loka

Beso: El habitar de la Loka és una proposta de dansa contemporània que reflexiona sobre els afectes que desenvolupem amb altres i amb nosaltres mateixos; indagant en el fenomen del Petó, com un acte de trobada, d’humanització i dignificació, en què es comparteixen desitjos, plaer, dolor, i es ressalta el sentit del cos i la seva interacció social.

En el qüestionament sobre els petons, sorgeix la Loka, un personatge insòlit, solitari i desobedient, que juga simbòlicament amb no complir els patrons socials, develant el seu món de fantasies, somni, records borrosos o alterats, i una realitat que voleu construir a través dels seus desitjos. La Loka es pregunta sobre la naturalesa dels petons, i sobre els petons que ha fet, que li han donat, que ha venut… que li han robat.

Quina és la memòria dels petons? On s’allotgen? A quina part del cos s’allotgen?La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció Despertalab 22: Trashèdia AP-7

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i dues membres de Novaveu.

La companyia Trashèdia AP-7 va ser seleccionada per la Beca DespertaLab 2022 de la Sala Atrium i la Nau Ivanow amb el projecte Rentadora, gira mundial. Després de 5 setmanes de residència a la Nau Ivanow, del 2 al 12 de juny de 2022 faran una mostra del procés de creació de l’obra a la Nau Ivanow.

Sobre l’espectacle: Rentadora, gira mundial

La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Descripció projecte

Rentadora, gira mundial fa que el públic es plantegi una relació amb la màquina més enllà de la funcionalitat. El públic observarà la màquina domèstica des d’una altra perspectiva i a través d’una centrifugació expressiva que modificarà per sempre la seva manera de veure i entendre l’electrodomèstic. La peça possibilita un espai on el públic podrà veure l’acceleració contemporània, recreada a través dels materials que el nostre sistema vomita cap als marges. La rentadora té com a objectiu final obrir les portes d’una utopia futura on màquina, cos i ecosistema existeixin, per fi, en simbiosi.

Moderen: Alba Cuenca Sánchez i Àlex Locubiche (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades