Postfunció: Conservatori Superior de Dansa

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al Conservatori Superior de Dansa, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i la creació escènica contemporània.

El programa presenta un recull de cinc peces de diferents formats i estils creades per una selecció de coreògrafs i coreògrafes, alumnes dels darrers cursos i/o acabats de graduar de l’especialitat de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Aquests treballs coreogràfics mostren la gran diversitat de llenguatges, estils i estètiques de la creació contemporània. Són una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al CSD, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i de la creació escènica contemporània.

El Conservatori Superior de Dansa ofereix una educació en estudis superiors de dansa en les especialitats de Coreografia i Interpretació i en Pedagogia de la Dansa.

Ordre de presentació:

  1. Núria Crespo Pérez – Ciutat
  2. Mabel Olea – JAPAN
  3. Emma Romeu – Sola A
  4. Sílvia Batet – Oblivion
  5. Júlia Romeo – Ofelia

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Mercedes Pedroche

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Artificios y leopardos. Una experiència escènica híbrida creada per Mercedes Pedroche que transita entre el teatre i la dansa, on, mitjançant un dispositiu iteratiu, una dona canalitza un experiment col·lectiu sobre la llibertat.

Una dona, travessada pel Sísif absurd de Camus, viu atrapada en una experiència cíclica que l’ha portat a un punt mort. Deambula solitària com una lleoparda engabiada, negant credos i ramats. Conscient de la seva vulnerabilitat, rastreja en el seu fracàs l’impuls vital que li permeti viure al marge dels decorats i les creences fictícies que imposa l’engranatge social.

Mercedes Pedroche porta des de l’any 2005 dedicada a la creació independent. Actualment el seu llenguatge escènic es mou en un territori fronterer entre la dansa i el teatre, on la realitat es converteix en ficció i l’espectador en partícip actiu de l’esdeveniment escènic, compartint en l’escena interrogants que reflexionen sobre les motivacions de l’ésser humà en el seu context social.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Jordi Sora

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Ossoclub – La set i la revolució

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

La set i la revolució. Un espectacle sobre l’amistat, la ràbia i la tendresa on quatre homes madurs –Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases– ens mostren el nen, el vell i el boig que porten dintre.

Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases signen i interpreten aquesta peça poètica, tragicòmica i esquerpa que convida a reflexionar sobre sentiments que a tots ens remouen: l’esperança, la decepció, la necessitat de lluitar o de rendir-se, els somnis revolucionaris i la realitat implacable. Un espectacle sobre l’amistat, la ràbia i la tendresa on quatre homes madurs ens mostren el nen, el vell i el boig que porten dintre. Quatre homes de la mateixa edat, de la mateixa alçada i amb un mateix objectiu: la recerca d’un llenguatge comú que els permeti arribar d’una manera directa a l’espectador.

Aquests singulars creadors es coneixen des de fa molts anys. Cada un d’ells fa temps que investiga sobre noves maneres de crear, on el moviment, la paraula i els espais sonors i físics configuren paisatges d’una gran potència emocional i poètica. A la tardor del 2017 van decidir associar-se, sota el nom d’OSSOCLUB, per posar en comú les seves particulars maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre, el moviment i l’escena. María Muñoz (de Mal Pelo) els ha acompanyat, en aquesta aventura, en la dramatúrgia i en la direcció.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Juan Carlos Lérida

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Juan Carlos Lérida s’apropa a la rítmica i les dinàmiques d’un taller de mecànica i d’escultura, per crear un espectacle que cerca el flamenc en els cossos i espais quotidians.

Máquinas Sagradas, acompanyat pel cantaor El Pirata, investiga la trobada amb gremis, treballadors i col·lectius, creant una peça site specific i comprovant des del flamenc i altres llenguatges com es veuen afectats els cossos i els espais. Máquinas Sagradas, estrenada en un taller de cotxes a Manresa, és una peça site specific que s’adapta i es transforma segons la memòria i la naturalesa de l’espai artesanal o industrial on s’ubica. En paraules del coreògraf: “Estava cercant l’ordinari en els cossos del flamenc. Ara busco en els cossos i espais quotidians el flamenc.”

