Feedback amb Mariana Portela i Omnimira

Cicle Feedback amb la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació

Creadors de diferents disciplines (música, teatre, dansa) oferiran en cada sessió un “tast” del seu projecte artístic davant el qual el públic podrà comentar, aportar, preguntar… En definitiva, gaudir en primícia del fragment d’un nou espectacle, conèixer com s’ha gestat i aportar als artistes nous punts de vista. La interacció amb el públic s’incorpora com a part del procés creatiu que els artistes duen a terme a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació.

Activitat gratuïta de lliure accés! 

De què va
– Mariana Portela (dansa)

És una artista de nacionalitat portuguesa i colombiana que amb el seu treball explora els llenguatges del cos des d’una lent onírica i experimental. La seva pràctica artística és interdisciplinàr, les seves escultures, textos, màquines, instal·lacions i dibuixos creen ambients fluids on el risc, el desig i l’univers infantil troben un espai comú ple de jocs i trampes.

Mariana Portela
 – Omnimira (música)

Ominira és un duo d’electrònica, guitarra i veu que va néixer de la passió comuna per la música de dos ambientòlegs, l’Alexis Rossell i l’Eric Segura. Després d’haver publicat un LP, un EP i diversos singles, el projecte es troba ara en una fase més experimental. La banda manté la perspectiva ecologista que la caracteritza, però ara des d’una aproximació més abstracta que vol expressar el dualisme de la naturalesa. Aquesta pot ser tant lluminosa com crua, i en totes dues vessants els músics hi troben una bellesa intrínseca que els inspira. El so del batec de les ales d’un petit colibri pot convertir-se en una línia de baix carregada de subgreus i els cants dels grans rorcuals blaus componen ritmes i melodies que vibren al so del dub i del trip-hop més animal.

Omnimira
Sobre la proposta

A diferència d’altres conflictes socials, la crisi ambiental no està prou representada en la música. No ho està malgrat que l’escalfament global del planeta, la desaparició d’ecosistemes o la pèrdua de biodiversitat són problemàtiques de conseqüències catastròfiques. Amoïnats per els efectes destructius de l’acció humana sobre el medi natural, l’Alexis Rossell i l’Eric Segura, ambientòlegs i músics, van iniciar fa sis anys Ominira (en ioruba, llibertat), un projecte de world bass, dub i ritmes salvatges que defensa els valors de l’ecologisme. Perquè, sí, la música és una bona eina per a l’activisme mediambiental. A la Fabra i Coats, els Ominira s’han sentit lliures per sondejar noves sonoritats i atmosferes fosques i misterioses que evoquen el trànsit a un futur incert. A un món en crisi que, no obstant, podem afrontar per mitjà de la música, un llenguatge que ens permet connectar entre nosaltres i amb la natura. Un espai de 360 graus embolcallarà el públic; i al centre d’aquest dispositiu, els músics, rodejats per quatre altaveus i dues pantalles, interactuaran en directe amb els visuals que hi projectarà la realitzadora Júlia Girós. Veu, electrònica, guitarra i imatge flueixen en una proposta experimental que s’obrirà per primera vegada al públic.

L’experimentació és igualment l’eix del treball de Mariana Portela, una artista multidisciplinària i inclassificable que es relaciona amb el desconegut i amb el dubte, amb el misteri i la suggestió. La seva performance parlarà de moviment, record i reconstrucció, curiositat i risc. Es presentarà com una mena de joc de nivells, en el qual una acció obrirà les portes a la següent i posarà en qüestió conceptes com utilitat o funcionalitat. Portela es desplaçarà per l’espai, es mourà entre elements escenogràfics i escultòrics que dibuixaran un circuit que ella mateixa anirà revelant de mica en mica, pas a pas. Hi haurà també text i so, un llenguatge simbòlic i visual, moviment i composició escènica. La Parte de Mi Más Cerca de Ti es la Punta de Mi Lengua és una creació de caràcter surrealista i oníric que vol despertar-nos la imaginació i estimular les nostres pròpies narratives. Una altra forma de fer activisme.

