Postfunció Novaveu Despertalab 23: cia. Amaga
Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.
Sobre l’espectacle: I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me (WIP)
“I tried speedrunning virtuality and the acceleration physically hurt me neix de l’escriptura d’un assaig teòric-estètic d’un membre del col·lectiu on s’estudien les voluntats i les capacitats sensitives de diferents fenòmens d’Internet. A partir d’aquests escrits, iniciem una exploració al voltant de la nostra presència en els paisatges digitals. En un viatge pixel·lat a l’interior d’aquests ecosistemes, es determinen un seguit de punts característics dels medis virtuals sobre els que iniciar una investigació a partir del fet escènic, plàstic i sonor. Així, engeguem un estudi vers l’habituació, el desplaçament, el temps i la saturació.
La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.- El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.- La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.- La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.- La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse. Fa por. Fa por? Fa por.
En l’amplitud de pensaments, significats i comprensions que ens evoca la digitalitat, per a la mostra de la Sala Atrium hem centrat sobretot el nostre treball al voltant del glitch, el bug i el ragdoll en els videojocs. Com l’error digital descodifica la seva narrativa cap a noves interpretacions i estètiques ha estat un punt de partida per tal de traslladar-ho en un espai no virtual i veure què hi succeeix quan aquest és travessat per la confusió.
La naturalització de les pràctiques corrents a les superfícies d’Internet, ens angoixa. -Ens angoixa i ens fascina.-
El desplaçament furiós de la informació i la nostra incapacitat corpòria davant aquest frenetisme exasperant, ens inquieta. -Ens inquieta i ens atrau.-
La saturació invisible, dels medis però també de les persones, ens aterra. -Ens aterra i ens sedueix.-
La immediatesa urgent i la profunditat temporal, ens preocupa. -Ens preocupa i ens captiva.-
La inestabilitat, l’acceleració, el zero i l’infinit, el col·lapse.
Fa por. Fa por? Fa por.
Entitat col·laboradora: Adetca
Moderen: Nil Martín i Maria Pujol (Novaveu)
