Feedback amb Les Antonietes i Liviana

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va

– Les Antonietes (teatre)

La companyia Les Antonietes es troben assajant el seu nou espectacle, un text d’Oriol Tarassón titulat Kiss me love que interpreten Jorge Cabrera, Annabel Castan, Pep Farré i Ignasi Guasch.

 – Liviana (música)

Liviana és un projecte en constant moviment, actualment un duet que combina elements analògics amb d’altres electrònics a través de loops, sintes, bateries i efectes de veu mantenint l’essència en les lletres i les melodies del seus treballs anteriors.

Sobre la proposta: La vida és un loop

Units per la música. A l’obra de teatre en què treballen Les Antonietes el protagonista és músic. La música ha determinat l’equip artístic que ha reunit per portar a escena Kiss me Love, títol manllevat de la cançó de John Lennon, en que Oriol Tarrasón hi ha abocat part de la seva vida real. Liviana són dos músics, que porten un munt d’anys plegats i ara han reduït la formació en aquest nou projecte musical, al que han titulat Menos.

Per què la vida és un loop? Doncs per què les repeticions, estructures que van sumant-se dels Liviana són com les veus del protagonista de Kiss me Love, que ha perdut la memòria immediata, i pot fer loops verbals, o d’acció. Repetint una escena, o un tema, Les Antonietes i Liviana creen les seves propostes artístiques.

A Kiss me love hi haurà, quan el projecte estigui finalitzat, cançons compostes expressament per l’obra a càrrec de Ferran González (Pegados, Merda d’artista, Las chicas del coro). L’obra és com una petita part de la vida. Una
vida que, com les mandarines, de vegades surt dolça i de vegades no hi ha qui se les mengi. Una història que parla del desig, de somiar, de prendre decisions, i que aquestes decisions ens facin sentir bé. Oriol Tarrasón i els seus personatges tenen un compromís amb l’art, com ho tenen Liviana.

Espero que Liviana ens expliquin la història de les àvies centenàries (de la Laura Maure, la Paz i la Felicidad, de les que tenen enregistrats alguns àudios). Vides que com més anys passen, menys els queda. Menos paraules, més música. Més essència i més veritat, quedar-nos amb tot allò que és necessari, imprescindible, oportú, vital. I espero també que la màquina de crear coses que és la Laura, (com la defineix el Mario) convenci al seu admirat bateria Mario Vélez, de mostrar alguna cançó que encara no han provat gens. Segur que, com a bona psicòloga que és, el convencerà. Potser serà el tema Pa no amarte? Cal també molta psicologia per conviure amb aquells que estimes, i a qui la seva vida els ha transformat en algú incomprensible, fora de tota lògica.

Carme Canet

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Carme Canet