Carme Tierz

Organització

Entitat col·laboradora: Fabra i Coats: Fàbrica de Creació
Modera: Carme Tierz

Més informació

Postfunció: Chorus de Gaston Core

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Les suplicants, Èsquil presenta un cor de dones que fuig dels fills d’Egipte, que les volen obligar a casar-se. Així, arriben a Argos, on el seu rei es debat entre el deure d’oferir asil a qui ho requereix i una guerra segura amb els egipcis. Temorós de les conseqüències polítiques, decreta que sigui el poble qui decideixi la sort de les suplicants.

A través dels recursos coreogràfics i musicals de la dansa Kathak, Gaston Core ens presenta aquestes 12 dones com un conjunt d’individualitats unides per una condició o conflicte comú, suplicant-nos, advertint-nos o, potser, emmirallant-nos.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Prefunció: Opening night

Abans de la funció, us proposem un col·loqui amb el director Marcos Morau i una persona experta en arts escèniques per contextualitzar la peça.

Sobre l’espectacle

La Veronal presenta un espectacular i premiat homenatge al món del teatre amb la seva recognoscible estètica. Després d’enlluernar l’any passat al públic de Temporada Alta amb Sonoma, Marcos Morau i La Veronal tornen amb un grandiós homenatge al món del teatre. Un espectacle multipremiat que sense abandonar la seva recognoscible i celebrada estètica coreogràfica, s’endinsa en el misteri dels habitants de l’escenari i tots els oficis que permeten fer somiar al públic. Totes aquelles criatures que es mouen en la foscor fins que arriba la nit d’estrena (Opening Night) i tot s’il·lumina per meravellar a l’espectadorJuntament amb Sonoma, una fita artística de la companyiaés ara mateix la seva obra més cobejada a Europa.

Entitat col·laboradora: Temporada Alta
Modera: Xavi Pardo

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Me parece que sufro…

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia explora la naturalesa intangible del temps a través del record. Els cossos dels ballarins s’enfronten a la confusió de corporitzar el que no té cos. A partir d’aquesta paradoxa, es proposa un viatge emocional, una finestra oberta a un univers sensible ple d’absències i imatges que no tenen un principi ni un final.

Guardonats amb el Premi SAT! 2021 en el marc del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre, els coreògrafs Javier Ara i Enrique López presenten la peça Me parece que sufro lo que en mi profesión llaman nostalgia, que han desplegat en format coreogràfic de 60 minuts partint del format breu que es va poder veure durant el certamen.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Júlia Vernet

Què en diu la crítica? (properament) Més informació i entrades

Postfunció: Lua (Ancorae Danza)

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

LUA° és una oda a la fisiologia femenina, a l’energia transformadora de l’úter. Sostinguda en quatre moviments coreogràfics, presenta quatre cossos que dansen en òrbites i geometries, habitant i bategant en els diversos estats hormonals del cicle menstrual sota la influència de la Lluna, “Lua” en gallec.

Òpera prima de la coreògrafa Andrea Jiménez, que revela un llenguatge propi, profundament híbrid, que aproxima el flamenc a l’escena de creació contemporània.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Jordi Bordes

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Papillon

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Àngel Duran presenta una nova proposta de dansa contemporània amb una posada en escena atractiva i futurista. La tecnologia s’ha convertit en una extensió del nostre cos i alhora en una presó. El simulacre és addictiu i més atractiu que la realitat. L’expansió i l’edició infinites del jo són l’emblema de la nova llibertat: una versió distòpica dels antics anhels d’immortalitat. Aquesta proposta exposa la col·lisió entre l’impuls i la sensibilitat; la falsa llibertat i la llibertat real. Es qüestiona la nova identitat, la singularitat de les noves cavernes platòniques. El ball de llums constitueix la nova ceguera i els cables les noves cadenes.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Oriol Puig Taulé

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Diàlegs Aliansat

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre el cicle i les propostes participants amb les companyies i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Diàlegs Aliansat donarà nom a una sessió de peces breus de dansa contemporània. Les companyies que formen part del projecte Aliansat 21-22 aprofundiran en la seva relació per teixir creacions conjuntes, buscant la base comú a totes elles, deixant-se influir i nodrint-se les unes a les altres.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Sara Esteller

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Postfunció: Meohadim

Després de la funció, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre l’espectacle amb la cia i amb una professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle

Cinc dones i germanes donen vida a Meohadim, transmetent les seves vivències a través de la música, les veus i el moviment. Ulls que observen, que insinuen, que narren. Murmuris i crits que es contraposen per expressar les històries que han marcat les seves vides.

