Dansa

Postfunció Despertalab 22: Lokas Juanas

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i una membre de Novaveu.

Sobre l’espectacle: Beso: El Habitar de la Loka

Beso: El habitar de la Loka és una proposta de dansa contemporània que reflexiona sobre els afectes que desenvolupem amb altres i amb nosaltres mateixos; indagant en el fenomen del Petó, com un acte de trobada, d’humanització i dignificació, en què es comparteixen desitjos, plaer, dolor, i es ressalta el sentit del cos i la seva interacció social.

En el qüestionament sobre els petons, sorgeix la Loka, un personatge insòlit, solitari i desobedient, que juga simbòlicament amb no complir els patrons socials, develant el seu món de fantasies, somni, records borrosos o alterats, i una realitat que voleu construir a través dels seus desitjos. La Loka es pregunta sobre la naturalesa dels petons, i sobre els petons que ha fet, que li han donat, que ha venut… que li han robat.

Quina és la memòria dels petons? On s’allotgen? A quina part del cos s’allotgen?La rentadora vol l’escenari. S’apodera del teatre i el posa al servei de la màquina. Un centrifugat és un festa dionisíaca in crescendo que sedueix i amenaça per igual. Una obra de teatre és un programa de rentat. La màquina s’accelera i ens pot fer xocar contra la utopia d’un futur solar o estampar-nos a les parets interiors d’un túnel. El motor de la rentadora centrifuga a més de 120 km/h. Observeu-la.

Modera: Marta Duran (Novaveu)

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Factoria Grec amb Lali Ayguadé

Et convidem a colar-te a una sala d’assaig, veure un fragment de l’espectacle i descobrir amb la companyia tots els secrets que s’amaguen entre bambolines.

Has entrat mai en una sala d’assaig? Saps com es prepara un espectacle? Quines indicacions dona la direcció? Quantes vegades repeteixen una mateixa escena? En aquesta activitat podràs descobrir de primera mà la resposta a totes aquestes preguntes. I si tens algun dubte, el podràs preguntar a la companyia i als i les professionals de la crítica que dinamitzaran la sessió. Una oportunitat única per descobrir tot allò que s’amaga rere l’escenari.

Activitat gratuïta amb inscripcio prèvia. 

Sobre l’espectacle: Runa, de Lali Ayguadé

Tornant a la fisicalitat, la coreògrafa reivindica l’existència tangible davant la lleugeresa intranscendent del món actual i ens convida a sentir el pes dels cossos i a recordar el que som en essència: éssers vius.

Contes d’un altre món, d’una altra època. En aquest paisatge caòtic, dos éssers humans investiguen entre restes d’enderrocs, mirant de reimaginar, de sentir de nou allò que una vegada van ser, i intuint el que ha estat el passat de la humanitat. Són éssers humans innocents que, ara, converteixen aquesta runa en aliada, en jocs per entendre i evolucionar. Runa fa palesa la bellesa d’aquest passat fràgil, del qual no queda gaire res, per tal d’acollir una nova vida, un nou respir per al futur que ha de venir. Mitjançant el moviment abstracte i del cos en les seves dimensions diverses i en relació amb el pes, aquests personatges ens retornen a l’essència del que som: éssers vius. És un fet que la nostra societat actual oblida sovint, en considerar que aquest concepte és massa bàsic i tangible.

Sobre la coreògrafa: Lali Ayguadé

La ballarina i coreògrafa Lali Ayguadé es va formar a l’escola Performing Arts Research and Training Studios (P.A.R.T.S.) d’Anne Teresa de Keersmaeker a Brussel·les; ha ballat amb l’Akram Khan Company, i ha col·laborat amb coreògrafs i artistes com Roberto Olivan, Hofesh Shechter i Marcos Morau, i també amb la companyia de circ contemporani Baró d’evel. La seva feina, segons explica ella mateixa, “es basa en l’exploració de l’abstracció de la dansa o del moviment, posant-lo en una situació concreta que el converteix en una cosa més conceptual”. Va ser una de les protagonistes del curt Timecode, premiat al Festival de Cannes, als Goya i als Gaudí i candidat a l’Oscar al millor curt el 2016. Al Grec Festival de Barcelona, l’hem vista ballant amb l’artista francomarroquí Guilhem Chatir (Here; Grec 2019) i interpretant la coreografia Underneath (Grec en obert; 2020). Entre altres, també ha creat la trilogia formada per les coreografies Kokoro (2015), iU an Mi (1017) i Hidden (2020), premi a la millor coreografia als premis Butaca 2021.