Juan Carlos Lérida és ballarí, coreògraf i pedagog de flamenc, Premi Extraordinari 2007 de l’Institut del Teatre de Barcelona. Des del 2002 és professor de Flamenc, Dansa Contemporània i Composició de l’Institut del Teatre. Ha codirigit espectacles de creadors com Joaquín Cortés o Belén Maya i també ha creat diverses peces en solitari. Ha estat comissari del Cicle Flamenc Empíric del Mercat dels Flors i actualment dirigeix el Festival de Flamenc de Düsseldorf, Alemanya. És reconegut com un dels representants actuals del flamenc d’avantguarda.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Aurora Bauzà & Pere Jou

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una composició escènica i musical d’Aurora Bauzà i Pere Jou on el performer-cantant queda atrapat entre la direcció de la seva veu i la del seu moviment, dins d’una atmosfera musical electrònica creada en directe.

I AM (T)HERE és una peça que investiga la relació entre el cos i la veu, explorant noves formes d’interacció entre ambdós que s’allunyen de la tradició musical clàssica que imposa servitud al cos envers la veu. La peça encarna un cos atrapat entre dues dinàmiques, la veu i el moviment, que evolucionen en direccions oposades, creant un cos en tensió, un subjecte en conflicte amb la seva identitat.

Aurora Bauzà i Pere Jou són compositors que treballen amb el cos. Són artistes residents al Graner-Centre de creació de dansa i arts vives i Can Gassol-Centre d’Arts Escèniques de Mataró el 2020 i companyia resident del Festival TNT i de L’Estruch de Sabadell el 2021. L’objecte central de la seva recerca és la veu humana i la seva relació amb el cos i el moviment, així com els processos de creació de significat. Les seves propostes beuen d’artistes com Alessandro Sciarroni, Maud le Pladec, Sol Picó o Sonia Gómez, amb qui han treballat com a compositors i/o intèrprets.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Jordi Sora

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb José Manuel Álvarez

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Cruces desgrana la dramatúrgia de la posada en escena del flamenc. És un plantejament de trobades asimètriques entre baile, cante, toque i percussió on es flexibilitzen les estructures jeràrquiques que regeixen tradicionalment els seus codis. Els quatre intèrprets s’encreuen mútuament per arribar a un espai de concurrència: al lloc on tots quatre centrifuguen i ens permeten observar la seva permeabilitat. Tocar la seva intimitat.

La crítica Sara Esteller ha dit: “El camí que ha triat José Manuel Álvarez és clar, però no recte. Es bifurca en senders i vies que, sense allunyar-lo del flamenc, l’aproximen a altres llenguatges. Després de dues dècades exercint d’obrer del flamenc en tablaos, sota la direcció i mirada d’uns altres, és ara quan està mudant la pell per deixar enrere la part més pautada de l’art que tan bé coneix, per deixar-se endur pels impulsos i les intuïcions que li neixen com a creador”.

Entitat col·laboradora: La Quinzena de Dansa
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció amb Marta Carrasco

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Una potent coreografia de Carrasco que homenatja a una de les primeres persones que es va canviar el sexe: Lili Elbe

Lili Elbe, nascuda a Dinamarca a finals de segle XIX, va ser una de les primeres persones a sotmetre’s a una cirurgia de reassignació de sexe. Pintora d’èxit considerable, va morir l’any 1931, tres mesos després d’una operació de trasplantament d’úter. Després de Perra de nadie, el seu comiat com a ballarina de solos, la coreògrafa Marta Carrasco, guardonada amb el Premi Nacional de Dansa de Catalunya l’any 2005, ret el seu particular homenatge a Elbe amb un muntatge que barreja dansa i teatre. Una peça que se centra en l’instant que ho va canviar tot: el primer cop que Lili Elbe es va vestir de dona.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Valèria Gaillard

Què en diu la crítica? Més informació i entrades