Meohadim neix de la necessitat del coreògraf, Jacob Gómez, de parlar de la seva pròpia experiència amb les seves cinc germanes. El mateix context de partida, però diferents maneres d’entendre la vida. La distància entre ells motiva la creació d’aquesta peça. La Blanca, l’Helena, la Julia, la Berta i la Gisela obren les seves ànimes i permeten que les seves veritats aflorin.

Entitat col·laboradora: SAT! Sant Andreu Teatre
Modera: Valèria Gaillard

Què en diu la crítica? Més informació i entrades

Pre i postfunció: El llac dels cignes

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, El llac dels cignes de la International Ballet Company de Moldàvia

Què contribueix en el món de la dansa clàssica que El Llac dels Cignes sigui el ballet més preuat de tots els temps? Per més que la seva història evoqui una amplia varietat d’emocions humanes, cal destacar la música de Tchaikovsky, un dels compositors de música de ballet més aclamats, per les seves riques melodies que evoquen a ser escoltades i ballades.

La companyia es composa pels premiats i aclamats solistes moldaves Cristina i Alexei Terentiev, i també està integrada per solistes de Moldàvia i Itàlia entre d’altres països. El treball i esforç dedicats durant molt de temps ha fet que aquest projecte culmini en una companyia on una depurada tècnica i una excel·lent interpretació dramàtica donen vida a les coreografies i partitures més conegudes del ballet clàssic.

És l’obra magistral de ballet clàssic de Tchaikovsky, on es narra la història dels enamorats, el Príncep Sigfrid i la bella princesa Odette. Ella està embruixada per un malvat bruixot que la converteix en una dona – cigne. Serà la força de l’amor que senten els joves el que els alliberarà de tot el malefici.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Marc Sabater

Més informació i entrades

Pre i postfunció amb La Veronal

Abans de la funció, us introduirem l’espectacle perquè en gaudiu d’una forma més completa. I després, us proposem un col·loqui per reflexionar sobre la proposta i el seu procés de creació amb la companyia i amb un/a professional de la crítica escènica.

Sobre l’espectacle, Sonoma

Un espectacle que parteix de la necessitat de l’ésser humà de tornar a l’origen, al cos, quan aquest està al límit de la seva existència i crida per sobreviure, superant d’aquesta manera l’embolcall virtual de la realitat.

Sonoma és una paraula que no existeix al diccionari. No obstant, conté les partícules del grec soma (“cos”) o del llatí sonum (“so”): Cos de so i so del cos. Avui vivim la Història molt de pressa, tan ràpid, a un ritme tan accelerat que amb prou feines la podem seguir. De fet, ja ningú no sap ben bé què està passant. Es podria dir que bàsicament caiem endavant, i durant aquesta caiguda accelerada -com en una muntanya russa- cridem. Sona seria aquest so del cos mentre cau, la ràbia de l’ésser humà per seguir creient que estem vius, que seguim desperts. crit de l’home sotmès a aquest ritme, límit de la seva existència, del qual surt l’udol primitiu del cos, el pols de la humanitat per sobreviure i sentir-se viva. Sonoma és la certesa que allò virtual i allò digital ja només poden ser superats per una volta a l’origen.

L’espectacle neix de la necessitat de tornar a l’origen, al cos, a la carn. I des de la carn i la matèria orgànica perdre’s en un viatge entre el somni i la ficció on allò humà es troba amb allò extraordinari. Per fer estranyes les coses més quotidianes, renunciant a construir significats, deixant que els signes germinin i proliferin sols; comunicant-se amb les capes més irracionals de qualsevol humà, allà on allò unit demana a crits separar-se, i allò separat busca sempre tornar a unir-se.

Entitat col·laboradora: Teatre Auditori de Granollers
Modera: Marc Sabater

Què en diu la crítica? Més informació i entrades