Modera: Sara Esteller

Apunta-t’hi gratuïtament Més informació de l’espectacle

 

Postfunció amb Mal Pelo – Highlands

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Highlands

Un espectacle sobre l’espai i els cossos on la música de Bach obre la porta del temps i ens parla de passió i de l’anhel de trobar aquest lloc inhòspit, salvatge i i nabastable que és Highlands.

Mal Pelo ens proposa un viatge sonor i visual on l’espectador sent la força del grup en l’espai, la presència de l’individu, i on la barreja de diferents disciplines convoca un cos plural, disposat a ser habitat i travessat. L’espectacle és la tercera entrega d’un treball que analitza i aprofundeix en l’escolta i la visualització de les estructures, harmonies i veus de la música de J.S. Bach.

Mal Pelo és un grup de creació escènica codirigit per Pep Ramis i María Muñoz, amb més de trenta espectacles creats fins avui. Des del 1989 ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, música en directe i la construcció d’espais escenogràfics, on no falten la llum i el vídeo. La trajectòria de la companyia ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb la cia. UNAIUNA

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Hacemos como que bailamos

 Un viatge sensorial a través de cinc intèrprets que anhelen la desinhibició, la música, el ritme, la dansa sense estigmes, el ball com a subversió.

Aquesta peça és el resultat d’una investigació al voltant del plaer de ballar. Un viatge sensorial a través de cinc intèrprets que anhelen la desinhibició, la música, el ritme. Un combinat d’hormones i sentiments que imiten la dansa, al mateix temps que se’n burlen. El ball com a subversió, la revolta dels cossos ensinistrats, encotillats, endormiscats, rendits, exhausts de quotidianitat, de responsabilitat, de vida adulta, de normalitat.

UNAIUNA neix de les inquietuds artístiques de Laura Lliteras i Marina Fullana. Després d’estudiar dansa clàssica a Mallorca, dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre i formar part de la jove companyia IT Dansa, decideixen crear el seu propi projecte artístic, elaborant un discurs que, des d’un profund respecte a la seva formació acadèmica, combinen amb l’humor de desaprendre, amb un to fresc i irònic de la realitat.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana i SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

ANUL·LADA Postfunció “La mort i la donzella”

FUNCIÓ ANUL·LADA PER UN CAS DE COVID-19 ENTRE LA COMPANYIA. Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: 

La dansa contemporània s’endinsa en el sublim quartet de corda núm. 14 en re menor de Franz Schubert, en aquest muntatge guardonat amb el premi Max 2021 al Millor Espectacle de Dansa de l’Estat espanyol.

Des d’una revisió contemporània de la composició romàntica de Schubert, aquest espectacle viatja a través d’elements existencials essencials, com ara estar viu o mort. La directora i coreògrafa valenciana Asun Noales es planteja aquest trànsit prematur d’un estat a l’altre partint d’un cos orgànic, on la vida persisteix en els seus batecs però es converteix en un fràgil sospir amenaçat per una ràfega de naufragi i cendra. Aquest muntatge ha estat guardonat amb el premi Max 2021 al Millor Espectacle de Dansa, Coreografia i Disseny d’Il·luminació.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Mucha Muchacha

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Mucha Muchacha

 La companyia madrilenya ens presenta la seva òpera prima, una peça de dansa contemporània centrada en l’apoderament, la determinació, la llibertat i la cooperació.

Mucha Muchacha és l’òpera prima de la companyia madrilenya que porta el mateix nom. Va començar amb una recerca sobre les dones artistes de la Generació del 27 conegudes com “Les Sinsombrero” i ha culminat en un projecte de dansa contemporània centrat en els conceptes d’apoderament, determinació, veu, llibertat i cooperació. En la direcció les acompanya Celso Giménez de la Cia. La Tristura. L’obra es desenvolupa a partir del moviment generat per la força, l’esforç, la celebració o l’esgotament físic, confrontant el moviment corporal tradicional de la dansa espanyola amb l’entrenament en la dansa contemporània. Una declaració d’intencions entorn del moviment de la comunitat, la feminitat i el ritu.

Mucha Muchacha és una jove companyia de dansa que treballa des de la contemporaneïtat, en relació amb el context actual de les arts vives, dialogant-hi i incorporant-hi altres formes de llenguatge que potencien el contacte i la proximitat amb l’espectador, sempre amb un fort compromís amb la innovació escènica.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb La Phármaco

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Toná

Aquesta preciosa peça de folklore andalús indaga sobre la fugacitat, la mort i la memòria; perquè ballar la mort és la millor manera de celebrar la vida, una catarsi individual i col·lectiva.

TONÁ sorgeix en els viatges a Màlaga per a visitar al seu pare, bastant malalt. A la seva casa, on va criar-se, es va retrobar amb referències, icones, símbols que tenia gairebé oblidats. Va recordar anècdotes i pors, reconnectant amb el folklore de la seva infància. Volia ballar un sentiment que és propi d’aquest folklore: la mort com a celebració de la vida, la festa i la catarsi individual i col·lectiva.

Luz Arcas funda la companyia La Phármaco el 2009. Entre les seves creacions destaquen Kaspar Hauser. El huérfano de Europa, Miserere i el nou projecte Bekristen/Cristianos, una trilogia el segon capítol de la qual, Somos la guerra, es va estrenar la tardor del 2021. El seu repertori ha girat per diferents països, acompanyat de projectes docents per tot el món i l’ha fet mereixedora del premi El Ojo Crítico de Danza 2015, millor intèrpret femenina de dansa 2015 en els premis Lorca, finalista a la millor intèrpret femenina de dansa en els premis Max 2017, el premi Injuve 2009 i el premi Málaga Crea 2009.

Entitat col·laboradora: Dansa Metropolitana
Modera: Clàudia Brufau

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció amb Rocío Molina

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Al fondo riela (Lo Otro del Uno)

La bailaora continua el seu tríptic dedicat a l’essència del flamenc. Al fondo riela (Lo otro del Uno) és la segona parada d’un trajecte que desfà el camí de la tradició per tornar-lo a recórrer i recuperar l’acte creatiu pur del flamenc. Rocío Molina (Premi Nacional de Dansa 2010) agafa conceptes com arrel, essència i puresa i els redefineix amb una idea artística radicalment renovada i nua de qualsevol artifici. Només li cal el triangle primigeni del flamenc (ball, cant i guitarra) per desenvolupar tot el seu univers creatiu. Un espectacle amb un diàleg de miralls entre el ball i dos conceptes antagònics de la guitarra: un d’oníric i tràgic i un altre d’ingenu i bachià.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers i Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Cuerpo de Baile

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle: Cuerpo de baile

Dansa, teatre i música s’uneixen en un espectacle que defuig les convencions teatrals.

La dansa, el teatre i la música s’uneixen, i es posen al mateix nivell, per construir una dramatúrgia que defuig les convencions teatrals. A través del cos, Messiez s’allunya dels clixés escènics per oferir-nos un espectacle singular que vol diferenciar-se de tot allò que “és repetitiu” en el món del teatre amb intèrprets de primer nivell.

A principis de 2020, el director i dramaturg Pablo Messiez ja parlava de la idea d’un espectacle en què la dansa ocupés l’espai principal. En aquest temps de reflexió sobre el seu treball, ha forjat aquest espectacle que es va estrenar al Festival de Otoño de Madrid.

Entitats col·laboradores: Dansa Metropolitana
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció amb Projecte Ingenu

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Amb aquest espectacle —premi BBVA de teatre d’enguany al millor espectacle i la millor direcció—, Projecte Ingenu tancava la seva trilogia dedicada a l’obra de Shakespeare, després de Hamlet i Romeu i Julieta. Un muntatge sense paraules que serveix perfectament per entendre l’aposta escènica d’aquesta companyia amb un segell estètic molt poderós. A les seves produccions no hi ha elements escènics secundaris. Tots treballen per crear una obra total amb una forta empremta poètica, a voltes abstracte, sempre física. Aquí la proposta que fan al públic és la de participar dels deliris d’una ment antiga. Potser el mag Pròsper de La tempesta de Shakespeare. Un “animal de records”, en paraules d’Estellés.

Entitats col·laboradores: Premi BBVA de Teatre
Modera: Martí Figueras

Què en diu la crítica? Més informació i entrades